El nou model de finançament autonòmic veurà la llum en els pròxims dos mesos i, segons el Govern, garantirà la "singularitat" de Catalunya. Així ho ha assegurat la consellera d'Economia i Hisenda, Alícia Romero, a la seva sortida del Consell de Política Fiscal i Financera celebrat aquest dilluns a Madrid, i en què la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, ha explicat el calendari que té entre mans.
"Ens sona bé", ha dit Romero, manifestant que "l'acord signat amb ERC coincideix amb els principis que ha explicat" la també ministra d'Hisenda al fòrum amb consellers autonòmics, que s'ha donat en plenes negociacions entre el Govern de Salvador Illa i l'Executiu de Pedro Sánchez per a la millora de l'ordinalitat; és a dir, ajustar la posició de Catalunya en el repartiment dels recursos d'acord amb la seva recaptació.
Precisament, l'inici de les negociacions dels pressupostos catalans depèn que arribi l'anhelat acord, que ha obligat a deixar de mirar el calendari i ajornar l'inici d'unes converses entre socis d'investidura que ja s'haurien d'estar produint.
Bilateralitat
Els plans de Montero inclouen dues vies de negociació amb les comunitats autònomes: una multilateral per a les competències compartides i una altra bilateral, entre el Govern i la Generalitat, per concretar el finançament que han de comportar aquestes funcions que no tenen altres regions, com "la seguretat ciutadana", ha exemplificat.
"Catalunya té una voluntat clara d'autogovern i unes competències que no tenen altres comunitats i, per tant, necessitem la bilateralitat, com tenen altres comunitats, com té el règim fiscal de Canàries", en paraules de Romero, que s'ha revoltat davant les crítiques del Partit Popular a aquest model de relacions i ha defensat "incorporar més tributs per poder satisfer les polítiques públiques".
La consellera d'Economia i Hisenda de Catalunya, Alicia Romero, atén els mitjans a la seva arribada a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) el 17 de novembre de 2025
Desajustos
La titular d'Economia i Hisenda ha afegit que "es respectaran les nostres singularitats i, a més, s'hauran de negociar de manera bilateral. El camí que ha marcat la vicepresidenta ens satisfà". En aquest sentit, ha incidit en els "desajustos en el sistema" que donen "una diferència per habitant de fins a 1005 euros entre comunitats autònomes", cosa que "no és raonable".
No obstant això, ha asseverat que el principi de solidaritat no es veurà minvat --"Catalunya és una comunitat que aporta"-- i ha preferit ser cauta i esperar a veure "com es concreta" el nou finançament i la quantitat de recursos que s'hi destinin.L'acord coincideix amb els principis que ens ha explicat la ministra.
Oposició del PP
"No és que vulguem gastar més, és que necessitem invertir més, especialment en el sector sanitari" i en educació, va defensar la consellera a la seva entrada al fòrum, per al qual reclamava una "actitud constructiva" a la resta de comunitats.
La reforma crispa especialment les comunitats governades pel Partit Popular (PP), com Madrid, Extremadura, Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia, que la utilitzen com a arma llancívola. A excepció de la balear Marga Prohens, que va coincidir amb el president català en la seva visita del passat divendres a Palma en la necessitat de configurar un nou model.
La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del 17 de novembre de 2025
De puntetes
María Jesús Montero no ha donat més detalls sobre aquesta qüestió, encara que sí altres anuncis, com una flexibilització del marge fiscal de les comunitats, ampliant el seu dèficit conjunt de l'any vinent al 0,1% del seu PIB al tancament de 2025. Mesura que ha de rebre el vistiplau del Congrés dels Diputats i que, tanmateix, Junts ja va fer caure, per la qual cosa a priori els comptes no surten amb un soci que ofereix i retira el seu suport a voluntat.
Un altre motiu de fricció és la data de la convocatòria, a mitjans de novembre. Les autonomies fa setmanes que treballen en els pressupostos sense conèixer encara els objectius d'estabilitat, i alguna, com Andalusia, ja els ha aprovat.
Segons han explicat fonts del Ministeri d'Hisenda, la bona dinàmica de l'economia espanyola ha permès millorar a l'alça l'import de lliuraments a compte que es va comunicar al juliol. Sumant la previsió de liquidació de 2024, el finançament total que rebran les comunitats autònomes l'any vinent arriba als 170.300 milions, cosa que suposa un 7,7% més.