Els plans d'Oriol Junqueras i Gabriel Rufián continuen molt allunyats. El corrent que persegueix una coalició àmplia amb totes les esquerres d'Espanya i la que aspira a convertir ERC, en solitari, en un partit moderat, capaç de desintegrar Junts pel centre, són incompatibles. I el veterà Joan Tardà, proper a tots dos, s'ha proposat mediar abans d'una eventual ruptura.
El congrés en què l'actual president dels republicans va vèncer els anomenats roviristes, que pretenien renovar el partit, va resultar menys traumàtic del que es preveia. Molts dels partidaris del tàndem que presentaven Xavier Godàs i Alba Camps continuen ocupant responsabilitats, especialment a nivell institucional. I les veus que esmenen el suport de la formació als governs socialistes a Catalunya i a Madrid són absolutament minoritàries, almenys per ara.
La discòrdia, així doncs, l'encarna el polèmic líder d'ERC al Congrés dels Diputats. Una figura "massa mediàtica" pel gust de Calàbria -una seu que gairebé no trepitja-, i molt ben valorada entre votants de la resta d'Espanya. Un vers lliure a priori autoritzat amb, en canvi, una obsessió que suposa el principal maldecap de la direcció, que busca tranquil·litat i cohesió mentre les enquestes, que li semblen alienes a l'auge de l'extrema dreta, li somriuen.
La lectura espanyola
Per a Rufián, el drama principal és que el PP arribi a la Moncloa de la mà de Vox. Els sondejos asseguren que així passarà després dels successius escàndols de corrupció que esquitxen el Govern. I el diputat de Santa Coloma, establert al País Basc, pretén remeiar-ho amb una coalició on hi càpiguen els independentistes d'esquerres –ERC, EH Bildu i BNG–, regionalistes com Compromís o Més i partits d'àmbit estatal com Podem, Esquerra Unida o Sumar.
Un front popular que, si bé no hauria de repercutir electoralment en l'espai que ja ocupen els republicans, els Comuns –integrats a Sumar– i la CUP a Catalunya, sí que aconseguiria, amb Rufián com a candidat –segons desitgen molts dels que volen que la proposta tiri endavant– restar vots a la dreta en territoris amb menys tradició de vot a l'esquerra del PSOE. Unes sigles unificades que mobilitzin, per exemple, a Múrcia, les dues Castelles o Extremadura.
Junqueras, contundent
Junqueras ha rebutjat aquesta idea des del primer moment. El seu entorn apunta que pot diluir la marca d'ERC i que perdrien la força per negociar de manera individual que tenen ara. Els objectius de la cúpula republicana van més enllà de "frenar l'extrema dreta", i apunten que Rufián "agrada molt a Espanya, però aquí no tant" i que "no té sentit" des del punt de vista català ja que no es tracta d'una circumscripció única com passa a les eleccions europees.
En aquest context, els republicans concorren des de fa anys juntament amb altres forces nacionalistes, amb qui mantenen, en qualsevol cas, una estreta col·laboració en molts àmbits. També a l'hora de sostenir el Govern de Pedro Sánchez de manera conjunta. Han parlat d'aquest tema, naturalment, i EH Bildu i BNG semblen compartir més la visió de l'exvicepresident del Govern que la del líder del grup parlamentari. Per tant, la coalició perifèrica és, a dia d'avui, inviable.
La tercera via de Tardà
Mentre Podem i Sumar, enfonsats a les enquestes, aplaudeixen la iniciativa; el mateix Rufián no deixa d'insistir. Tant en privat com en públic. Provant fins i tot l'opció de desmarcar-se d'ERC i aventurar-se ell sol, amb l'incendi que això podria suposar a la formació. D'aquí que Tardà, pare polític del diputat, hagi entrat en escena amb el projecte Àgora Republicana, que proposarà una coalició únicament catalana als òrgans i les bases de la formació.
El veterà exlíder d'ERC a Madrid, que defensa habitualment les idees de Rufián als mitjans de comunicació i també va donar suport a Junqueras al congrés, opta per un front comú però només amb els Comuns i la CUP. Una unitat de les esquerres catalanes per a les pròximes eleccions generals que també podria repetir-se al Parlament. I que té el repte de deslligar el partit de Jéssica Albiach del de Yolanda Díaz, encara que és una opció que ja estaria sobre la taula.
Igualment complex
Més enllà del que votarien uns i altres en un hipotètic referèndum, les diferències ideològiques entre ERC, Comuns i CUP no són excessivament àmplies. Però els objectius de cadascun –des de l'esperit històricament combatiu dels anticapitalistes fins a la vocació de govern de David Cid i els seus, amb ministres en l'actual Consell– suposen un escull igualment insalvable. També per a Junqueras, que només té una obsessió: lluitar per arribar a la Generalitat el 2028.
Per això, en els seus plans hi ha projectar el partit republicà com una opció moderada. Repeteix de forma insistent la necessitat d'assolir "acords amplis" i treballa amb un èmfasi similar la seva agenda social amb l'empresarial, on el de Sant Vicenç dels Horts sempre ha intentat tenir bons contactes. El seu pla és presentar-se sense companyia, però també evitar possibles atapeïments.