Tot i que l'alcaldia va recaure a última hora en mans del socialista Jaume Collboni, la candidatura de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona no li va sortir gens malament a Junts. Els postconvergents van obtenir sis regidors més que en les anteriors eleccions municipals i van ser primera força més de deu anys després; una victòria que les enquestes asseguren que no repetiran el 2027.
La manca de candidat és un dels motius. Després de la jubilació de l'exalcalde, el grup municipal ha quedat en mans de Jordi Martí, un líder que no convenç a Waterloo i que queda pràcticament descartat com a cap de llista de cara als pròxims comicis. Junts havia d'anunciar-ho al maig i va ajornar la confirmació fins al setembre, tot i que segueix sense arribar. I es tracta d'una plaça prou llaminera perquè corrin per les sobretaules noms de tota mena.
Principalment perfils que –tot i que el regidor, diputat, portaveu i vicepresident de Junts Josep Rius és el gran favorit per encapçalar la candidatura en aquests moments– agraden a una burgesia local amb interessos també a l'administració. I que sempre està disposada a dir la seva tot i la seva relativa comoditat amb els socialistes tant al consistori com a l'actual Govern.
Artur Mas
Un d'ells és el d'Artur Mas. Tot i que des del seu entorn asseguren que l'expresident no té cap intenció de tornar a la política activa, altres fonts expliquen que s'hauria ofert a Carles Puigdemont com una alternativa capaç de tornar a reunir l'electorat conservador entorn d'una candidatura com va fer Trias. Amb l'agreujant que Aliança Catalana podria entrar a Barcelona, presumiblement, a costa d'alguns vots de Junts.
L'exdirigent convergent, en qualsevol cas, és un habitual en els cercles culturals i econòmics de la capital; i fa anys que es desmarca del procés que en el seu dia va instigar, perfilant-se com el catalanista moderat que no va exercir en els seus anys al Palau. Sense carnet de partit, la seva impol·luta oratòria i imatge poden portar a confusió. I en això està un personatge que es complau i que pretén agradar també als altres, com ha fet aquest dimarts a la llibreria Ona al costat de qui va ser el seu conseller Ferran Mascarell.
Els reptes de Barcelona
El titular de Cultura entre els anys 2006 i 2016, primer de la mà del PSC i posteriorment com a independent, presentava una nova obra sobre els reptes de la ciutat –Barcelona. Una Immersió Ràpida– des d'una perspectiva crítica amb la seva realitat actual, que defineix d'"incòmoda" en relació amb el seu encaix polític. Es tracta d'un personatge amb una llarga trajectòria tant a l'administració pública com a institucions de tota mena, i un referent per al nacionalisme clàssic que citat al petit auditori.
En un buscat ambient informal i al costat de velles glòries de l'espai convergent –a més del mateix Jordi Martí, a primera fila, al costat de l'esposa de l'expresident–, l'editor de Tibidabo Antoni Comas i la directora de la llibreria Iolanda Batallé han donat la paraula a Mas, que ha criticat la deriva política actual per la "manca de consensos entre els grans partits" i, entre anècdotes personals i historiogràfiques, ha explicat que a Barcelona "sempre li ha faltat autoestima".
Un amor propi que no són pocs els que pensen, almenys a la sala, que podria arribar de la mà d'un lideratge com el seu. També, a jutjar per les bones paraules, el mateix Mascarell, que ha coincidit amb l'expresident en la necessitat d'una "mirada llarga" per repensar la ciutat i ha situat de nou els "enemics" fora de casa, concretament a Madrid.