Plataforma per la Llengua torna a la càrrega amb la seva campanya de delació a metges que desconeixen la llengua catalana. L'entitat ultranacionalista ha encoratjat aquest dilluns els seus seguidors a presentar "reclamacions" als centres sanitaris on treballen, així com una "queixa" a l'"espai de defensa dels drets lingüístics" de la seva pròpia web.
D'aquesta manera, l'autodenominada "ONG del català" redobla la seva iniciativa impulsada fa un any contra aquest sector de professionals. Així ho ha fet a les seves xarxes socials, arran d'un article d'opinió publicat al diari nacionalista El Punt Avui sobre una presumpta "discriminació lingüística" per part d'un metge que va demanar a una pacient que li parlés en castellà.
Es queixen que un 13% dels metges no entenen el català
Plataforma per la Llengua es queixa que, segons les seves pròpies dades, un 13% dels metges a Catalunya no entén el català i un 30,9% no el parlen.
Per tot això, aquesta entitat ha tornat a difondre a les seves xarxes el que anomena "Decàleg dels drets dels pacients referits a l'ús del català".
En el mateix, s'hi inclouen exigències com el "dret" dels pacients a "ser visitat en català pel personal mèdic, d'infermeria i la resta de personal" assistencial i administratiu; i a rebre qualsevol tipus de comunicació i documentació en aquesta llengua.
Veuen un suposat "origen ideològic"
En aquest sentit, l'entitat ultranacionalista encoratja a presentar queixes a la seva pròpia pàgina web i davant dels centres sanitaris. "T'orientarem i recopilarem els fets!", exclama al seu perfil de X.
En el mateix, Plataforma per la Llengua arriba fins i tot a afirmar -sense aportar proves- que aquestes suposades "discriminacions lingüístiques" tenen "un origen ideològic".
Així mateix, remet a un informe d'elaboració pròpia segons el qual, el 2024, es van produir "122 nous casos de discriminació lingüística greus" a catalanoparlants per part de les administracions públiques espanyoles.
Van demanar explicacions pel fitxatge de 600 infermeres andaluses
Les campanyes d'assetjament a sanitaris per part d'aquesta entitat, però, es remunten a diversos anys enrere. Durant la fase àlgida de la pandèmia de la Covid, per exemple, Plataforma per la Llengua va demanar explicacions al Govern per la contractació de 600 infermeres andaluses. En aquella ocasió, el novembre de 2021, la seva preocupació consistia en què la conselleria de Salut digués com anava a "garantir l'atenció en català dels pacients".
Mesos després, l'autodenominada "ONG del català" va ser una de les entitats nacionalistes que es van sumar a l'assetjament contra una infermera andalusa de l'Hospital Vall d'Hebron per haver criticat l'exigència del nivell C1 de català per poder opositar a Catalunya. En aquella ocasió, van demanar "ser part a l'expedient sancionador anunciat pel conseller Manel Balcells" contra la treballadora. Finalment, aquesta va acabar perdent la seva feina, ja que en acabar el seu contracte, no se li va renovar.
Multes als comerços
Les delacions i denúncies formen part del modus operandi d'aquesta entitat en els àmbits més diversos de la societat catalana. A finals de l'any passat, per exemple, Plataforma per la Llengua va instar la Generalitat i la resta d'administracions públiques a redoblar la seva pressió i les multes lingüístiques contra els comerços que no retolen en català.
En una entrevista a TV3, el seu president, Òscar Escuder, va reconèixer que havien interposat "diversos centenars" de denúncies davant de la Agència Catalana de Consum el 2025 contra negocis que usen altres llengües -entre elles, el castellà, cooficial i materna de bona part de la ciutadania-. I els va exigir que siguin més expeditives contra ells.
"A la que hi hagi unes quantes sancions, la gent deixarà de fer-ho. És com si vas per l'autopista a 180 km/h, no vindran els Mossos a dir-te 'no corris tant, que potser et faràs mal...': et posaran una multa que quedaràs distret", va manifestar Escuder a la televisió pública catalana.
'Espies' al pati
Ja aquest mateix gener, en el seu afany de canviar els hàbits lingüístics dels ciutadans de Catalunya, ha insistit en el seu anhel de "revertir el descens en l'ús del català als carrers de pobles i ciutats, als patis de les escoles, a les facultats universitàries, a la feina, als estadis i als comerços".
Així de clar ho va afirmar Francesc Marco-Palau, secretari d'aquesta organització que, al llarg de l'última dècada, ha rebut una quantitat milionària en subvencions per part de la Generalitat, ajuntaments i altres administracions públiques de Catalunya.
'Milionària' en subvencions
Només el 2020, poc després que transcendís que alguns dels seus simpatitzants havien vigilat la llengua que parlen els nens a les escoles de Catalunya, Plataforma per la Llengua va obtenir 955.000 euros en ajudes: la major part d'elles, procedents de la Generalitat -en aquelles dates governada per Junts i ERC-, que li va concedir 760.000 a través dels seus convenis.
En els seus Pressupostos de 2023, el Govern li va dedicar 516.000 euros, que se sumaren als més de tres milions concedits al llarg d'aquest lustre.
Les últimes dades de transparència d'aquesta entitat de 2024 mostren que compta amb una plantilla de mig centenar d'empleats.