El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat en contra de considerar el català com a única llengua que garanteix la cohesió a les aules. La sentència estima així de manera parcial un recurs contenciós administratiu interposat per Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB).
L'entitat constitucionalista havia denunciat una resolució publicada el passat juny al web de la conselleria d'Educació i Formació Professional de la Generalitat, el títol de la qual era "Document per a l'organització i la gestió dels centres. Projecte educatiu del centre. Curs 2025-2026".
AEB va denunciar el pla del Govern en veure'l "excloent"
Segons l'AEB, aquesta resolució del Govern català "pretenia imposar el català com a única llengua de cohesió social, cultural i comunitària, configurant un model escolar excloent, contrari als drets fonamentals i aliè al pluralisme lingüístic real de Catalunya".
A la seva sentència, el TSJC es pronuncia, entre d'altres, contra el passatge del text de gestió que parla d'utilitzar la llengua catalana "com a element de cohesió" dels alumnes.
"Exclusió del castellà"
La sentència judicial conclou que la resolució del Govern "vincula l'ús del català a la cohesió de l'alumnat, excloent l'ús del castellà i, novament, vinculant la llengua oficial de l'Estat a una mera obligació acadèmica, que no contribueix a la formació d'una societat que comparteixi els mateixos valors", assenyala la sentència.
"Aquesta concepció del català excedeix l'ús vehicular en l'àmbit educatiu" i darrere d'ella, segons la sentència judicial, "sotaïx una aspiració" de formar un binomi entre cultura catalana i ús del català, "amb exclusió del castellà, que simplement és una llengua que s'ha d'aprendre, però exclosa en aquells aspectes vinculats a la formació d'una ciutadania catalana".
L'AEB veu la sentència com un aval al bilingüisme
L'AEB celebra la sentència, veu "especialment rellevant" que el TSJC s'hagi pronunciat en aquest sentit, i que "la imposició del català com a única llengua cohesionadora hagi estat corregida".
"La resolució del tribunal constitueix un dur revés per a aquells que aspiren a convertir els centres educatius en espais on el català sigui l'única llengua docent i de comunicació. A més, reforça, de manera inequívoca, el model de conjunció lingüística, que exigeix la presència equilibrada i complementària del català i del castellà en la vida escolar", apunta l'entitat defensora del bilingüisme.
"A més, exigeix que els centres educatius incloguin explícitament el castellà en els seus projectes lingüístics, cosa que obligarà a modificar aquells que l'hagin relegat o invisibilitzat”, afegeix.
"Ningú pot ser obligat a utilitzar només el català"
L'AEB, així mateix, considera que la sentència debilita la figura del coordinador lingüístic, "que en la pràctica s'havia convertit en un comissari lingüístic encarregat de promoure i imposar l'ús del català en tots els espais del centre". "Com a conseqüència directa, les actuacions desenvolupades sota aquesta lògica —incloent-hi els projectes ULAE i els mecanismes de control i assetjament lingüístic cap a professors que utilitzen el castellà— queden invalidats. La sentència deixa clar que ningú pot ser obligat a utilitzar exclusivament el català en un centre educatiu, i que la convivència escolar ha de basar-se en el respecte a les dues llengües oficials", afegeix l'entitat constitucionalista.
Per tot això, l'AEB exigeix a la Generalitat que garanteixi el compliment de la sentència en tots els centres educatius, i insta la conselleria d'Educació a modificar les seves instruccions "per ajustar-les a la legalitat constitucional"; "a prohibir expressament que coordinadors lingüístics o equips directius promoguin pràctiques que excloguin el castellà"; i a "garantir que cap família, docent o alumne sigui pressionat per utilitzar qualsevol de les llengües oficials".
Aquesta entitat sol·licitarà una entrevista amb la consellera del ram, Esther Niubó, per demanar-li informació sobre les mesures que s'aplicaran per executar i complir la sentència.
El PP demana la compareixença de la consellera Niubó
Igualment, el PP al Parlament de Catalunya ha anunciat en un comunicat que ha demanat la compareixença de la consellera Niubó, perquè expliqui la postura del Govern davant aquesta sentència.
La consellera Esther Niubó en roda de premsa
El portaveu dels populars, Juan Fernández, ha criticat l'estratègia del Govern en matèria lingüística, i ha defensat la necessitat d'un enfocament que garanteixi el respecte i la convivència entre català i castellà.
"No es pot protegir i defensar el català mitjançant la imposició. Aquestes polítiques han demostrat ser un fracàs dels partits que utilitzen la llengua com a eina política. El model ha de ser la normalitat i la cordialitat entre les dues llengües de Catalunya", ha manifestat el dirigent del PP.