A una hora de la ciutat de Barcelona hi ha un ajuntament que no només ha de bregar amb l'oposició i els seus veïns sinó també amb el Tribunal de Comptes, del qual assegura patir un assetjament. Els tres últims alcaldes de Piera s'han vist forçats a pagar una fiança d'uns 55.000 euros en total a l'òrgan fiscalitzador de les finances públiques.
Aquest investiga un suposat menyscabament a les arques del poble, segons ha pogut saber aquest mitjà de documentació oficial del tribunal i han confirmat els edils afectats, de partits tan diferents com ERC, Junts i PSC, que s'han tornat en l'última dècada l'alcaldia d'aquest municipi de 18.000 veïns.
Subvencions i hores extres
"Té més risc ser alcalde que torero, la gent ja no voldrà ser alcalde", resumeix amb resignació el republicà Jordi Madrid, qui ha hagut de fer front al pagament més elevat, de 42.000 euros, per al qual ha avalat el seu habitatge.
El motiu, el pagament d'hores extres a la brigada municipal i subvencions a entitats esportives com l'Agrupació Esportiva de Piera i ONG que operen al municipi, com Càritas. "Ningú ha posat la mà a la caixa i tots els expedients estan justificats, no hi ha cap tema de corrupció", assevera.
Ple del govern municipal de Piera, amb l'alcaldessa Carme González (imatge d'arxiu)
Informes desfavorables
Moviments que han topat amb informes desfavorables de la interventora municipal, derivats a la Sindicatura de Comptes catalana i d'aquesta, al Tribunal de Comptes espanyol, seguint el circuit que marca la llei.
La qüestió ha esquitxat els seus successors, Josep Llopart, avui a l'oposició, i l'actual alcaldessa, Carme González, que han dipositat entre 6.700 i 6.900 euros cadascun; els tres coincideixen en la integritat de la gestió dels seus governs així com en el caràcter "exigent" i "estricte" de la interventora, a qui assenyalen per signar al voltant d'un centenar d'informes desfavorables a l'any per "treure's la responsabilitat de sobre".
Dura intervenció
"Els pagaments que s'investiguen es van fer quan jo no era al govern, però em va agafar per tres mesos abans que prescrivissin. Què se suposa que ha de fer un alcalde quan arriba al càrrec? Revisar tots els expedients dels últims quatre anys?", es pregunta la socialista.
L'assetjament del tribunal i la defensiva d'una interventora "especialment dura", així com l'escàs marge de despesa que pateixen els ajuntaments, acorralen González. "Jo què faig? No pago les hores extres que es fan?", insisteix l'edil, que assegura que aquesta situació "no és una cosa que no passi en altres municipis".
Visita de Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat, juntament amb membres de la Diputació de Barcelona, a l'alcaldessa de Piera, Carme González, a unes instal·lacions esportives
"Hauré d'hipotecar la meva casa"
Tot això condiciona el govern municipal; l'alcaldessa reconeix que fa molt més ús de les licitacions --el que redueix el risc de topar amb un informe en contra-- encara que es nega a tallar l'aixeta de les subvencions: "Jo soc alcaldessa per portar Piera al lloc que es mereix, i si hagués de deixar de fer coses per por, deixaria la política".
No obstant això, dona per fet que el Tribunal de Comptes rebrà nous informes desfavorables que l'obliguin a dipositar més diners de la seva pròpia butxaca: "Soc autònoma, una persona treballadora i no sé què faré, hauré d'hipotecar la casa".
Desgast
Llopart i Madrid coincideixen amb l'alcaldessa que tenen la "consciència tranquil·la", però la qüestió desgasta els que estan o s'han posat al capdavant de Piera, habitualment autònoms amb, per exemple, una empresa de tendals o tallers mecànics.
El regidor a l'oposició aprofundeix en la desprotecció que diu sentir --"com a exalcalde, no rebo cap notificació del tribunal, sinó que m'ho notifica l'ajuntament"-- mentre que el republicà recorda que la poca traça de la secretaria municipal --va enviar unes al·legacions en català i no en castellà a l'organisme estatal-- hauria dilatat els dos expedients que segueixen en curs, de 2020 i 2021.
El primer, corresponent a 2019, ja està arxivat i confien que els altres dos tinguin el mateix final en no constatar cap enriquiment personal, asseguren.