Junts converteix el finançament singular en un fangar per desgastar ERC i Sánchez

Junts ha trobat en el finançament singular de Catalunya, el cavall de batalla d'ERC en les seves relacions amb els socialistes, un altre fangar on arrossegar la política espanyola i catalana. Dos mesos després de la seva teatralització a Perpinyà, on va anunciar la ruptura de les converses amb el Govern, el partit de Carles Puigdemont ha arrencat el 2026 amb l'amenaça de negar-li a la Generalitat 4.700 milions d'euros més a l'any.

És la xifra segellada per Oriol Junqueras amb el president de l'Executiu central, Pedro Sánchez, en la primera visita de l'independentista indultat, a la Moncloa. "És un bon acord en què ningú perd, tothom guanya", celebrava el líder republicà a les portes del palau madrileny sobre un nou model que garanteix el principi d'ordinalitat perquè Catalunya no quedi en una pitjor posició relativa després de fer la seva aportació a la caixa comuna.

Cos a cos

Però els neoconvergents s'han acarnissat amb l'acord, forjat en unes negociacions que s'han allargat tot un any i de les quals sempre han desertat. L'han qualificat de "frau" i d'"engany", rebaixant els prop de 5.000 milions d'euros extra per a les arques catalanes a la condició de "cafè per a tothom, però amb una mica més de cafè", tal com va sostenir ahir el seu portaveu Josep Rius.

Junts ha estès així a Esquerra --que li pren la segona posició a les enquestes-- el cos a cos que mantenia amb Sánchez pels incompliments de la legislatura. Insisteixen que el reforç financer de la Generalitat no va ser el que els republicans van pactar en fer president a Salvador Illa, i recorden les paraules de l'exsecretària general Marta Rovira quan va presentar l'acord d'investidura en el seu darrer servei: "Clau de la caixa" i "concert econòmic".

Contra el consens econòmic i social

El partit mantindrà a la roda de premsa programada aquest divendres l'amenaça de votar en contra de la modificació de la LOFCA al Congrés dels Diputats. Es tracta d'un pas necessari per a la reforma d'un finançament caducat des de fa 14 anys i que aplega el consens del bloc progressista del Parlament, així com d'agents econòmics i socials com Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT.

Davant de micros, els neoconvergents criden a utilitzar "tota la força" per aconseguir un sistema de finançament just als seus ulls, és a dir, que resolgui l'anomenat dèficit fiscal i garanteixi que les inversions es compleixin, perquè segons ells "les pluges de milions mai arriben a Catalunya". Algunes veus, tanmateix, no descarten presentar esmenes durant la tramitació parlamentària per valorar la possibilitat de canviar el sentit del vot dels seus set diputats.

Això suposaria el retorn a les negociacions amb el PSOE després d'una ruptura que va validar la militància. Tanmateix, Junts té les seves pròpies regles i no tindria cap problema a reduir a paper mullat la seva consulta a les bases, i la possibilitat de treure Catalunya del règim comú podria ser un motiu de pes. I, amb això, recompondre el bloc d'investidura que va trencar per desgastar Sánchez i fer un canvi de rumb d'una estratègia que no li reportava cap rèdit electoral.

Encreuament

Mentrestant, el no a tot de Puigdemont accentua l'encreuament que travessen els hereus de Convergència, entregats al culte a un líder que ha portat el partit a patir la pèrdua de figures de pes, com Jaume Giró. L'exconseller d'Economia, que va trencar el carnet a finals del passat estiu, encapçala les crítiques a la direcció per la seva infructuosa oposició; la darrera va arribar dimecres, quan va pressionar a televisió perquè aquesta faciliti la millora del finançament català.

"Qui no estigui a favor d'aquesta millora no ho tindrà fàcil d'explicar als ciutadans. Catalunya sempre ha avançat pas a pas, mai ha avançat a tot o res", va dir l'exdirectiu de LaCaixa. Mateix discurs que el que esgrimeix el Govern al Palau de la Generalitat, i diametralment oposat al que s'escolta a la seu de Junts a Barcelona, on Míriam Nogueras, Mònica Sales i companyia es conjuren sota una gran pressió que augmentarà amb escreix a mesura que s'acosti la votació clau.