Juan Carlos Girauta: «No tornaré a viure a Barcelona. El nacionalisme ha deixat una societat malalta»
L'històric dirigent de Ciutadans és avui diputat de Vox al Parlament Europeu, on rep Crónica Global preocupat per l'aliança PP-PSOE encara que convençut que la ideologia woke té els dies comptats, «sobretot després de la darrera victòria de Trump»
Després de marxar de Catalunya durant el procés, assegura que passa les vacances a l'Empordà però no té cap intenció de deixar Toledo, la seva nova ciutat
Contingut relacionat: Júlia Calvet, la jove rebel que s'ha colat a la cúpula de Vox
Juan Carlos Girauta és un veterà de la política. Militant del PSC durant la seva joventut, va passar per les files del PP abans d'implicar-se a Ciutadans, partit del qual va ser un membre destacat tant a Catalunya com en la seva posterior aventura nacional, que ell mateix va dissenyar, sent un negociador important en l'època en què els d'Albert Rivera van ser decisius per formar govern a Espanya.
També va conèixer llavors la política europea, entrant com a eurodiputat en l'estrena del partit taronja el 2014. Deu anys després, després d'un periple allunyat dels focus, va tornar a l'Eurocambra de la mà de Vox, on assegura encaixar perfectament com a liberal. En el darrer ple de 2025, entre votació i votació, rep Crónica Global des del seu despatx a Estrasburg.
- Com ha canviat la política europea des que vostè va ser aquí l'última vegada?
- Ha canviat molt perquè ha canviat molt el món, especialment occident. El 2014 el gran tema era com s'havien de distribuir els refugiats. Va ser l'època en què Angela Merkel va introduir més d'un milió de refugiats sirians al seu país. En aquella època el que avui es coneix com a wokisme començava, però sobretot era una cosa de les universitats. Els “espais segurs”, l'elecció de pronom o l'agenda verda era cosa dels verds, i avui s'ha institucionalitzat. L'aliança entre socialistes, populars, verds i pseudoliberals gira ara entorn d'aquestes causes. Encara que a poc a poc anem aconseguint que retrocedeixin, especialment des del triomf de Trump. Ara hi ha una onada diferent que replanteja aquestes qüestions. L'esquerra sempre pressuposa, com una renovació del marxisme, que hi ha oprimits i oprimidors en totes les qüestions. L'esquerra tradicional ha desaparegut, aquest és el gran canvi. Amb ells es podia discutir racionalment, però amb el wokisme desapareix la possibilitat d'entendre's en la mesura que ells es basen en emocions.
- Ciutadans era un projecte convençudament europeista mentre Vox acostuma a posar en dubte la utilitat de la Unió Europea. Com es defineix vostè en aquest sentit?
- Jo sóc absolutament europeista. Qui no són europeistes són els que controlen les institucions actualment. Passa una mica com en el pujolisme, que si el criticaves deien que estaves criticant Catalunya. Alguns ho vam patir molt en aquella època. Jo defenso a ultrança els valors europeus i les aliances entre sobiranies europees, i penso que els que estan acabant amb Europa són personatges com Úrsula von der Leyen (presidenta de la Comissió, PP) o Josep Borrell (exministre d'Exteriors, PSOE). En contra de tota la tradició de les democràcies liberals, s'estan arrogants un poder que no els correspon. Està sent fatal la confusió d'Europa amb aquesta Unió Europea.
- La resposta al complex context internacional que deixen les guerres a Ucraïna i Gaza ha de ser el rearmament? Veurem els joves europeus, per exemple, fent servei militar obligatori una altra vegada?
- Hi ha països que ja gastaven més del 5% del seu PIB en Defensa, com Grècia, mentre la norma de l'OTAN era el 2%, i altres que gastaven menys. Ara els EUA diuen que s'ha de pujar al 5% i Espanya ho haurà de complir. Si vols la pau prepara't per a la guerra. Si inverteixes en defensa no només et fas respectar més en el pla internacional, sinó que en la mesura que aquesta inversió ha demostrat ser l'estímul de moltíssimes innovacions tecnològiques que després són d'aplicació en tots els camps. El GPS, Internet, la pantalla tàctil. Invertir en defensa és un excel·lent negoci i la col·laboració entre el camp de la defensa i l'universitari, per exemple, ha funcionat molt bé en països com Israel.
- Com es perceben a Europa els diferents escàndols sexuals i de corrupció que estan esquitxant el Govern d'Espanya?
- Aquí hi ha representants de 27 països, molts dels quals no tenen ni idea del que passa a Espanya. O si se n'assabenten, els preocupa poc, perquè ja tenen prou amb el que passa a casa seva. Aquest mes s'ha votat que s'investiguin des d'aquí els casos d'assetjament sexual al PSOE i això sí que deixa la resta d'eurodiputats al·lucinant. Nosaltres plantegem que es duguin a terme comissions per investigar la corrupció però el PP no ha volgut. I la raó és que, malgrat el que es percep a Espanya, el PP i el PSOE són el mateix. Són socis a Europa i la passada legislatura van votar junts el 90% de les vegades.
- No és positiu que hi hagi grans consensos entre els dos principals partits?
- Si fos per coses bones seria meravellós! Si el consens és per destruir el sector primari amb exigències que són impossibles de complir quan alhora deixes entrar productes de tercers països que no apliquen els controls que tu has demanat, aleshores el consens és dolent. Si el consens serveix per frenar la indústria perquè “el món s'acabarà per culpa de l'escalfament global”, aleshores és dolent. I normalment és dolent.
- Vox està disposat a negociar amb el PP i amb Junts per a una moció de censura?
- Amb Junts, no.
- És l'única fórmula possible.
- No estem disposats a negociar res. Una altra cosa és que Junts i Vox votin en el mateix sentit. Però no reconeixem Junts com a interlocutor en res.
- L'amnistia és ja inevitable?
- No. És inevitable en una Espanya bipartidista com la que ha estat fins ara. En una Espanya on mai més governarà el PP sense el suport de Vox, l'amnistia no és inevitable. Aquesta llei es pot derogar. Està basada en un frau a la llei. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja va donar la raó a un país, no recordo quin, que va derogar una amnistia. Però farem tot el possible. Començant per treure del Tribunal Constitucional el mercenari que el presideix.
- Si Vox governa amb el PP es compromet a forçar la derogació d'aquesta llei?
- Farem tot el possible per derogar l'amnistia dins la llei o, si no, atenuar-ne els efectes. És inconcebible que s'amnistiï reus d'un delicte que diuen que tornaran a cometre.
- No sé si el PP estarà gaire per la feina.
- Si ells tenen majoria absoluta, segur que no. Sempre que han governat han mantingut les lleis ideològiques del PSOE que quan eren a l'oposició rebutjaven. Ho porten al Tribunal Constitucional, donen la raó al Govern socialista de torn, i després ho celebren. Va passar amb l'avortament, per exemple.
- Li agradaria poder parlar en català a l'hemicicle del Parlament Europeu?
- No. Significaria l'inici del desmembrament d'Europa. La Unió Europea està formada per nacions-estat amb diferents règims lingüístics interns. I el més grotesc és l'espanyol, ja que no es pot ensenyar en la llengua comuna en alguns territoris. Catalunya fa molts anys que està governada per gent que vol que se la tracti com un Estat per acabar sent un Estat. I això xoca frontalment amb qui defensem un país indivisible. El PSC ha acabat imposant la seva visió d'Espanya dins del PSOE, aquest és el problema. El que volen és que el català es tracti com la llengua d'un Estat membre, i com que l'última vegada que ho van intentar per la força van acabar a la presó, ara busquen altres mètodes. Encara que la meva tesi última és que no volen la independència. Volen l'independentisme, que és el que els dóna diners, victimisme i poder per xantatjar permanentment. Hi ha catalans professionals, que van així pel món; i després els catalans que anem amb vergonya. Com podem anar de víctimes? Hem estat millor tractats que ningú durant la restauració, durant el franquisme…
- Catalunya va ser la regió millor tractada pel franquisme, diu?
- Absolutament. La primera autopista es va construir a Catalunya. La primera gran factoria d'automòbils, també. La major part de la indústria es va instaurar a Catalunya i el proteccionisme franquista va fer riquíssims els empresaris, la burgesia, a base de privar-los de competència. Els pares i els avis dels independentistes de la meva generació eren tots franquistes. I és comprensible perquè els anarquistes els havien cremat les fàbriques. El que volien era que algú posés ordre, recuperar les seves propietats i tancar el mercat als productes estrangers. Tot això els ho va donar Franco.
- Per què han marxat tants líders importants de Vox els darrers anys? L'últim, Ortega Smith, expulsat de l'Executiva
- No ho sé. Diuen que han fet fora els liberals, però jo sóc liberal.
- Fa molt que no trepitja Catalunya?
- Vaig de vacances a l'Empordà. On no vull anar és a Barcelona, que és la meva ciutat de sempre, la que m'ha format, sobre la qual he escrit. L'experiència de veure convertir-se la meva ciutat en una ciutat plena de zombis, on la meitat de la gent es va tornar estúpida de cop, on vaig perdre amics perquè es van tornar idiotes i només tenien un tema de conversa… va ser monstruós. Vaig voler marxar d'allà.
- Amb el procés pràcticament mort i un Govern no independentista, Catalunya ja està preparada perquè pugui tornar a viure-hi?
- No. No és una qüestió política. És una cosa subjectiva, íntima. Jo recordo en aquella època que intentaves parlar de qualsevol tema, que no tenia res a veure amb la independència, i ho portaven allà. Per exemple, tu deies, «no sé si serà possible que algun dia hi hagi una colònia a Mart», i et deien: «Si Catalunya fos un Estat i Espanya no ens espoliés, aquí ja s'hauria desenvolupat una tecnologia per fer-ho». El nacionalisme és una malaltia. I va arribar a un estat molt crític. Vaig haver de trencar amistats de tota la vida.
- Per què va fracassar Ciutadans i per què va fracassar Ciudadanos?
- Ciutadans va fracassar perquè va fracassar Ciudadanos. Quan Ciudadanos va créixer, Ciutadans va guanyar les eleccions a Catalunya; i quan Ciudadanos va caure, va arrossegar Ciutadans. Se'm fa molt difícil distingir ambdós projectes. Ciudadanos va fracassar perquè tota la premsa va decidir de cop que érem un partit frontissa i teníem l'obligació de pactar amb Pedro Sánchez. Nosaltres volíem governar, i ens vam quedar a 180.000 vots del PP. Però era un partit vulnerable.
- Quina valoració fa de l'auge d'Aliança Catalana? Li agraden algunes coses que diu Sílvia Orriols?
- Em sembla que té un discurs monotemàtic. I aquest tema està basat en un fenomen com la immigració descontrolada que en el cas català està molt lligat a la immigració musulmana, que tendeix a formar guetos i molts d'ells volen imposar els seus costums… Ella parteix d'una base que nosaltres hem denunciat. Discrepo en la manera com ho exposa i després, per descomptat, és independentista.