Enmig d'una nova jornada sense trens a Catalunya, i encara amb la incògnita de si hi haurà un tercer dia sense servei, les contundents declaracions del ministre de Transports Óscar Puente respecte a les limitacions constitucionals del traspàs de Rodalies van desfermar la polèmica.
El caos derivat de la vaga de maquinistes, revoltats davant de l'accident mortal de Gelida, va ser carn de canó perquè l'independentisme reclamés de nou la transferència total de la xarxa.
Una cosa que el dirigent socialista va recordar que és inviable i que, tot i que ha calat en alguns sectors, no s'ajusta a la realitat del que s'ha acordat entre PSC i ERC, que sí s'està executant.
Gestió i titularitat parcial
El document, en aquesta línia, recull que el Govern traspassarà la titularitat de la infraestructura en què els serveis prestats siguin exclusivament propis de la Generalitat. Com a màxim, la R1 --prioritària per al Govern-- i trams de la R3 i la R2, ja que a la resta de línies hi circulen combois estatals i mercaderies.
A més, la gestió a través de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya, ja constituïda a través d'un consell d'administració amb una majoria de membres proposats per la Generalitat, encara que Renfe posseeixi un 50,1% de les accions de l'ens. Que encara no ha entrat en vigor.
Oportunisme
Mentre el partit d'Oriol Junqueras va avalar aquest "avenç", que s'anirà materialitzant amb fases com, diuen, "pas previ d'acords futurs més ambiciosos", Junts ha criticat des del principi que es tracta d'una "maniobra fake".
El partit de Carles Puigdemont defensa el traspàs de Rodalies en la seva totalitat. Totes les línies, tota la infraestructura i fins i tot la proposta que la xarxa s'integri a Ferrocarrils de la Generalitat, que sempre utilitzen com a exemple de "bon funcionament" en contrast amb Renfe.
CiU 'va rebutjar' el traspàs
Tot i que la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol es va caracteritzar per la pràctica del peix al cove, sumant competències a la Generalitat a canvi del seu suport a governs del PP i PSOE, el partit nacionalista, del qual Junts n'és hereu natural, va optar per rebutjar aquest traspàs el 1998.
Va ser a l'octubre d'aquell any, mesos després del famós Pacte del Majestic, quan ICV va portar al Congrés dels Diputats una proposició no de llei sobre la qüestió. Aleshores, el diputat Salvador Sedó, ja traspassat, va assegurar que es tractava d'"un brindis al sol". I va matisar que haver acceptat aquell traspàs hauria implicat "gestionar la precarietat".
En la pràctica, els convergents votaven sempre de la mà d'un PP al qual havien portat a la presidència del Govern per primera vegada en la seva història. I rebutjaven que tant Iniciativa com ERC, aleshores amb Pilar Rahola com a única diputada, els "marquessin l'agenda".
Altres prioritats
CiU, en qualsevol cas, va fixar altres prioritats en les negociacions per la investidura de José María Aznar. Entre elles, les competències de Trànsit per part dels Mossos d'Esquadra, amb l'augment pressupostari corresponent, o la fi del servei militar al conjunt de l'Estat.
Alguns testimonis apunten que, en la seva darrera etapa a la Moncloa, Felipe González va oferir a CiU el traspàs de Rodalies a canvi de seguir sostenint el seu Govern. I afegeixen que els motius pels quals van dir que no eren "el dèficit crònic, la conflictivitat laboral i l'estat de la xarxa".
L'Estatut
El canvi va arribar de la mà de les negociacions pel nou Estatut, a principis de segle, quan la formació convergent, amb Artur Mas ja al capdavant, va obrir la porta a aquest canvi de postura. Encara que també tombessin una proposta d'ERC el 2006 en considerar-la "oportunista".
Les competències transferides que la Generalitat ja té en aquesta matèria --a l'espera que s'apliqui el nou traspàs parcial, encara per desenvolupar-se-- daten d'aquella època. El traspàs de la gestió va entrar en vigor, així doncs, l'1 de gener de 2010.
Avui, sense proposta
De nou en el present, i exactament igual que respecte a l'acord de finançament, la crítica de Junts no ha arribat de la mà de cap proposta. Almenys, que sigui factible. El seu diputat i portaveu Salvador Vergés és molt crític amb l'actual servei, però ja està.
Defensen un traspàs integral --que Puente va dir ahir que, en la seva totalitat, és "intransferible" a nivell constitucional--, però tampoc l'han situat com a prioritari en les seves negociacions amb Pedro Sánchez, a qui van investir el 2023. Sí que ho va ser, per exemple, la llei d'amnistia.