Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona: "La gent pregunta on pot deixar el CV per treballar al Hard Rock"

Rubén Viñuales va arrasar a les últimes eleccions a la alcaldia de Tarragona i ha aconseguit aprovar recentment els pressupostos municipals de la mà de Junts --un partit que, diu, "és més sensat en l'àmbit local"-- i els Comuns. 

Va començar la seva carrera política a Ciutadans --on, assegura, li deien "el rojillo"--, va ser diputat al Parlament de la mà del seu actual partit, el PSC, i conseller de Justícia al Govern Alternatiu de Salvador Illa.

Però assegura que el que més el commou és "poder ajudar els seus veïns" i consolidar la seva ciutat --per a molts, també per a l'edil, "històricament menystinguda"-- com una potència regional. Una cosa que assegura que l'arribada dels socialistes a la Generalitat ha ajudat a impulsar amb importants inversions.

Rep a Crónica Global a la històrica Casa de la Beneficiència, avui seu de la Diputació Provincial, davant de les muralles de l'antiga acròpolis romana. I diu estar molt agraït sempre que la premsa catalana "mira cap al sud".

Que Tarragona ha estat històricament oblidada per la Generalitat sembla una cosa molt assumida en aquesta ciutat. Expliqui'ns...

És veritat que som una ciutat que no ha estat tractada de manera justa històricament. Estem molt a prop de Barcelona, una gran capital que ha acumulat molta inversió de recursos públics. Hi ha hagut molta lluita des de Tarragona i des del sud de Catalunya per intentar revertir aquesta situació. Ara es veu el fruit de la lluita de molta gent que m'ha precedit; nosaltres hem aprofitat l'oportunitat i el context.

Barcelona i la seva àrea metropolitana estan saturades. I ara se'ns comença a tenir en compte perquè Tarragona és un lloc meravellós, l'única ciutat Patrimoni de la Humanitat de tota Catalunya. Som una zona amb una indústria potent, una potència turística increïble i sectors en auge com l'agroalimentari. Ja no parlem de potencial, sinó de potència: no en condicional, sinó en present.

Què ha fet l'actual Govern per corregir aquest deute?

Moltíssimes coses. Al president Illa li haurien de fer una estàtua perquè s'ha portat molt bé amb nosaltres. Ens tracta amb respecte institucional i estima personal. Ell sempre ha cregut en aquesta ciutat i ara mateix tenim uns 500 milions d'euros en inversions del sector públic. Això no havia passat mai.

Exemples d'això són l'Hospital Joan XXIII, amb 230 milions d'inversió, el nou edifici de bombers, la creació del Consorci, el repartiment dels Fons Next Generation o el milió d'euros per gestionar el patrimoni. A més, existeix la lleialtat institucional necessària per anar de la mà de la Generalitat a reclamar coses a l'Estat.

Com afectarà el nou Pla de Barris a la ciutat? Quines actuacions teniu previstes?

Afectarà moltíssim. La Llei de Barris del tripartit va abordar el que la gent necessitava: regenerar l'espai públic. A Tarragona ara permetrem que la Part Baixa, el barri marítim, tingui una transformació radical. Són 25 milions d'euros d'inversió per a actuacions en urbanisme, àmbit social i patrimonial, ja que és una zona amb restes romanes com les Termes de Sant Miquel o el Teatre Romà. Serà una revolució com la que va viure la Part Alta als anys 90; un catalitzador que podrem accelerar.

El Corredor Mediterrani és una altra reivindicació històrica. En quin punt està el projecte?

Després de moltíssims debats, va vèncer la lògica del Corredor perifèric. Però és cert que el tema ferroviari és un dels problemes més profunds i complexos que tenim. Tarragona, com a capital, està força aïllada. No tenim trens de mitja distància i l'estació de l'AVE és a la Secuita, lluny del centre de la ciutat.

El corredor és necessari, però el tren ha de connectar les persones. Cal apropar el tren a les persones i no al revés. Aquesta és una dinàmica que a Tarragona no s'havia donat i ara esperem que canviï. El Corredor Mediterrani ha de connectar els nuclis poblacionals.

I quina és la solució?

Hi ha una estació prevista al nord de Vila-seca, però també està allunyada. Nosaltres plantegem altres opcions, com l'estació d'Horta Gran, al centre de la ciutat. Això permetria tenir connexió directa amb l'alta velocitat i el Corredor Mediterrani, salvant els dos milions d'usuaris anuals que tenim. També permetria alliberar la línia de la costa per arribar més ràpid a Barcelona. Fa anys es trigava 45 minuts i ara una hora i quart, si no es trenca res.

El vostre ajuntament forma part del grup impulsor de l'Àrea Metropolitana de Tarragona. Quines necessitats ve a cobrir aquest projecte?

La idea és mancomunar serveis que ja són competència municipal per prestar-los de manera més eficient, econòmica i racional per economia d'escala. El nostre mirall és l'àrea metropolitana de Barcelona, salvant les distàncies. Volem un model a l'estil de Tarragona que connecti més de mig milió de persones. És la massa crítica suficient per generar sinergies i atreure oportunitats.

En aquesta línia està previst el projecte del TramCamp. Quina importància té?

És la columna vertebral. Aquest tramvia passarà pels municipis del grup impulsor i revolucionarà el transport públic. Permetrà connectar-nos amb Reus en un mètode sostenible, econòmic i que uneix de veritat. Entre Reus i Tarragona hi ha 11 quilòmetres, el mateix que mesura la Diagonal. Si ajuntem la població i el PIB d'ambdues, som més potents que Sabadell o Terrassa. Si a això hi sumes la zona turística i municipis com Valls, amb el seu polígon industrial, el resultat és una realitat metropolitana molt potent.

La darrera legislatura catalana va caure perquè els Comuns van boicotejar el Hard Rock. És important aquest projecte per a l'àrea metropolitana?

L'àrea metropolitana s'ha de centrar en les seves competències i el Hard Rock no és cosa nostra. És un projecte que ha viscut moltes modificacions: de quatre macrocasinos inicials s'ha passat a un de sol. És un model més semblant a La Roca Village 2. Però la gent pel carrer el que em pregunta és on ha de deixar el currículum. La nostra preocupació ha de ser que el projecte generi beneficis per a la ciutadania i que es redistribueixi la riquesa.

A escala estrictament municipal, quins són els principals reptes del vostre govern?

La neteja era la preocupació del 80% de la ciutadania fa 84 dies; avui ja no. Encara que la maquinària nova encara no ha arribat, ja es nota un canvi. L'espai públic i la cultura són les nostres obsessions. La Tabacalera és l'epicentre d'aquest projecte: un edifici gegantí que porta anys buit i que ara convertirem en un centre de recerca, universitat, biblioteca estatal i conservatori de música. I també un espai reservat per a l'àmbit tecnològic, un "22@" a l'estil de Tarragona.

Un altre eix principal sembla ser l'esport.

Efectivament. Hem estat designats Ciutat de l'Esport pel Consell Superior d'Esports. Per al 2026 tenim l'Europeu de Triatló, la Copa de la Reina de bàsquet i de tennis taula, els Special Olympic Games i l'inici de la segona etapa del Tour de França. Mai el Tour havia sortit tan al sud. El turisme esportiu ens està posicionant a nivell mundial.

¿La multireincidència és un problema a Tarragona?

A Tarragona no és un problema. Ho és a Barcelona per la lentitud judicial i una normativa d'impossible aplicació en furts de menys de 400 euros. Aquí els delictes s'han reduït un 4,3% segons el Ministeri de l'Interior. A més, hem creat la UPRP, una unitat policial reactiva i preventiva amb horaris especials que està tenint una efectivitat increïble. A l'estiu, per combatre els furts de lladres que venen de l'àrea de Barcelona, tenim agents vestits de turistes. I els trincan sempre.

Una de les principals novetats polítiques a Catalunya és l'auge d'Aliança Catalana, que creix amb especial força a les províncies de Lleida i Girona. Ha arribat també aquí aquesta irrupció?

L'extrema dreta em preocupa molt perquè atempta contra els principis morals i l'humanisme que ha fet gran Europa. Aquest tipus de grups pretén deshumanitzar certs col·lectius per ser immigrants, i això és aberrant. Ser bona persona sembla que no està de moda, però és el que ens fa forts com a espècie. Aliança Catalana existeix a Tarragona i negar-ho no ajuda, però no té tant recorregut com en altres llocs. Hem de defensar els principis democràtics davant d'aquells que busquen un enemic extern i ofereixen solucions màgiques. Sempre és la mateixa fórmula i mai surt bé. La llei del més fort és molt perillosa, però jo tinc fe en l'espècie humana.

Heu aprovat els pressupostos amb el suport de Junts. Aquesta sociovergència s'hauria d'extrapolar al Parlament?

Això és política municipal. Quan era diputat veia que els companys de Junts deien una cosa en privat i votaven una altra. En l'àmbit municipal se senten més lliures de fer el que consideren correcte. Jo he aprovat pressupostos amb Junts i també amb En Comú Podem. Fem les coses pensant en el bé de la ciutat i jo només tinc paraules d'agraïment per als consellers de Junts --ens diem així, tenim aquest dret--, són persones amb altura de mires i responsabilitat. Tenim diferències però mirem el que ens uneix. La política ha de ser útil, i quan un deixa de ser útil, desapareix. Junts hauria de plantejar-s'ho: si copies l'original, la gent votarà l'original.

Què opina del nou model de finançament pactat entre el PSC i ERC?

Quan Junts diu que no és suficient, em pregunto: 5.000 milions d'euros no són suficients? Com a mínim, és un bon inici, tenint en compte que el pressupost de la Generalitat són 40.000 milions.

Una part important anirà a municipis que ells mateixos governen. No sé com diran als seus alcaldes que no podran fer l'escola o l'hospital que fa anys que reclamen. Un dels arguments que diuen, repeteixo, en públic; és que aquest sistema és bo per a tothom, i això els sembla dolent. La solidaritat, com deia abans, és la base del nostre èxit com a espècie. Quina meravella que aquest nou model sigui també bo per a Extremadura, Castella-la Manxa o Madrid! Tenen molt poca memòria, perquè a més a Catalunya venim tots de pares d'altres llocs d'Espanya i del món.

Els escàndols que envolten el Govern de Pedro Sánchez són motiu per exigir la seva dimissió?

Sempre s'intenta el mateix contra el PSOE. El president Sánchez està aguantant atacs que ja van a allò personal, i això és molt lleig. Estimar Espanya no és parlar malament del teu país cada vegada que tens ocasió, com fa el senyor Feijóo. Jo demano al president que aguanti; Espanya és una de les potències econòmiques que va millor al món. Qui hagi fet alguna cosa, que ho pagui, però no poden jutjar-nos a tots per una part.

Com ha estat la seva transició ideològica des de Ciutadans al PSC?

No he tingut gaire transició. El 2012, Ciutadans era socialdemòcrata per estatuts i la majoria dels seus votants venien del PSC. Altres van agafar camins diferents, però jo sempre he mantingut la meva visió. De fet, allà ja em deien "el rojillo", així que no crec que el meu pas al PSC hagi sorprès ningú.

Li va quedar l'espina de no fer el salt al Govern actual després d'haver estat conseller del Govern Alternatiu?

Ni de broma!. Ser alcalde de la teva ciutat és el més gran que pots fer. A Tarragona pots gestionar des del més petit, com posar unes papereres en una escala on esmorzen els nois, fins a atreure una gran inversió o el Tour de França. No hi ha res comparable a això.