Dalmau, el ‘superconseller’ a qui Illa encarrega el seu despatx des de l’hospital
Aquest veí de la Barceloneta respondrà per l’acció del Govern al Parlament durant la infecció òssia del president
T’interessa: Illa surt de la UCI del Vall d’Hebron amb una "disminució significativa del dolor"
Notícies relacionades
El Consell Executiu d’ahir va ser inusual; ho reconeixia la mateixa portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la habitual roda de premsa posterior. El motiu, la destacada absència del president Salvador Illa i la substitució interina de Albert Dalmau.
L’hospitalització del dirigent socialista, que rep tractament contra una osteomielitis púbica a l’Hospital Vall d’Hebron des que hi va ingressar dissabte, ha obligat a fer canvis organitzatius dins del Govern.
L’exministre li ha encarregat les funcions del seu despatx al conseller de Presidència, tot i que ha delegat la seva agenda en ell i la resta de membres de l’Executiu. Això, sota la premissa de "que es noti el mínim possible la seva absència".
Respondrà al Parlament
La infecció òssia d’Illa --catalogada com a poc freqüent-- l’obliga a fer repòs almenys dues setmanes i a prendre antibiòtics durant algunes més.
Dalmau el va substituir aquest dimarts i ho farà a la sessió de control del Parlament del proper dimecres, la primera del 2026, quan s’enfronti a les preguntes de l’oposició en qualitat de president en funcions i no de conseller.
Valor en joc
Una responsabilitat per a la qual els que coneixen aquest veí de la Barceloneta el veuen plenament preparat, malgrat la seva joventut.
Illa no va dubtar a fitxar-lo com a segon quan tenia 33 anys i avui, amb 35, és un dels grans valors en joc del socialisme català.
Com a frontissa, i amb un ull posat als departaments més exigents, Dalmau coordina l’acció de la Generalitat i desfà els embolics de l’agitada rutina de Palau.
El president interí, Albert Dalmau, a la seva arribada a la reunió del Consell Executiu del Govern durant l’hospitalització del president Salvador Illa; a la dreta, la consellera d’Interior, Núria Parlon
Tot i que ha donat compte, per exemple, del nou model de finançament autonòmic liderat per Economia i pactat amb el Govern i ERC, sobre ell recau l’ambiciosa reforma de l’Administració catalana.
Aquest, un dels seus grans projectes, recull amplis consensos de partits de tot signe, mostra de la seva capacitat de negociació i d’unir opinions abans de decidir, mogut pel rebuig a la inacció. "La pitjor decisió és la que no es pren", que transmet al seu equip.
Gestor discret
Fill de Joan Albert Dalmau, històric gerent de les alcaldies de Maragall, Clos i Hereu, veus properes el descriuen com un "gestor discret i amb gran capacitat de treball", forjat a les trinxeres de l’Ajuntament de Barcelona.
Va arribar al consistori el 2016 com a cap de gabinet de l’actual alcalde i aleshores segon tinent, Jaume Collboni. Tres anys després, va passar a gerent d’Economia i, un any abans de fitxar pel Govern, va assumir la gerència municipal, l’equivalent a la posició de CEO en una empresa.
Ja aleshores va destacar per l’aprovació de quatre pressupostos municipals, la recuperació de les arques públiques després de la pandèmia i l’arribada de la Copa Amèrica a la capital catalana.
El president de la Generalitat, Salvador Illa (c), i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau (i), arriben a la primera jornada del Debat de Política General, al Parlament de Catalunya, el 7 d’octubre de 2025, a Barcelona
Entusiasta
"No m’estranya que Illa se l’endugués com a mà dreta", valoren fonts de Barcelona Global, associació privada d’empreses, centres de recerca, universitats i institucions culturals a la qual va arribar sent becari.
Com als despatxos de l’ajuntament, allà també va deixar la seva empremta; el recorden com "una persona tremendament entusiasta de Barcelona i d’enorme curiositat, amb ganes de fer que les coses passin, no de fer veure que passen".
Una manera de treballar "de tremenda vàlua" en la política de primer nivell, en què no és comú que un conseller truqui a un tècnic ras abans de prendre una decisió; ell ho fa, cosa que sorprèn a propis i estranys.
