Dolors Montserrat, secretària general del PPE: "A partir de 2026, qui vingui a Europa a delinquir serà expulsat"

Dolors Montserrat es va convertir en secretària general del Partit Popular Europeu –la primera dona en ser-ho– després de guanyar les eleccions de 2024 com a cap de llista. Exministra de Sanitat durant el Govern de Mariano Rajoy i molt catalana, com es defineix, l'advocada nascuda a Sant Sadurní d'Anoia rep Crónica Global al seu despatx del Parlament Europeu d'Estrasburg.

Repasa l'actualitat política reivindicant que el seu partit, majoritari a l'Eurocambra, ha liderat els canvis que guiaran el futur del continent. Confia que aviat, tant a nivell migratori –una matèria en la qual incideix– com en tants altres, Alberto Núñez Feijóo farà el mateix des de la Moncloa, ja que "Espanya és l'únic Estat del sud encara en mans del socialisme".

A la campanya de les eleccions de 2024 van insistir molt en la importància de les decisions que es prenen a Europa. Encara li queda lluny a la gent el que fan vostès aquí?

Cada vegada menys. La gent és més conscient que el 80% de les decisions es prenen a Europa. Quan et despertes i encens la llum, obres l'aixeta, esmorzes, agafes el transport públic o utilitzes el mòbil, tot això està regulat a la Unió Europea. Espanya és un dels països amb més sentiment europeu, i això em fa sentir molt orgull com a catalana i espanyola. Europa és més important que mai i especialment a Catalunya, on hi ha moltíssima agricultura, pesca… per posar alguns exemples. La decisió que les nostres ampolles de cava no tinguin el mateix etiquetatge que una caixa de tabac, per exemple, la vam impulsar nosaltres des d'aquí. Aquestes coses s'han d'explicar perquè la gent segueixi prenent consciència. Un altre exemple és l'eliminació de la prohibició dels motors de combustió el 2035, que també és una indústria important a Catalunya amb Seat-Cupra. Cal innovar, flexibilitzar i aconseguir que tornin a existir cotxes a preus assequibles ‘made in Europe’. I això s'està aconseguint gràcies al PP europeu.

La UE ha de fer més per frenar la invasió d'Ucraïna? El context internacional és cada vegada més complex i l'euroescepticisme creix davant els tambors de guerra.

Hem de seguir ferms al costat del poble ucraïnès. Cada dia moren per defensar la llibertat, la pau i els valors europeus. Si cau Ucraïna, els següents a caure serem nosaltres. A vegades ens queda lluny, però estem patint una guerra per culpa d'un tirà com és Putin. Cal seguir facilitant ajuda humanitària i material de defensa, i treballar perquè es puguin incorporar a la UE. Tots els fons de comerç amb Rússia que s'han congelat s'han de destinar a la reconstrucció d'Ucraïna. El que ha estat una llàstima és que el Govern d'Espanya hagi estat a la cua d'aquestes ajudes. Pedro Sánchez ha demostrat que no creu en els ucraïnesos.

L'extrema dreta segueix creixent arreu del món, com hem vist aquesta última setmana a Xile. Li preocupa?

Em preocupen les dictadures. I em preocupen els governs que donen suport a dictadures com Veneçuela, Cuba, Nicaragua. O que Pedro Sánchez, a dia d'avui, no hagi felicitat encara la premi Nobel de la Pau María Corina Machado. Nosaltres defensem les democràcies liberals arreu del món. Fora de la democràcia només existeix el totalitarisme i la violència. I Sánchez protegeix Maduro, per exemple. María Corina Machado va guanyar aquí el premi Sájarov, el més important a favor de la pau i la llibertat de la UE. Vox va votar perquè el guanyés Elon Musk, i els socialistes van votar en contra. Ara governem en 14 països europeus. La gent sap quin partit no és ni populista ni euroescèptic i defensa els problemes reals de la ciutadania. Això és el PP, el centredreta. El partit que compleix i està guanyant a tot Europa.

Aquests partits que comentava creixen a partir d'un marcat discurs immigratori. Un tema del qual tothom parla, i especialment de moda a Catalunya.

Hem liderat el pacte migratori europeu després de deu anys debatent. Aquest acord implica fronteres segures. Qui decideix qui entra a Europa no són les màfies que trafiquen amb el drama humà, sinó els europeus. Frontex, Cepol, Europol… Hem de potenciar aquests instruments a les fronteres sud. I hem de treballar amb els tercers països perquè els joves tinguin oportunitats al seu país. Que puguin tenir oportunitats i projectes de vida. Cal deixar molt clar, també, que qui vingui a delinquir serà expulsat. Els immigrants han de venir a treballar i a respectar la cultura, les tradicions i les lleis. El pacte començarà a implementar-se al juny de 2026 però, excepte Espanya, que és l'únic país que manté les portes obertes, la resta de països ja estan treballant en la mateixa direcció. És una vergonya que Sánchez sigui còmplice d'aquestes màfies. Ha convertit l'Atlàntic en un cementiri amb el seu silenci. Uns volen enfonsar els vaixells al mig de l'Atlàntic, nosaltres volem que no salpin aquests vaixells. La dignitat d'aquestes persones no s'ha de qüestionar. El PP defensa una immigració legal, ordenada i vinculada a la feina i les necessitats. El model que triomfa a Grècia, Itàlia, Croàcia, Xipre o Portugal.

Té ganes de poder parlar en la seva llengua materna a l'hemicicle del Parlament Europeu?

Jo sóc una gran defensora de l'Estat de Dret. Segons el tractat, les llengües europees són les llengües oficials en el conjunt dels països membres. El PP no ha tingut res a veure en aquesta història. Prou de culpar-nos. Això es decideix al Consell de la UE, i es requereix la unanimitat de tots els països. Puigdemont es pensa que és l'únic espanyol a qui Sánchez no menteix, i Sánchez menteix a tothom. A la seva família, al seu partit, al seu Govern, als seus socis i a tots els ciutadans. La responsabilitat que Sánchez no hagi complert les seves promeses no és del PP. És lògic que molts països pensin que hi ha problemes més importants damunt la taula. No és un problema de llengües. És un problema que el president del Govern està agenollat davant un fugitiu. Els Estats de la UE saben que vol imposar aquest agenollament per mantenir-se uns dies més agonitzant a la Moncloa. Si un ciutadà s'adreça en català a l'oficina del Parlament o de la Comissió a Barcelona, ja et contesten en català. I mentre Illa i Puigdemont exigeixen el català a Europa, no estan garantint el castellà a Catalunya. El cost de cada llengua —català, gallec i basc— és de 45 milions a l'any, que haurem de pagar tots els espanyols. Perquè set diputats puguin parlar en la seva llengua. Prefereixo que aquests diners es destinin als malalts d'ELA, per exemple.

Com es perceben a Europa els escàndols que envolten el Govern d'Espanya?

És terrible. Els mitjans internacionals no paren de parlar de la corrupció de l'entorn personal i polític del Govern d'Espanya, dels escàndols sexuals del PSOE i que Sánchez porti tant de temps sense pressupostos. A Europa no s'entén que aquest senyor no hagi dimitit i convocat eleccions. El seu homòleg, el canceller alemany socialista Olaf Scholz, no va aprovar un pressupost i va convocar eleccions. El primer ministre portuguès socialista, António Costa, amb una sospita del seu cap de gabinet per possible corrupció —ni condemna, ni presó, ni judici, ni imputació—, va posar el seu càrrec a disposició del poble del seu país. Europa ha donat l'esquena a Pedro Sánchez, l'ha arraconat. No l'inviten enlloc. Quan els primers ministres van anar a la Casa Blanca pel tema d'Ucraïna, o a la cimera de Berlín, per exemple, ell no era a la foto. Espanya està perdent influència per culpa seva.

No està el PP, doncs, moralment obligat a convocar una moció de censura?

Els socis de Sánchez prefereixen ser còmplices de la seva corrupció i del segrest de la democràcia. Feijóo té raó quan diu que una moció de censura reforçaria Sánchez. Ho hem vist a Bulgària aquesta setmana. La gent ha sortit a protestar al carrer contra un govern del PP, i el president ha dit “no hi ha problema, convoco eleccions”. Aquesta és la grandesa d'un líder. I Sánchez, per descomptat, no ho és.

El seu partit no busca negociar-ho amb Junts, doncs?

El congrés del PP va decidir per unanimitat que l'únic partit cap al qual s'establia un cordó sanitari era EH Bildu. Amb la resta es pot parlar sempre dins de l'Estat de Dret i de la Constitució. Aquesta és la nostra línia vermella. I si ells estan disposats a donar-nos suport per convocar eleccions, com ha dit Feijóo, és perfectament possible perquè així es va votar al congrés.

Per què el procés va generar tant de rebuig a la resta d'Espanya i en canvi Aliança Catalana genera certa simpatia a la dreta espanyola?

El separatisme, parli d'una manera o d'una altra, ha de ser combatut políticament. Orriols, com Torra o Puigdemont, tracta Espanya com un país veí i afirma que el castellà és una llengua estrangera. El supremacisme que sempre ha caracteritzat l'independentisme també el representa ella. Les seves polítiques van en contra de la igualtat i drets de tots els catalans, com va passar en el cop de l'1 d'octubre de 2017. Som molts els que fa anys que denunciem les polítiques fracassades de l'esquerra pel que fa a seguretat, ignorar la realitat davant la immigració que no s'adapta als nostres principis i valors o directament ve a delinquir, o, per exemple, la protecció dels okupes davant la propietat privada. Quan Feijóo implementi el pacte migratori al Govern d'Espanya, que són les polítiques que estan triomfant a Grècia o Portugal, Aliança Catalana es desinflarà. I el PP continuarà fent el de sempre: plantar-se davant aquells que volen una Catalunya fora d'Espanya, i per tant de la UE.

La presumpta parcialitat de TV3 i RTVE ha arribat al Parlament Europeu. Què pretén aconseguir el PP amb això?

Sánchez ha convertit RTVE en TelePedro i Illa permet que el separatisme segueixi fent de les seves a TV3. Amb els mil escàndols que té Sánchez, a RTVE actuen per desviar l'atenció o moure el focus perquè es parli de tot menys d'això. I TV3 segueix anunciant el seu mapa del temps incloent Comunitat Valenciana, Balears, i ara també inclouen zones de França i Itàlia venent-ho com a ‘països catalans’. El deliri separatista segueix a ple rendiment amb Illa al Govern, perquè és ostatge dels seus socis. Per no parlar que a TV3 es refereixen a Puigdemont com a exiliat quan es tracta d'un pròfug. El PP proposa una cosa molt senzilla, recuperar el rigor i la neutralitat als mitjans públics, però no només a la televisió, sinó a totes les institucions que estan parasitades i denigrades pel socialisme.

Vostè és responsable de l'estratègia de sobirania farmacèutica de la Unió Europea. Quin paper tindrà la ciutat de Barcelona, on el sector és important, en aquest nou impuls?

La nova legislació farmacèutica que es va aprovar la setmana passada, on jo vaig ser la ponent en nom del Parlament Europeu que ha liderat aquesta directiva, és clau per als pacients, per a la indústria i els nostres SNS a tot Europa, i Barcelona és una capital europea molt important en aquesta matèria. Capdavantera i referent. Això passa pel sector, que hi inverteix i aposta per innovar i avançar, però també per formar part de la UE, que li dóna aquest marc per potenciar el talent i operar a tot el món. Quan vaig ser ministra vaig lluitar incansablement perquè l'Agència Europea del Medicament estigués a Barcelona després de la seva sortida de Londres. Parlem de l'any 2017, i el desafiament independentista i la inestabilitat que van provocar amb la seva deriva, va provocar que Barcelona, que partia com una de les favorites, caigués. Estem parlant d'uns 900 llocs de treball directes i més de 5.000 d'indirectes. Podria haver atret fins a 1.600 empreses de l'àmbit biomèdic, enfortint l'ecosistema de salut digital. Hauria augmentat el turisme de negocis, fins a 50.000 professionals anuals per a reunions i conferències. I això, evidentment, repercuteix en els pacients, que són els que realment es beneficien d'aquestes polítiques.