Els empresaris catalans beneeixen amb moderació el nou finançament autonòmic
Els principals agents econòmics de la regió, amb l'única i sonora excepció de Foment, aplaudeixen el nou finançament pactat per a Catalunya
Els empresaris demanen que l'increment de recursos s'utilitzi per abaixar impostos, alleujar la pressió sobre les famílies i les empreses i millorar la productivitat
Continguts relacionats: Foment veu "clarament insuficient" per a Catalunya el nou model de finançament autonòmic
El nou model de finançament pactat entre el Govern i ERC, que garantirà 4.700 milions d'euros addicionals l'any per a les arques de la Generalitat, ha deixat un optimisme moderat entre els principals agents econòmics del país.
Així ho constaten els comunicats de Cambra o Pimec, i així també ho expliquen fonts internes d'altres grans entitats del país. L'acord desgranat aquest divendres radiografia el sentiment històricament convergent que dona suport a la major part del teixit econòmic català.
Ho confirmen, també, grans empresaris catalans consultats per aquest mitjà, entre els quals es troben diversos directius d'empreses de l'IBEX-35, que valoren "molt positivament" el principi d'ordinalitat per a Catalunya i la política econòmica del Govern socialista, a excepció de les seves mesures en habitatge.
Salvador Illa va buscar la tarda d'aquest passat divendres el suport de patronals i sindicats en una trobada a porta tancada, acompanyat pels consellers Miquel Sàmper, Albert Dalmau i Alícia Romero i el secretari general del departament d'Economia, Juli Fernández.
Fonts assistents a la reunió expliciten que el sentiment majoritàriament expressat és de suport a la reforma, si bé consideren que "cal continuar avançant" en més recursos per a Catalunya. Els presents han coincidit que Catalunya pateix un "dèficit fiscal crònic que llastra la seva economia".
Més recursos i menys impostos
Malgrat les celebracions, el conjunt de l'empresariat català també demana que s'utilitzi per abaixar impostos i alleujar la pressió sobre les famílies i les empreses, i que els nous recursos serveixin per millorar la productivitat de la regió i no es perdin en la maquinària administrativa de l'Estat o de la Generalitat.
El conclave va comptar amb la presència de Antoni Cañete, president de Pimec; David Tornos, secretari general de Foment; Oriol Guixà, president de Femcat; Oriol Alba, secretari general de Cecot; Josep Santacreu, president de la Cambra; Belén López i Camil Ros, de CCOO i UGT; Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle; i Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i els consellers Albert Dalmau, Alícia Romero i Miquel Sàmper, es reuneixen al Palau de la Generalitat amb agents econòmics i socials
La trobada va tenir una sonora absència: la de Josep Sánchez Llibre, president de Foment, precisament l'única entitat econòmica que ha criticat amb duresa l'acord anunciat.
Reaccions patronals
Foment ha titllat la proposta de "clarament insuficient", lamentant que els 4.700 milions no resolen el dèficit estructural de Catalunya ni garanteixen de manera nítida el principi d'ordinalitat.
La gran patronal catalana també exigeix el control ple de tots els impostos per part de l'Agència Tributària de Catalunya, tal com demana Junts per Catalunya.
En una línia més equilibrada se situa Pimec. La patronal de les petites i mitjanes empreses valora positivament l'increment de recursos com un "pas endavant" necessari per al dinamisme econòmic, però condiciona el seu èxit al fet que aquests diners arribin realment a l'economia productiva.
Josep Santacreu, president de la Cambra, ha explicat que "després de molts anys d'espera hi ha una proposta sobre la taula que ens fa avançar i redueix el dèficit fiscal de Catalunya", i si bé apunta que no és la solució òptima, agraeix la valentia de la mesura, que "obre camins interessants".
Finalment, la patronal independentista FemCat ha felicitat Illa i el seu equip per "la valentia" de la proposta, considerant el complex context polític i geopolític actual. Tot i que creu que el resultat "podria ser molt millor", qualifica la proposta actual com un "pas endavant important" i summament necessari per a Catalunya.
Camí llarg
Malgrat l'aval de la societat civil catalana, el camí a recórrer serà llarg i complicat. La iniciativa haurà de passar primer pel Consell de Ministres i, més tard, pel Congrés dels Diputats, amb el gran dubte de si Junts donarà suport a l'acord.
El partit neoconvergent ja ha expressat sense reserves el seu rebuig total a la iniciativa, i ha instat ERC a “transitar” des del model de finançament pactat amb el Govern central cap a un concert econòmic per a Catalunya. A parer seu, la “lletra petita” de l'acord confirma que Catalunya segueix en el règim del “cafè per a tothom”, sense una singularitat pròpia i sense garanties explícites del principi d'ordinalitat.
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/04\/politica\/1003742720868_15571507_320x180.jpg"])
Hi ha altres formacions, com el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), l'esquerra nacionalista valenciana de Compromís i la Chunta Aragonesista (CHA) que també han anunciat la seva oposició al pacte acordat.
En el cas hipotètic que el Congrés avali el nou finançament, un eventual canvi de govern, que porti PP i VOX al capdavant de l'Executiu nacional, tombaria l'acord. També existiria la possibilitat que l'acord fos impugnat davant el Tribunal Constitucional per altres comunitats autònomes, ja que els serveis jurídics de moltes autonomies ja analitzen si aquest pacte vulnera el principi de solidaritat.
