La majoria dels votants del PP i de Vox està a favor d'un acord amb Junts per a una moció de censura que destitueixi Pedro Sánchez de la presidència del Govern. O sigui que les bases d'ambdós partits opinen que Puigdemont és un fugitiu amb qui es pot parlar sempre que sigui per a apartar a Sánchez.
Al PP no tindrien cap reparo a pactar amb Junts. És més, hi ha una corrent del partit favorable a una mena d'entesa perquè considera que hi ha punts de connexió en matèries com l'economia, la immigració, la seguretat o els escorcolls de vivenda.
A Vox es podria dir que rebutgen qualsevol contacte amb Junts, tot i que els seus dirigents no es prodiguen precisament explicant quines són les seves línies mestres polítiques.
En qualsevol cas, els electors han trencat el tabú. Puigdemont és un interlocutor vàlid i així ho demostra una enquesta que publica El Mundo.
"Una gran majoria dels votants del PP i Vox demanen "un acord" amb Junts per a una moció de censura contra Sánchez," assenyala el titular del diari d'Unedisa.
"El 64% dels electors 'populars' i el 77% dels que van recolzar Santiago Abascal donen suport a l'instrument per triar un candidat independent que convoqui eleccions després de ser elegit," destaca el sumari.
El text és de Víctor Mondelo: "Aprofitar la ruptura entre Junts i el PSOE per explorar una moció de censura instrumental amb la finalitat d'expulsar Pedro Sánchez de la presidència del Govern és un escenari beneït pels votants del PP i Vox".
"Segons una enquesta de Sigma Dos per El Mundo, el 64% dels electors populars i el 77% dels que van donar suport a la formació de Santiago Abascal veuen amb bons ulls que els seus partits s'aliancin amb la formació liderada per Carles Puigdemont amb l'únic objectiu de destituir el socialista i investir en el seu lloc un candidat independent que convoqui immediatament eleccions generals".
"L'oposició a estudiar aquesta entesa amb la formació independentista catalana és mínima entre els votants dels partits que conformen el centre dreta nacional. Només el 22% dels del PP ho rebutgen i únicament ho fan un 8% dels de Vox. Les extrems diferències ideològiques amb els sepratistes pesen menys que el desig de donar veu als espanyols per promoure un canvi en la governança d'Espanya".
"Puigdemont va evitar significar-se sobre el seu eventual suport a la moció de censura durant la conferència pronunciada el passat dilluns a la localitat francesa de Perpinyà per anunciar el seu divorci amb el PSOE. El fugitiu va suggerir que ha de ser Sánchez el que expliqui com pensa resistir els dos anys que queden de legislatura sense comptar amb els suports necessaris per aprovar una sola llei o decret al Congrés".
I: "Però la possibilitat d'una moció de censura instrumental amb un candidat alternatiu a Alberto Núñez Feijóo sí que havia estat suggerida dies abans per un dels vicepresidents de Junts. Va ser Toni Castellà qui va mantenir que, «en la teoria, és possible triar a qualsevol persona de l'Estat espanyol que no aspiri a ser president de res, que s'ofereixi com si fos un tecnòcrata en un procés d'aquest tipus per convocar eleccions». Tot i que després va puntualitzar que Junts no «està aquí», en aquests moments, i insistir que només plantejava aquesta possibilitat com «escenari teòric»".
En l'escenari pràctic, el diari Público assenyala que "Junts ja va votar en contra del 20% de les lleis del Govern i del PSOE abans de la ruptura".
Escriu Samuel Martínez: "Junts va obrir el passat dilluns un nou capítol polític a Espanya. Si fins a aquest moment encara es podia parlar —no sense uns quants asteriscos— de bloc d'investidura, la decisió de la cúpula postconvergent de trencar relacions amb el Govern (avalada aquest dijous per la seva militància) significa la fi de l'esbós polític emanat de les eleccions del 23 de juliol de 2023".
"No obstant això, cal preguntar-se si aquella majoria que va permetre revalidar el càrrec de president a Pedro Sánchez pot haver-se considerat alguna vegada un bloc i si aquest bloc ha estat fins ara macís o més aviat porós, especialment en el que referent a Junts per Catalunya, el seu component més inestable".
"Com ha estat la relació parlamentària entre Junts i el PSOE? Quantes vegades els postconvergents s'han posicionat en contra en votacions de perfil legislatiu? Han pogut confiar els socialistes en els de Míriam Nogueras quan han portat decrets-lleis al Congrés Baix? I quan han portat projectes o proposicions de llei?"
"Público ha analitzat els seixanta plecs que s'han celebrat al Congrés des que va començar la legislatura per comptar quantes vegades Junts i PSOE han coincidit en les seves votacions tant en el primer pas de la tramitació parlamentària —la presa en consideració, que és la que decideix si una iniciativa legislativa es tramita o no— com en la votació del dictamen de comissió parlamentària, que es considera el pas definitiu en l'aprovació d'una llei. En el recompte s'han inclòs els projectes de llei i els decrets lleis —ambdós, iniciatives del Govern— i les proposicions de llei del PSOE".
"La formació que lidera al Congrés Míriam Nogueras s'ha oposat al Govern o al PSOE en iniciatives legislatives que han promogut en gairebé un 20% de les ocasions. Així, de les 58 lleis i decrets lleis del PSOE i el Govern votats al Ple del Congrés (al principi i/o al final de la seva tramitació), en 47 casos els postconvergents han votat a favor —i, per tant, al costat del PSOE— i en 11 s'han posicionat de forma diferent".
"Algunes de les votacions més destacades que han desbaratat els postconvergents són el decret per mantenir un greuge a les empreses energètiques; el projecte de llei per crear una Agència Estatal de Salut Pública (en aquest cas, la llei va acabar sortint més endavant); la reforma de la llei d'estrangeria, o una llei per atorgar instruccions prèvies pels cures al final de la vida".
"En altres casos Junts ha votat en contra, però la iniciativa ha sortit endavant per algun joc de majories alternatives, com la reforma del Poder Judicial, que van pactar el PSOE i el Partit Popular i que no van votar favorablement cap dels altres partits de la Cambra".
Paràgrafs després, la nota assenyala que "està per veure, en tot cas, si en aquesta nova etapa de la legislatura, amb Junts formant part de l'oposició, tal com ells han enfatitzat sense embuts, aquest distanciament del Govern va encara més en augment o si les aigües es tranquil·litzen".
I: "Els postconvergents ja van amençar l'any passat amb provocar una qüestió de confiança a Pedro Sánchez i van acabar retirant la PNL amb la qual el proposaven. De moment, el president de l'Executiu ja ha emès senyals que evidencien la seva intenció de tornar a atreure els de Puigdemont".
Més notícies. "L'Audiència Nacional avaluarà l'estat de salut de Jordi Pujol per decidir si pot participar en el seu judici", destaca El Nacional.
De la peça és de Marta Lasalas i Martí Odriozola i Marcé: "La defensa de Pujol ha presentat tres informes mèdics que descriuen el seu estat físic i intel·lectual i incideixen en el possible deteriorament cognitiu que pateix. L'objectiu de la petició és que la clínica forense de l'Audiència avalui els documents i examini la conveniència que el procés contra Pujol segueixi o no endavant i, en cas que es mantingui, en quines condicions ha de participar el president."
"La defensa, que dirigeix l'advocat Cristóbal Martell, ha demanat que, si el tribunal decideix que segueixi endavant el procés contra ell, no hagi d'assistir presencialment al judici i que pugui seguir-ho telemàticament".
"La Fiscalia demana una condemna de 9 anys de presó per a Pujol, a qui acusa d'associació il·lícita i blanqueig de capitals quan era president de la Generalitat. A més, reclama penes per als seus fills que oscil·len des dels 8 anys de presó fins als 29 que demana per al fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, a part de multes milionàries".
A manera de conclusió s'indica que "la defensa ha indicat que els diners de la herència (la famosa "deixa") eren uns 140 milions de pessetes en dòlars el 1980, que amb operacions i revaloritzacions l'any 2000 augmenten a 126.000.000 pessetes, per a cada un dels set fills i la mare, Marta Ferrusola (que va morir l'any passat), dipositats "sense ocultació" a la Banca Privada d'Andorra (primer a Andbank)".
Economia. La Vanguardia destaca en un sumari de portada que "Catalunya suma ja un trimestre amb menys arribades de turistes".
Del text del degà de paper: "L'arribada de turistes estrangers es va reduir un 1,4% interanual a Catalunya al setembre, amb 2 milions de visitants, en el que suposa el tercer mes seguit de descensos, segons les dades publicades aquest divendres per l'INE. La xifra segueix a la caiguda del 4,3% d'agost i del 1,2% de juliol. Les dades confirmen un estiu de moderació, ja que al juny la xifra va avançar només el 0,1%, però destaca que són viatgers que gasten més".
"Catalunya contrasta amb un repunt del 0,8% en l'arribada de turistes al setembre. A Espanya van venir 9,68 milions de turistes internacionals, amb el Regne Unit al capdavant (2,08 milions) i Balears com a principal destí (2,18 milions)".
I: "L'atonía dels últims mesos provoca que Catalunya tingui les seves xifres congelades en l'acumulat de l'any. Fins a setembre ha rebut 15,81 milions de turistes, la que més en tota Espanya, amb un avanç del 0% en termes interanuals".
En El País aborden les obres de l'estació de Sants i assenyalen que tanquen a consequència dels treballs 25 dels 30 comerços del recinte.
Del text de Lorraine Delorenzo: "Per als viatgers que arriben amb antelació o els que sempre van justos, prendre un cafè o menjar alguna cosa abans de pujar al tren és un hàbit trivial però a l'estació de Sants de Barcelona s'ha convertit en un repte".
"Des que van començar les obres d'ampliació, la terminal és un niu d'incomoditats: soroll intens, desordre i brutícia. Com a consequència, 25 dels 30 comerços que existien han tancat des de gener, segons l'Administrador de Infraestructures Ferroviàries (Adif). Farmàcies, llibreries, botigues de diaris i cafès han abaixat la persiana sense data de retorn, deixant a la segona estació més transitada d'Espanya pràcticament desproveïda d'alguns serveis bàsics. La primera estava prevista per durar 18 mesos, però acumula ja vuit de retard a causa de diversos imprevistos sorgits durant les obres".
"La experiència per als passatgers que arriben a la capital catal