Javi López, vicepresident del Parlament Europeu: "El PP espanyol és el major obstacle per a l'oficialitat del català"

El català Javi López és avui un dels socialistes espanyols més influents al Parlament Europeu, que aquesta setmana ha celebrat a Estrasburg el darrer ple de 2025.

Eurodiputat de l'any segons l'Associació de Periodistes Parlamentaris, als 29 anys va afrontar la seva primera legislatura a Brussel·les després de ser conseller de districte a l'Ajuntament de Barcelona i assessor d'eurodiputats socialistes a Estrasburg. Deu anys després, va ser escollit vicepresident de l'Eurocambra.

Entre votació i votació -ja que el ritme és frenètic a l'edifici Louise Weiss quan, un cop al mes, l'activitat es trasllada des de la capital belga a la frontera germano-francesa-, el principal representant del PSC a Europa atén Crónica Global a la cafeteria dels anomenats MEPs, on els periodistes només poden entrar acompanyats d'eurodiputats. Demana dos cafès en un excel·lent francès i adverteix que no està acostumat a parlar de política espanyola. 

Quines diferències hi ha entre el dia a dia polític espanyol o català i el del Parlament Europeu?

Les dinàmiques són diferents, especialment si es compara amb la situació actual. La política europea és consensual, basada en acords. La nostra missió consisteix a construir transaccions que necessiten de tres o quatre grans famílies polítiques per fer avançar Europa i buscar acords entre països i institucions. A Espanya, l'oposició té actualment un to que no té cap país de la Unió Europea.

Per què sembla fàcil que els socialistes s'entenguin amb el PP a Europa i a Espanya resulta pràcticament impossible, almenys en aquest moment?

Jo he estat eurodiputat quan el PSOE governava i quan estava a l'oposició. L'oposició no és la mateixa. El PSOE no utilitzava el Parlament Europeu com una tercera Cambra. No portava els debats nacionals a Brussel·les, com està fent el PP ara. Per qüestions d'Estat hem estat capaços d'arribar a acords. La lluita antiterrorista, per exemple. L'únic objectiu de l'oposició és enderrocar el Govern a qualsevol preu. Una actitud probablement molt influenciada per l'aparició de Vox.

Li preocupen els casos de corrupció i d'assetjament sexual que estem veient dins el seu partit?

El PSOE ha estat capaç d'actuar amb la màxima contundència, apartant les persones implicades. Tinc confiança en la reacció que pugui tenir el president del Govern. En segon lloc, lamentablement, el PSOE no es lliura de les actituds masclistes, que són estructurals a la nostra societat. El que és important segueix sent el propòsit pel qual el Govern està construït, i quines són les tasques envers la ciutadania. I aquests propòsits segueixen intactes. Fer avançar el país, reforçar les llibertats i fer polítiques públiques per a una gran majoria, en un entorn on les posicions conservadores i reaccionàries avancen en bona part de l'Europa occidental. 

Creu que el Govern ha patit lawfare?

Hi ha processos judicials difícils d'entendre. És difícil d'entendre el que fa el jutge Peinado, per exemple. L'Audiència Provincial li ha corregit en diferents ocasions el seu procediment respecte a l'esposa del president del Govern. Per bona part dels juristes del nostre país també va ser difícil d'entendre la sentència contra el Fiscal General de l'Estat. Les fases i els arguments jurídics probatoris. Jo crec que no és un judici polític ni una opinió personal el que estic dient. Qui hauria de tenir més responsabilitat per cuidar la imatge i la confiança de la justícia en el conjunt de la societat és la pròpia justícia.

A Europa s'entén que un Govern que porta tant de temps sense aprovar uns pressupostos no tingui cap intenció de convocar eleccions?

El Govern d'Espanya és vist com un Govern efectiu i com un aliat estratègic de la Comissió Europea. Espanya és vista com un cas d'èxit econòmic. És un exemple del desplegament dels fons europeus. El 40% dels llocs de treball creats a Europa aquest any s'han creat a Espanya. És l'economia europea que més creix, de llarg. I això, combinat amb una agenda social de primer nivell i una convivència democràtica exitosa. 

El PSOE està preparat per a un canvi de líder?

El PSOE ja té un líder. És més, és el líder de l'esquerra europea. I probablement per això és l'objectiu a batre, també de la dreta europea.

Tem que Junts i el PP acabin pactant una moció de censura?

No ho crec. No per manca de ganes del PP, evidentment. Han passat de voler posar Puigdemont a la presó a demanar-li els vots, però em sembla una equació inviable, sobretot perquè Vox també hauria de formar part d'aquesta equació.

Els compromisos del Govern de Salvador Illa, com el finançament singular, perillen si Feijóo arriba al Govern d'Espanya?

Està per veure que Feijóo arribi a la Moncloa, però un Govern de PP i Vox seria sens dubte perjudicial per a Catalunya. Per als serveis públics, per a les finances de la Generalitat i per a la ciutadania en el seu conjunt. També podria curtcircuitar un nou finançament, per descomptat. I ells hauran d'assumir les possibles conseqüències.

Quan serà oficial el català a la Unió Europea?

És el Consell de la Unió Europea qui ho ha de decidir per unanimitat. Espero que aquest proper any es produeixi aquest acord. El Govern espanyol fa anys que treballa per aconseguir aquest reconeixement, que el que pretén és apropar les institucions a 20 milions d'espanyols que tenim llengües cooficials i fer les institucions europees més representatives de la diversitat lingüística del nostre continent. Es tracta de reconèixer a nivell europeu el que és normal als carrers.

Pedro Sánchez va aconseguir un acord amb el Govern alemany per intentar evitar la ruptura amb Junts, amb el qual ambdues parts es comprometien a treballar en aquesta oficialitat que per ara Alemanya rebutja. Què hi ha d'això?

Es van emplaçar a treballar en una proposta conjunta, i en aquests processos és important negociar amb discreció. Cal esperar que aquest compromís avanci.

Li consta que el PP hagi maniobrat per convèncer alguns països de vetar aquesta oficialitat?

Sí, perquè ho han dit públicament. El PP s'hi oposa i utilitza les eines que té al seu abast a nivell europeu perquè els seus socis i aliats s'oposin a la proposta.

Té aquest poder el PP per incidir en els diferents partits conservadors europeus en una qüestió com aquesta?

Quan hi ha una proposta d'un país, és habitual que els socis europeus parlin entre ells. I a mi em sembla evident que el major obstacle a aquesta proposta és el PP espanyol, juntament amb els seus aliats. Aquesta és la realitat. I jo crec que és una llàstima, perquè hauríem de treure les llengües fora de la política. Fa un flac favor a la política i a les llengües.

Com a vicepresident de la Mesa, teniu previst fer alguna cosa perquè el català sigui llengua d'ús parlamentari abans que sigui oficial al Consell?

Hem estat tractant aquesta qüestió en el grup de treball sobre llengües que formem cinc vicepresidents. El PP espanyol s'hi oposa. Jo defenso el seu encaix jurídic, la seva viabilitat operativa i la seva excepcionalitat en termes comparats. Aquesta proposta necessita una majoria simple de la Mesa. Ja es va votar sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero i es va perdre per un vot. Per ara estem a l'expectativa dels debats del Consell i especialment del compromís d'Alemanya, però és una palanca que es pot activar.

La presumpta manca d'imparcialitat de TV3 i RTVE ha arribat al Parlament Europeu a través de la comissió de peticions. Què podem esperar que es debati aquí sobre els mitjans de comunicació públics tant catalans com espanyols?

El PP espanyol utilitza aquests mecanismes per fer oposició al Govern d'Espanya, fent un flac favor a la institució. La comissió de peticions existeix per protegir els ciutadans de les violacions de drets comunitaris, no per fer oposició. És un modus operandi que aquí no s'entén. Aquests debats s'han de tenir de forma legítima al Congrés dels Diputats i al Parlament. I afegeixo: RTVE és avui més vista que mai. Els espanyols valoren els continguts que s'estan generant. 

Aquesta comissió de peticions també va servir fa un parell d'anys per investigar si es respectaven o no les sentències lingüístiques a les escoles catalanes. Com ha quedat aquest assumpte?

Ho desconec. Però és un exemple més d'aquesta lògica que comentava. La meitat dels casos que s'estudien són espanyols. I això no encaixa amb la cultura política europea. 

L'extrema dreta no deixa de créixer arreu del món. Ho hem vist a Xile aquesta setmana, però també passa a Europa, Espanya i Catalunya. Com es frena aquesta onada?

Aquests moviments s'alimenten de la desigualtat, l'ansietat econòmica i la incertesa. I és feina de l'esquerra que això passi el mínim possible. Els populistes venen solucions màgiques que no existeixen. La inseguretat és una altra de les causes que alimenten aquestes onades reaccionàries i, com està fent de forma brillant el Govern de Salvador Illa, s'han de reforçar les polítiques en aquest sentit. No hi ha res més progressista que blindar la seguretat, i és una bona fórmula per neutralitzar les raons de fons de l'extrema dreta. 

Quan vinculen la inseguretat o la delinqüència amb la immigració, què ha de respondre l'esquerra?

L'extrema dreta busca culpables, no solucions. La immensa majoria dels immigrants no venen a delinquir. No existeix aquest vincle. Som un país històricament emigrant, i ho sabem bé. 

I respecte als discursos islamòfobs? L'extrema dreta independentista catalana posa el focus en aquest assumpte constantment.

Aliança Catalana s'assembla més a l'extrema dreta europea. Vox té un punt de franquisme sociològic. De coordenades molt espanyoles. Sílvia Orriols té un discurs calcat al de Geert Wilders a Holanda. El que també veiem és la dreta tradicional acostant-se a aquests postulats, i que els partits d'extrema dreta es mengen electoralment la dreta tradicional. El vel islàmic no és un problema als nostres carrers i la dreta tradicional ho ha d'entendre, perquè és una pèssima notícia que el seu vot se'n vagi a partits radicals.

Al Parlament Europeu va entrar també en les darreres eleccions una altra extrema dreta, diguem-ne, exòtica. Concretament la d'Alvise Pérez, que sembla que ha desaparegut ara del mapa. Com és la convivència parlamentària amb ell?

Han tingut molts problemes interns. Els altres dos diputats de Se Acabó La Fiesta es van incorporar a ECR i ell s'ha quedat com a no inscrit. Honestament, no el veig gaire per aquí. Va ser un fenomen electoral que va tenir a veure amb el gran soroll que hi va haver en aquelles eleccions i que segueix havent-hi en la política espanyola.

Les eleccions europees funcionen com un banc de proves, doncs, en alguns casos?

Es un escenari més propens a això, sí. Ho hem vist en el passat.