Els pobles catalans celebren el reforç de recursos tècnics : "Els joves ja no volen marxar tant com abans"

La consellera Sílvia Paneque ha detallat les línies del seu departament que permetran el desplegament de l'Estatut de Municipis Rurals, amb mesures importants com un programa de rehabilitació d'habitatges en més de 600 municipis de menys de 2.000 veïns i el reforç dels recursos tècnics dels ajuntaments.

El president Salvador Illa ha anunciat en l'obertura de la primera Trobada de Municipis Rurals la creació d'una divisió de l'Incasòl amb sis especialistes en arquitectura, dret i enginyeria. També l'estudi que les localitats petites puguin encarregar a Infraestructures.cat la publicació de les licitacions dels seus projectes.

"Dret a viure al poble"

Precisament el seu al·legat a favor del "dret a viure al poble" ha sobrevolat la conversa que ha mantingut la titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb quatre alcaldes i el coordinador de l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA).

Paneque ha explicat que "alguns ajuntaments han demanat que els seus encàrrecs puguin ser directes a Infraestructures per acompanyar-los i donar-los suport tècnic", alhora que ha defensat posar en marxa aquesta demanda. Aquesta empresa pública gestiona actualment 750 obres a tot Catalunya.

Incasòl rural

En paral·lel, l'anomenat Incasòl rural, juntament amb modificacions legislatives que permetin flexibilitzar la normativa, permetrà pal·liar la desaparició de cases històriques, quelcom que ha sacsejat municipis com Les Gavarres, on "en 100 anys s'han perdut el 95% de masies", en paraules de la consellera.

Jaume Gilabert, alcalde de Montgai (Lleida), ha celebrat que aquesta "és una gran eina" per llançar-se a la rehabilitació del seu parc d'habitatge. "Abans teníem el triple o quàdruple de població que ara, per això tenim moltes cases, però estan caigudes o obsoletes", ha explicat.

La taula rodona de la consellera Sílvia Paneque a la primera Trobada de Municipis Rurals del Govern Govern

És davant la manca de "capacitat tècnica" que ha elevat a la condició de "necessària" la nova divisió tècnica exclusiva per a les localitats rurals, "un punt de partida que s'ha de desenvolupar per actuar on nosaltres no podem actuar".

Rehabilitacions estructurals

L'alcalde de la també lleidatana Torrebesses, Mario Urrea, ha incidit que la posada a punt d'un immoble en un municipi rural comporta uns costos més elevats que en una ciutat, ja que les obres solen ser estructurals.

Per això la manca de rehabilitació dona lloc a habitatges les "condicions d'habitabilitat no són les adequades", coincidint així en la necessitat d'un programa de rehabilitació "més que fer noves promocions".

Primera Trobada de Municipis Rurals, al Món Sant Benet, comarca del Bages (Barcelona) Govern

Canvi de perspectiva

I tot i celebrar els incentius fiscals per a joves i famílies amb menors en edat d'escolarització que es traslladin a aquest tipus de municipis --amb deduccions de fins al 20%, entre altres bonificacions--, els alcaldes han reclamat un canvi de perspectiva en la lluita contra el despoblament.

Perquè "la gent jove ara no vol marxar tant dels pobles com abans", segons l'edil de Planoles (Girona), David Verge. En aquest sentit, Carme Ferrer, (Senan, Tarragona), ha demanat que "les mesures que es proposen des del Govern han d'anar superacompanyades d'una simplificació", ja que "és encara més complex gestionar les inversions" després de dur-les a terme.

Al respecte, ha fet una crida a canviar les "normatives genèriques d'HPO", que "no serveixen" per al món rural. "Quan traiem a concurs públic habitatges municipals, pot concórrer tothom, també els de fora, mentre que els veïns que estan compromesos amb el poble han de marxar", ha dit, en una intervenció que ha generat l'aplaudiment de la sala, amb tres-cents representants locals.