Jordi Pujol acapara titulars i és el protagonista de les prèvies del judici que comença aquest dilluns amb les qüestions prèvies. Abans, a les 10:00, els magistrats comprovaran de primera mà i amb l'assistència dels metges forenses l'estat mental i físic del principal encausat, l'expresident de la Generalitat entre 1980 i 2003.
Hi ha la impressió generalitzada que Pujol pare no està en condicions. És el que van confirmar els metges de l'Audiència de Barcelona i de l'Audiència Nacional, per la qual cosa és probable que sigui exonerat com ho va ser la seva esposa, la ja difunta Marta Ferrusola.
La justícia és lenta, però a vegades encara ho és més. El cas Pujol va començar el 2012 amb una investigació sobre les singulars finances del primogènit del clan, Jordi Pujol Ferrusola. La instrucció es va tancar el 2020 i fins ara no comença el judici. No té gaire sentit. Les defenses, com es veurà més endavant, apunten a la prescripció dels delictes.
Per parts. El País apunta que "La salut de Jordi Pujol marca l'inici del judici contra la família de l'expresident".
La peça porta la signatura de J. J. Gálvez i comença així: "Una pregunta sobrevola l'inici del gran judici per corrupció contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, de 95 anys, i els seus set fills: L'exmandatari autonòmic està en condicions de salut per afrontar-lo?".
"A aquesta qüestió haurà de respondre la mateixa Audiència Nacional aquest dilluns, abans que comenci la vista oral contra el clan familiar, que s'ha fet esperar més d'un lustre des que el jutge José de la Mata va finalitzar la seva investigació i va concloure que els seus membres es van enriquir de manera “desmesurada” a través de “pagaments il·lícits” que rebien per la seva “posició privilegiada d'ascendència” en la societat catalana".
"El tribunal ha permès que l'exlíder de Convergència comparegui per videoconferència des de Barcelona abans que comenci la primera sessió a Madrid a les 10.00, per avaluar de primera mà les seves facultats psíquiques i físiques —i decidir què fer amb ell de cara al llarg procés que s'acosta, després que els forenses concloguessin que “no està en condicions”—".
"Després d'anys d'espera, la imatge de Jordi Pujol assegut al banc dels acusats resulta cada dia més difícil. De moment, l'expolític ja ha evitat acudir a Madrid a l'inici del judici. Eludeix així aquesta fotografia".
"A la tarda del dissabte 15 de novembre, l'expresident català va ingressar per una pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona. Aquesta circumstància va dirigir el focus a l'Audiència Nacional, que ja havia encarregat un informe forense previ sobre el seu estat de salut per pronunciar-se al respecte. Amb l'exconvergent ingressat, el tribunal va haver de pronunciar-se: ho va fer dilluns passat per comunicar que li permetia comparèixer aquest dilluns per videoconferència. Quatre dies després, Pujol va abandonar el centre mèdic".
Continua el text: "Ara s'obren múltiples escenaris. Un cop es comprovi de primera mà l'estat de salut (durant un acte que se celebrarà abans de la primera sessió del judici, a porta tancada i sense presència de periodistes, segons fonts jurídiques), el tribunal ha de decidir com continuar amb el procediment contra Pujol pare".
"La defensa posa sobre la taula l'opció d'arxivar directament la causa contra ell. La mateixa Audiència Nacional ja va adoptar una mesura similar el 2021, quan el magistrat Santiago Pedraz va deixar fora del procés la seva esposa, Marta Ferrusola, per una “demència severa” —ella va morir finalment el juliol de 2024—".
"Aquesta iniciativa suposaria que l'expresident no hauria de sotmetre's a judici i que els magistrats no podrien condemnar-lo en una sentència, encara que sí podrien plasmar en la seva resolució fets que l'afectin i que surtin a la vista oral".
"Com va detallar El País, el tribunal té sobre la taula un informe mèdic que determina que Pujol pare manca de “la capacitat processal necessària per poder defensar-se de manera autosuficient”; i que presenta un “diagnòstic de trastorn neurocognitiu major mixt, de tipus alzheimer i vascular”, a més d'un “deteriorament cognitiu moderat” que és “irreversible” i “evolutiu”".
I: "Els magistrats també poden deixar en suspens la causa contra Pujol i seguir amb la vista oral per a la resta d'acusats. En ocasions anteriors, l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta mesura quan existeixen indicis (encara que siguin remots) que l'afectat pugui recuperar-se".
A El Nacional, la prèvia se centra també en l'estratègia de la defensa. Del text de Mayte Piulachs: "La persecució de la policia patriòtica del PP al president Pujol i a altres polítics catalans, coneguda per l'operació Catalunya, serà exposada per la defensa dels Pujol Ferrusola, que -menys Oriol Pujol, amb un altre lletrat- són defensats des del despatx de Cristóbal Martell".
"Tots els escrits de defensa de Jordi, Josep, Pere, Marta, Mireia i Oleguer s'inicien exposant que aquesta causa “té el seu origen i impuls al marge de tota legalitat processal i control judicial”. Una irregularitat policial que va arribar fins a Andorra, on es va pressionar els titulars de la Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir els comptes que els fills i la mare, Marta Ferrusola, difunta a l'estiu de 2024, tenien al Principat sense declarar a Hisenda espanyola".
"És una investigació prospectiva, que el president Pujol va legalitzar en confessar a l'estiu de 2014 que el seu pare, l'avi Florenci Pujol, havia deixat uns diners per als fills i la seva esposa (uns 8 milions d'euros en total). Amb tot, les defenses insistiran en aquest motiu irregular, que va provocar el tancament de la BPA andorrana i la seva filial espanyola, el Banco Madrid. Per a la Fiscalia, però, són fons obtinguts de comissions d'empresaris per guanyar adjudicacions públiques".
"Una segona al·legació central de la defensa dels Pujol és que els fets denunciats ja estan prescrits, a causa dels anys que han passat. A més, la majoria dels fills va legalitzar els diners, com permet la llei Montoro (llei 7/2012) i van pagar la corresponent quota a Hisenda".
"Les defenses detallen que als comptes a Andorra “no s'havien produït noves entrades des de l'any 2004” i que quan són descoberts, al juliol de 2014 “és un moment aclaparadorament superats els terminis prescriptius penal i administratiu ordinari”. És a dir, que es considera una situació ja regularitzada, que no es pot castigar, novament".
Línies després Piulachs aborda el calendari del judici: "Acabades les qüestions prèvies, serà el torn de la declaració dels testimonis. La primera programada és Cristina Isabel de Francisco, exsecretària de Jordi Pujol Ferrusola, prevista per al dimarts, 25 de novembre. La filla de Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès, Núria, està citada per al dimecres, 26 de novembre. El mateix dia també ha de declarar el germà de l'exconseller Felip Puig, Jordi Puig Godes. El tribunal ha permès que la declaració dels acusats sigui al final del judici, entre abril i maig de 2026".
Més notícies nacionalistes. "Puigdemont commina el PSOE a emprendre la «ruptura» a la qual es van negar a la Transició", assenyala un titular de l'Abc.
Al sumari es diu que "L'expresident ironitza amb els casos penals contra el partit de Sánchez: «La mateixa sastreria on es van fabricar els vestits a mida que van preparar per a nosaltres»".
La nota és d'Àlex Gubern: "L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont commina el PSOE a «emprendre la ruptura que es van negar a fer fa 50 anys» si vol sortir de l'«abisme», que identifica amb la sèrie de casos judicials en què està embolicat el partit de Pedro Sánchez, en un clima de «divisió social» que «s'assembla molt al d'altres períodes convulsos que van tenir, tots, un final tràgic (guerras i dictadures) o tragicòmic (el 23F)»".
"En concret, Puigdemont, en un article publicat a 'El País', considera que les investigacions en «entorn del president Pedro Sánchez i també directament sobre la seva família», així com el processament i condemna al fiscal general, «peça clau per garantir el compliment de la llei d'amnistia», s'han de llegir en clau de 'lawfare': «Als socialistes els han enviat a la mateixa sastreria on es van fabricar els vestits a mida que van preparar per a nosaltres»".
I: "Per a Puigdemont, l'única manera de superar aquest moment polític passa per una «ruptura» que «comença per reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles, que és un concepte que el Partit Socialista havia defensat durant dècades»".
La setmana passada Puigdemont va remodelar la cúpula del partit al Parlament i va elevar a la categoria de manat seu personal l'ara ex-cap del grup parlamentari Albert Batet.
A La Vanguardia, Manel Pérez aporta algunes claus dels moviments en el si del partit hereu de Convergència: "Des de fa algun temps, Batet representa la bussines connection dels independentistes amb les forces vives de l'empresariat i la burgesia catalana".
"El moviment s'inscriu en la perspectiva del pràcticament segur i proper retorn a Catalunya de Puigdemont després de l'anunci del suport a la llei d'amnistia de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europa. Els canvis a Junts es van anunciar aquest passat dilluns, immediatament després de les novetats judicials i en ells es dibuixen algunes de les seves grans preocupacions".
"Amb el nou adjunt al president, que és el càrrec que ostenta Batet, la superposició de funcions fixa el rumb cap a classes mitjanes i empresaris, quelcom que ha caracteritzat la política de Junts en aquest darrer període".
"Un tret polític distintiu de l'antiga Convergència de Jordi Pujol, que veia en l'empresariat el tronc central de Catalunya. Encara que, sens dubte, en la nova versió de Junts amb perfils diferents, encara per acabar de definir, o descobrir. Programa econòmic conservador, impostos tan baixos com sigui possible, suport a l'empresariat i contenció de la despesa pública com a eixos centrals. De moment, sembla que Puigdemont, alhora que pensa en tapar la via d'aigua cap a Aliança Catalana, tampoc oblida la de les classes mitjanes urbanes".
"El mateix Batet, exalcalde de Valls i diputat al Parlament des del 2012, és un exponent sociològic d'aquesta classe empresarial. La seva família és propietària de companyies agroalimentàries i el seu pare és vicepresident de BonArea Corporació, el grup de Guissona, un gegant del sector".
"En nom de Puigdemont, Batet ha concentrat esforços en introduir-se als salons nobles del poder econòmic espanyol i català. Aquests eren molt reticents a la vitola independentista de Junts, tot i la confluència en les seves aproximacions als assumptes econòmics. Una visió conservadora i defensora de l'empresa, en línia amb les posicions polítiques de la dreta clàssica".
I: "Batet ha accentuat aquest perfil de la formació independentista. Va intervenir directament per articular l'oposició a l'impost a les energètiques o a la reducció de jornada a 37,5 hores. També contra l'entrada dels sindicats als consells d'administració de les empreses. I encara queda la batalla de la pròrroga de la vida útil de les nuclears, de la qual estan a favor a Catalunya".
Més notícies catalanes. "Rufián persegueix Yolanda Díaz al CIS i els seus socis llancen dubtes sobre la seva candidatura", destaca un alarmant titular d'El Confidencial.
Al sumari s'assegura que "El portaveu d'ERC és el preferit com a president pel 3,6% dels enquestats, només dues dècimes menys que la ministra de Treball".
Panorama tremendo. L'autor de la informació és Carlos Rocha: "Yolanda Díaz encara no ha dit si té intenció de tornar a presentar-se per encapçalar la candidatura de Sumar a les pròximes eleccions generals, siguin quan siguin, però a ningú li estranyaria que ho fes".
"La ministra de Treball i vicepresidenta segona és la cap de l'ala minoritària del Govern de coalició i va liderar la confluència d'esquerres als comicis de juliol de 2023. Malgrat la pèrdua d'escons respecte a Unidas Podemos, aquella aliança armada al voltant de la política gallega va ser clau perquè Pedro Sánchez pogués sumar els vots suficients per ser investit".
"El lògic seria repetir la fórmula, però l'esquerra espanyola no sempre funciona sota els preceptes de la lògica".
Línies després, Rocha escriu "enmig d'aquest escenari hi ha pistes a les enquestes que discuteixen també el lideratge de la vicepresidenta segona. I no només la migrada intenció de vot que mostren els diferents sondejos".
"L'última onada del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) apunta una dada cridanera en la pregunta sobre la preferència per al lloc de president del Govern. Pedro Sánchez encapçala la classificació, amb el 24,5%, seguit de lluny per Santiago Abascal (11%) i Alberto Núñez Feijóo (8,9%). La següent ja és Yolanda Díaz, amb el 3,8% dels enquestats, però molt a prop apareix Gabriel Rufián, a només dues dècimes de la gallega, amb el 3,6%".
I: "És cert que són percentatges molt petits, però no menyspreables en aquesta competició. Sobretot quan fa tot just sis mesos, en el sondeig de maig, el portaveu d'ERC al Congrés no apareixia al CIS. I el més rellevant és que es tracta d'una pregunta que té resposta espontània, és a dir, que els enquestadors no han plantejat l'opció del polític català, sinó que hi ha 145 dels 4.028 participants en el sondeig que han dit el seu nom motu proprio. I en el cas de Yolanda Díaz són només 153".
Actualitat local de la capital catalana. "Barcelona prepara un protocol per desfer-se dels últims símbols del franquisme", enuncia un titular d'El Periódico.
Al sumari s'apunta que "L'ajuntament té pendent acabar de redactar un reglament de retirada d'emblemes del règim i actualitzar el cens dels que han perdurat per assegurar-se que es compleix amb la Llei de Memòria Democràtica".
Escriu Jordi Ribalaygue: "Encara que es desconeix quants són, alguns símbols del franquisme perduren en certs carrers de Barcelona. Mig segle després de la mort de Francisco Franco, la gran majoria dels emblemes de la dictadura han desaparegut de la faç de la ciutat, inclosa la seva empremta més estesa i duradora, els rètols de l'antic Ministeri de l'Habitatge, que van marcar les façanes de nombrosos blocs amb el jou i les fletxes de la Falange fins molt temps després que es consolidés la democràcia. No obstant això, no tots s'han tret".
"L'Ajuntament de Barcelona redacta un protocol per acabar d'esborrar les ensenyes que han subsistit de la tirania nascuda del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la Guerra Civil".
"Podrien semblar un record llunyà, però no fa ni una dècada que es comptabilitzaven més d'un miler de les plaques identificatives del règim en edificis de la capital. Eren 1.046 les que seguien penjades el 2017; després d'una neteja acurada, només en quedaven 18 el 2019".
"La xifra a dia d'avui és “residual”, respon l'ajuntament, si bé admet que “no hi ha un cens complet actualitzat”, a l'espera que s'elabori un catàleg estatal de simbologia antidemocràtica a suprimir. En tot cas, el consistori apunta que a Barcelona perviuen insígnies franquistes “puntuals detectades per avisos ciutadans”".
El Periódico ha localitzat almenys un parell d'elles, visibles encara en dos punts distants entre si. Un dels coneguts rètols amb la divisa falangista es troba al costat d'un garatge al carrer Francesc Pérez Cabrero, davant del Turó Park, a la zona alta de la ciutat".
"A més, sobre el portal d'una escala del carrer Selva de Mar penja un medalló de l'Obra Sindical de la Llar, una institució de l'aparell de la dictadura. El seu anagrama passa molt més desapercebut que el jou i les fletxes, però fins fa dos anys encapçalava encara l'entrada d'unes 60 comunitats de veïns de Sant Martí de Provençals. Gairebé tots aquests escuts s'han tapat després d'obrir-se expedients de disciplina urbanística".
I: "Siguin més o menys, aquests distintius infringeixen la norma. La Llei de Memòria Democràtica de 2022 exigeix la supressió definitiva de la parafernàlia de la dictadura, per la qual cosa insta les administracions públiques a prendre mesures perquè es retiri. Els incompliments poden comportar multes de fins a 10.000 euros".
24 de novembre, dia mundial dels bessons units, de l'Evolució i del vi negre. Santoral: Maria i Flora de Còrdova, Lluc Vu Ba Loan, Josep Nguyên Van Luu, Joan Lluís Bonnard, Agustí Schoeffler, Josep Tuan, Crescencià, Alexandre màrtir, Andreu Dung Lac i companys, Porcià, Protasio, Romà, Crisògono d'Aquileia, Colmà d'Uama, Firmina d'Amelia i Albert de Lovaina.