El tercer baròmetre anual del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat ha confirmat aquesta setmana que Aliança Catalana ja ha superat Junts en intenció de vot. Els ultres arribarien als 19-20 diputats al Parlament, segons aquesta enquesta, i els de Carles Puigdemont, amb la mateixa previsió d'escons, en perdrien fins a 16. Unes dades demolidores per als postconvergents, que no aconsegueixen encertar en les seves maniobres –ruptura amb el PSOE, reestructuració interna, etcètera– per desactivar Sílvia Orriols.
Aquesta desorientació, que també capitalitza lleugerament Oriol Junqueras –des de fa mesos, treballant-se el terreny per tornar a presentar-se amb ERC– deixa, no obstant això, molts dels seus votants orfes. Mentre un de cada quatre aposten per l'alcaldessa de Ripoll de manera decidida, un de cada 20 medita optar per opcions extraparlamentàries, o bé abstenir-se. I hi ha diversos grups que es preparen per aprofitar-se de la sagnia de cara als pròxims comicis, previstos per al 2028.
Organitzacions que amb diferents dosis de convicció i oportunisme pretenen dividir encara més el vot de l'històric espai de la dreta nacionalista que Convergència i Unió va convertir en hegemònic durant més de dues dècades. Formacions que des de prismes diferents impugnen la deriva de Junts i creuen necessari presentar-se amb sigles alternatives. Una pressió encara residual en termes electorals, però que la resta de partits majoritaris no han d'afrontar.
Alhora, de Jordi Graupera
El projecte d'Alhora ja va cridar l'atenció a la campanya electoral de 2024. L'exconsellera Clara Ponsatí es va desmarcar de Puigdemont per fundar aquesta candidatura juntament amb el periodista i filòsof Jordi Graupera, i va aconseguir arrabassar a Junts al voltant de 14.000 vots. Que no els van servir per entrar al Parlament, però sí per impedir que els postconvergents competissin l'últim escó en joc tant a Girona com a Barcelona, on PSC i PP van aconseguir engruixir els seus bons resultats.
Es tracta d'una formació clarament independentista, que aposta per la secessió unilateral i defensa tesis especialment radicals en relació amb la llengua catalana i la seva imposició. Ponsatí ja no forma part del partit, però amb Graupera al capdavant aspiren a penetrar en diversos ajuntaments en les pròximes eleccions municipals, que seran les primeres per a una formació que creix i aspira a "donar resposta als desencantats del procés però lluny del populisme d'extrema dreta".
Convergents, de Germà Gordó
Convergents, per la seva banda, té un recorregut més llarg en la política catalana. Fundat el 2017 i definit com a soberanista però no independentista, va anar de la mà del PDECat fins a la seva dissolució i compta amb dos alcaldes, a Prat de Comte i Sant Jaume dels Domenys. Es van presentar juntament amb el partit d'Àngels Chacón a la majoria de municipis el 2023, en molts altres en solitari, en un de la mà d'Aliança Catalana i en dos juntament amb Junts, amb qui no descarten futures aliances.
Per ara, el partit de l'exconseller Germà Gordó es prepara per presentar-se en solitari a les eleccions generals mentre creix la militància del seu partit, que a les passades catalanes només es va presentar a la demarcació de Tarragona i no va aconseguir representació. Sí que va arrabassar, però, més de 2.000 vots a Junts a les últimes eleccions europees; la mateixa xifra que, liderats per David Bonvehí i en coalició amb el PNV, van aconseguir a Catalunya alguns membres de l'extint PDECat.
Dempeus per la Independència
Mentre que Alhora i Convergents defensen una opció liberalconservadora, Dempeus per la Independència es presenta com una opció secessionista ideològicament transversal.
De recent creació, encara no han decidit si es constituiran com a partit o com a agrupació d'electors, i compten entre les seves files amb noms reconeguts com Dolors Feliu, expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, el fotoperiodista Jordi Borràs o l'exterrorista de Terra Lliure Fredi Bentanachs.
Del FNC a Som Identitaris
Més enllà de partits com Lliures o el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal, que ja han cessat la seva activitat, la majoria de les alternatives restants coquetegen en major o menor mesura amb la ultradreta. És el cas del Front Nacional de Catalunya, al qual va pertànyer Sílvia Orriols i que compta amb quatre regidors i el govern municipal de La Masó, a Tarragona, o, entre d'altres, Som Identitaris, el partit del xenòfob Josep Anglada a Vic.