Sílvia Orriols, alcaldesa de Ripoll y líder de Aliança Catalana
Política

2026, l'any que li sobra a Sílvia Orriols

Després d'un creixement sostingut els últims mesos, Aliança Catalana mira al futur amb il·lusió, però alhora amb temor a un possible estancament per la llunyania de les pròximes eleccions a les quals podrà concórrer

Que Pedro Sánchez continuï a la Moncloa és el principal desig dels ultres

Contingut relacionat: Orriolsmania en l'estrena de la seu d'Aliança Catalana a Barcelona

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

2025 ha estat l'any d'Aliança Catalana. L'ultradreta independentista s'ha colat a les sobretaules nadalenques i, segons les últimes enquestes, ja ningú dubta que Sílvia Orriols, Jordi Aragonès, Oriol Gès i companyia –i sobretot, les seves idees– han vingut a la política catalana per quedar-s'hi. Encara que la seva consolidació definitiva a nivell institucional hagi d'esperar, almenys, un any i escaig més.

Un cop tancat el debat sobre si la formació es presentarà o no a les pròximes eleccions al Congrés dels Diputats, i donant per fet que Salvador Illa esgotarà el seu mandat al capdavant del Govern, la pròxima cita electoral per al partit d'inspiració trumpista seran les municipals de 2027. Uns comicis en què Aliança Catalana fa temps que treballa, cribant els aspirants comarcals que veuen negoci en la nova moda, i pentinant el mercat a la recerca de candidats per a places com Barcelona, on estan decidits a irrompre.

Un any de creixement 

2025 també ha estat l'any en què Aliança Catalana ha desembarcat a la capital catalana. Allà s'ha fet amb una seu en ple Eixample, com va explicar Crónica Global en primícia, inaugurada fa tot just uns dies juntament amb una militància exultant i una cúpula liderada indiscutiblement per Orriols, que té ganes d'urnes.

L'alcaldessa de Ripoll, de fet, ha estat l'única diputada que ha instat el president de la Generalitat a convocar eleccions. I l'equip municipal, amb Jordi Amela com a líder provisional, ja es mou en diversos fronts. Des de la seducció de l'empresariat fins a la clàssica croada processista contra la retolació comercial en castellà

Un any, en definitiva, de creixement. De fitxatges mediàtics com el del periodista Eduard Berraondo. D'entrevistes amb mitjans de comunicació de tot Espanya. De perfeccionar la difusió de les intervencions de la líder del partit a xarxes socials. De codejar-se amb la ultradreta més radical d'Europa. I de dessagnar Junts, el seu principal competidor, fins al punt que totes i cadascuna de les decisions que es prenen al partit de Carles Puigdemont estan condicionades per l'auge d'aquest imprevisible fenomen.

Por a l'aturada

Tot i que el que naturalment regna dins d'Aliança Catalana és la il·lusió per un futur que auguren prometedor, el 2026 es presenta, tanmateix, com un mer tràmit. Un camí ineludible cap a la "hora de la veritat", en què saben que trobaran pedres. Començant pel mateix retorn de l'expresident fugit, que diluirà el protagonisme d'Orriols al Parlament si finalment exerceix el lideratge de l'oposició vacant i intentarà, tot i les condicions adverses, seduir de nou i in situ el tradicional electorat convergent. 

Albert Batet, recentment ascendit, i la resta de la rereguarda executora de Puigdemont, igualment, maniobren i maniobraran per desarticular les opcions d'Orriols a nivell municipal. Ha passat en municipis com Manresa, on Artur Mas va intervenir per frenar el fitxatge de Sergi Perramon per Aliança, i en altres tants llocs. La batalla local entre uns i altres es presenta tensa, i encara pujarà més la temperatura quan Orriols, com s'ha compromès, anunciï tots els seus caps de llista el pròxim dia de Sant Jordi

El desig: que continuï Sánchez

Calculadora en mà, i tot i la seva impostada despreocupació pel que passa a Madrid, el desig de la direcció dels ultres per a l'any nou és que Pedro Sánchez esgoti la legislatura. Això significarà que Junts, més o menys, s'ha reconciliat amb el PSOE –una cosa que Aliança calcula que erosiona el partit de Puigdemont en favor seu–, i que el PP –molt possiblement de la mà de Vox– encara no arriba a la Moncloa, garantint-se que la política migratòria que els infla, l'actual, continuarà en mans socialistes.

Si hi ha eleccions generals el 2026 –com molts asseguren que passarà, especialment a Madrid–, Junts, que d'alguna manera les hauria forçat, podria recuperar-se en una cursa electoral sense Orriols. I si arriba Vox al Govern i aplica les mateixes receptes que proposa Aliança, podrien percebre's com a innecessaris. En qualsevol cas, a Ripoll són optimistes. Encara que hagin d'esperar almenys un any més per, com prometen, "salvar Catalunya".