Últim Nadal a Waterloo
Carles Puigdemont afronta el seu novè 25 de desembre fora d'Espanya mentre ja dissenya el seu retorn. La incògnita passa per si continuarà liderant Junts quan torni i comprovi que bona part del seu públic li ha girat l'esquena
Contingut relacionat: Junts ja canta victòria i situa el retorn de Puigdemont al febrer
Carles Puigdemont afronta unes noves festes de Nadal a Waterloo amb la convicció que seran les últimes a Bèlgica des que va fugir al maleter d'un cotxe, sense avisar ni tan sols els seus consellers, el 27 d'octubre de 2017 a causa del procés. Així ho adverteixen fonts molt properes a l'expresident de la Generalitat, encara que defugin l'optimisme en públic.
L'informe de l'advocat general de la UE respecte a la amnistia –que sol coincidir amb la resolució del TJUE, prevista al febrer– obre la porta a un retorn sobre el qual el Tribunal Suprem tindrà, una vegada més, l'última paraula. I Junts ja treballa en el canvi d'etapa que suposarà l'aterratge del seu líder, que no només no té clar el seu futur més enllà dels primers mesos, ja que la decisió sobre si continuarà a la primera línia política o no la prendrà aquí.
Solemnitat i pelegrinatge
La intenció és que la seva arribada al Parlament –on l'espera, vacant, l'escó del cap de l'oposició– sigui "solemne". La majoria progressista de la Cambra, tan diferent de la que l'expresident va conèixer, hi està d'acord, sigui quin sigui el to de Puigdemont en el seu primer discurs, presumiblement dur amb l'actual Govern. Comptarà per als tempos amb la complicitat de Josep Rull, votat per l'independentisme com a president de la Mesa precisament amb aquest objectiu.
Si no hi ha eleccions generals, Puigdemont pretén prendre's uns mesos per redescobrir el territori. El seu propòsit és reunir-se amb militants, alcaldes i representants socials i patronals de tota mena a les quatre províncies, en una ruta abocada a la constatació, com ja li va passar a Oriol Junqueras en sortir de la presó, que no se'l recorda amb l'heroïcitat que espera. I que Catalunya ha canviat molt des que va marxar.
El poder de les enquestes
Tot i que Junts no ha guanyat mai unes eleccions, el partit sí que va gaudir d'un sòlid suport durant els primers anys posteriors al referèndum il·legal de l'1-O. I aquella inèrcia li va donar un bon resultat tant el 12M, amb 35 escons al Parlament tot i la pèrdua de la majoria absoluta independentista; com el 23J, amb set diputats a Madrid que continuen sent decisius per a la governabilitat d'Espanya després de la ruptura de Perpinyà i els posteriors intents de reconciliació amb el PSOE.
Les enquestes, però, marquen el destí contrari. I és que Aliança Catalana (AC) ja superaria Junts en intenció de vot, caient els postconvergents fins als 19-20 diputats, segons el darrer baròmetre del CEO. I obrint les portes a la dissidència, encara tímida, entre les seves files. La seva figura ja no genera unanimitat dins del partit, i les eleccions municipals de 2027 seran una prova decisiva per al projecte, que es mou a expenses dels plans de l'expresident.
Canvis orgànics i discursius
De moment, Junts ha reestructurat el grup parlamentari apartant Albert Batet, que ocupa ara una direcció adjunta de nova creació. Mònica Sales i Salvador Vergés han assumit les regnes a la Cambra catalana; i la figura de Míriam Nogueras, líder a Madrid, guanya protagonisme a les televisions i a les quinieles successòries. Molts creuen que podria ser un bon antídot contra la líder d'AC, Sílvia Orriols, sempre que Puigdemont opti per fer un pas al costat.
També, en consonància amb les dretes tradicionals que veuen perillar el seu espai, han adaptat el seu discurs al context que situa la immigració descontrolada com una preocupació social de gran calat. Tot i la distància que pretenen marcar amb l'extrema dreta, al gener presentaran un pla amb propostes que assumeixen bona part de les seves tesis en la matèria. Una demanda dels alcaldes de la formació, encara que no tant del seu electorat burgès.
L'empresariat, molt atent
Excel en mà, l'empresariat català –que tot i la seva bona sintonia amb Salvador Illa, segueix orfe d'una dreta catalana com la d'abans– demana no jugar amb l'arribada de mà d'obra. Insisteixen en un catalanisme integrador com el que postulava Convergència i Unió, i esperen que el retorn de Puigdemont serveixi per deixar enrere el procés i articular nous plantejaments. Especialment en el pla econòmic, on Junts no ha estat tot el liberal que esperaven.
Com a canalitzador de les seves demandes a Madrid, cosa a la qual aspiren, també pressionaran els pròxims mesos per aconseguir el seu suport al finançament singular de Catalunya, que Junts ha criticat fins ara des de la seva habitual ambigüitat. El debat arribarà al Congrés les pròximes setmanes, amb la imprescindible votació del traspàs de l'IRPF a aquesta autonomia, i els seus set escons tornaran a ser decisius. Hi ha urgència, ja que si cau el Govern actual, el nou model fiscal es trunca.
Una qüestió personal
Aquest pot ser el darrer salvavides de Junts, i Waterloo ho sap. Independentment, una vegada més, dels plans de Puigdemont, el futur del qual vindrà marcat per una qüestió molt més personal que política. Hi ha qui parla de desgast, i apunta que el seu destí serà l'Oficina d'expresident, amb sou vitalici i tots els honors. D'altres –la qual cosa demostra el caos actual del partit– encara confien que serà capaç d'"acabar la feina" que va deixar a mitges el 2017.
![Imagen del expresidente de la Generalitat, Pere Aragonès](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2024\/08\/13\/politica\/877922213_13333584_320x180.jpg"])
Això passarà, en qualsevol cas, a partir de la primavera. De moment, més d'un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia del procés, Puigdemont farà cagar el Tió a la Casa de la República. I hi ha fins i tot qui assegura que l'any vinent tornarà a ser allà. O, com a molt, a la casa que lloga al costat de la platja de Cotlliure, al sud de França.
