Catalunya crearà un grup de treball que avaluarà l'impacte que té la legislació actual i futura sobre els 608 municipis de menys de 2.000 habitants. Ho ha anunciat el president del Govern, Salvador Illa, i ho ha aprofundit el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, a la primera Trobada de Municipis Rurals.
A Món Sant Benet i davant d'uns 300 alcaldes i representants locals, Ordeig ha manifestat el compromís de la Generalitat d'abordar una governança adaptada també al món rural. Aquest grup d'estudi --la creació del qual aprovarà el Consell Executiu al desembre perquè comenci la seva tasca al gener-- també simplificarà la normativa en un esforç més per reduir la burocràcia.
«Ha vingut per quedar-se»
«El camí cap a la simplificació ha vingut per quedar-se i no s'aturarà», ha dit, incidint que «no només per fer les coses més fàcils, sinó per ser disruptius» facilitant la «via ràpida» per als projectes prioritaris. És una de les línies contemplades a l'Estatut de Municipis Rurals, sobre el qual ha afegit que «és una eina, però l'Agenda Rural és la que marca l'estratègia de país».
«Durant molt de temps, la burocràcia normativa s'ha embolicat, i ara s'ha de desembolicar, alhora que la distància entre el món urbà i el rural s'ha d'escurçar», en paraules seves.
Gestió d'emergències
El conseller ha asseverat que gran part del seu temps l'ha ocupat la gestió d'emergències com la propagació de la Dermatosi nodular contagiosa a la província de Girona, els aranzels dels Estats Units sobre l'oli català, les inundacions a les Terres de l'Ebre i els incendis. També el tancament de granges per la grip aviària, decretada pel Ministeri a tot el país aquesta setmana.
És per aquest motiu que ha reconegut un retard en l'execució de les ajudes emeses pel seu departament, prometent una correcció «l'any vinent» i recordant algunes línies dirigides al manteniment de camins o a la gestió forestal, entre d'altres.
Catalunya, pionera
Sobre el despoblament de municipis rurals i el «desequilibri territorial», Ordeig ha emfasitzat que aquest és «un problema global» que també afecta Europa, els Estats Units i la Xina, per la qual cosa ha fet una crida a «actuar al més aviat possible».
En aquest context, ha apel·lat a l'optimisme en defensar que «Catalunya ha de ser pionera en les polítiques de desenvolupament rural»; de fet, el Govern va ser «dels primers a adherir-se al nou pacte rural europeu». «El debat rural és a l'agenda política catalana, també a l'europea, i l'hem d'aprofitar», ha dit Ordeig.
Una de les taules rodones de la primera Trobada de Municipis Rurals del Govern
Jutges de pau
En una extensa taula rodona en què també han participat quatre alcaldes i una experta, també ho ha fet el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. Ramon Espadaler ha animat 366 municipis amb jutjat de pau a formar agrupacions per preservar el jutge de pau, una figura que contribueix a un millor funcionament dels jutjats: «Tot el que evitem judicialitzar es tradueix en menor saturació».
Així mateix, ha definit la formació dels jutges de pau com «un pilar» i ha explicat la posada en marxa d'una auditoria de les oficines per garantir que reuneixin les condicions necessàries, com «una bona connectivitat per permetre fer declaracions als tribunals».
Parlen els alcaldes
En relació amb la càrrega administrativa, l'alcalde de Castelló de Farfanya (Lleida), Omar Noumri, ha sentenciat que «la burocràcia ens mata» i ha lamentat la «precarietat absoluta» dels secretaris interventors, que «recorren molts quilòmetres per, en molts casos, anar als municipis un cop a la setmana». També ha defensat la tecnologia per aplicar la finestreta única.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Masroig (Tarragona), Teresa Guerola, ha censurat que ha de «fer de tot» davant la manca d'un equip tècnic i la «saturació» del Consell Comarcal i de la Diputació: «Aquesta és una altra dificultat dins de les dificultats».
Primera Trobada de Municipis Rurals, al Món Sant Benet, comarca del Bages (Barcelona)
L'edil de Rialp (Lleida), Gerard Sabarich, ha confirmat aquests extrems i ha reclamat no només més recursos, sinó també més autonomia: «Ens heu de fiscalitzar, però no som menors d'edat, no hem d'estar tutelats perquè sabem què volem. Aquest canvi de mentalitat ja s'està donant, però s'ha d'amplificar».
Així mateix, el seu homòleg de la també lleidatana Montornès de Segarra, Dionís Oña, ha recordat que «no cal que l'Administració en línia demani el NIF de l'ajuntament ni un certificat que ha emès la pròpia Administració, perquè ja el té». Una conversa que ha tancat Esther Pano, membre de la comissió d'experts per la reforma de la Generalitat: «Cada normativa ha inclòs més obligacions i elements de desconfiança en el sistema».