Illa reivindica Ernest Lluch com a exemple de paraula, raó i veritat en el 25è aniversari del seu assassinat
El Govern homenatja l'exministre socialista en un acte solemne al Palau de la Generalitat marcat per l'alerta davant la degradació del debat públic i l'auge de la mentida
Contingut relacionat: Els empresaris catalans recorden Ernest Lluch, assassinat per ETA fa 25 anys
Notícies relacionades
Vint-i-cinc anys després de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans d'ETA, el Palau de la Generalitat ha reunit aquest divendres representants institucionals, familiars i figures de l'àmbit europeu per reivindicar el llegat de qui va impulsar la sanitat universal a Espanya i va defensar el diàleg fins i tot en els moments de més violència. "La paraula, la raó i la veritat": amb aquests tres estendards ha resumit Salvador Illa la vida de l'exministre socialista, la memòria del qual, ha subratllat, "necessitem imperiosament defensar avui".
El president català ha apel·lat a protegir la veritat com a "deure democràtic" en un context que ha definit com de soroll, força i mentida. "Hem estat testimonis de com alguns pretenen aconseguir impunitat amb la mentida, però s'equivoquen", ha afirmat.
"La veritat sempre preval, tard o d'hora troba el camí per sortir a la llum". Illa ha establert fins i tot un contrast explícit entre les efemèrides d'aquesta setmana: la del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco i la de l'assassinat de Lluch. Un contrast "significatiu", ha dit, sobre dues formes d'entendre la política i la convivència.
Un llegat que travessa la política, l'acadèmia i la vida cívica
En l'acte —conduït pel periodista Josep Cuní— el president ha reivindicat totes les facetes de l'economista i dirigent socialista. El Lluch acadèmic i apassionat per l'estudi; el Lluch institucional, impulsor de la Llei General de Sanitat de 1986 que va obrir la porta al sistema universal; el Lluch valent, que es va atrevir a desafiar el terrorisme a Sant Sebastià; el Lluch vinculat a Maià de Montcal, atent als problemes concrets dels seus veïns; i el Lluch amant "d'una Espanya plural i diversa".
També ha recordat que la fi d'ETA el 2011 —"un abans i un després" per a la democràcia espanyola— va ser un èxit col·lectiu que Lluch no va poder veure, encara que va contribuir a fer-ho possible amb la seva defensa del diàleg a Euskadi.
A la cerimònia hi han assistit, entre d'altres, els expresidents José Montilla i Pere Aragonès; consellers del Govern; diputats del Parlament; representants de l'OMS; i el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia.
Ribera alerta de l'auge dels "crits"
La vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ha ofert un discurs molt polític en defensa del llegat moral i intel·lectual de Lluch, la modernitat i vigència del qual ha reivindicat. "Afortunadament han callat les armes", ha recordat en referència al terrorisme d'ETA, "però no els crits, allunyats del respecte, la paraula i la raó".
Ribera ha alertat d'un clima públic on la mentida —"d'una altra manera, però que també mata"— es fa camí, i ha citat com a exemple els discursos anticiència o els moviments antivacunes. "Honrar la seva memòria significa defensar l'espai públic de la paraula, i la política com a servei", ha assenyalat, agraint que el seu record segueixi viu i qualificant-lo de "patrimoni europeu".
Pilar mundial de la sanitat universal
A través d'un vídeo, el director general de l'Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha destacat l'impacte estructural de l'obra de Lluch: "Gràcies a la seva contribució, la sanitat universal espanyola continua sent un dels pilars fonamentals de l'Estat del benestar i un exemple de referència mundial". El seu llegat, ha afegit, demostra per què el multilateralisme i la cooperació són clau per garantir salut i estabilitat.
Eulàlia Lluch: "El meu pare m'ha abandonat per ser el vostre Ernest"
El moment més emocionant ha arribat amb la intervenció d'Eulàlia Lluch, filla de l'exministre, visiblement commoguda. Ha recordat el pare proper que a vegades faltava a un Consell de Ministres per acompanyar la família, i ha celebrat que el seu nom continuï obrint portes i generant afecte:
"El meu pare m'ha abandonat per ser el vostre Ernest. És un gran èxit de tota la nostra societat que encara se'l recordi".
Eulàlia ha agraït els nombrosos actes d'homenatge celebrats aquestes setmanes —també a Sant Sebastià— i ha subratllat que, dues dècades després, "de qui el va matar ningú recorda el nom".
