Aquelarre indepe amb Mas, Puigdemont, Aragonès... i Montilla: “Hauríem volgut tenir més força”
Els expresidents convergents, el republicà i el socialista cuiden les joventuts de Junts en un col·loqui amb alguns problemes tècnics per al fugat que no han passat desapercebuts
Contingut relacionat: L'advocat general de la UE avala amb matisos l'amnistia del Govern al procés
Carles Puigdemont (Junts), Artur Mas (Junts), Pere Aragonès (ERC) i José Montilla (PSC) han respost a la crida de les joventuts de Junts i han protagonitzat el 45è aniversari de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Un aquelarre independentista al Centre Cultural del Born de Barcelona on s'han repassat les principals fites que van marcar els mandats dels quatre expresidents: des de l'Estatut fins a l'amnistia, passant necessàriament pel 9-N i l'1-O.
El col·loqui començava amb un silenci pacient dels dos-cents assistents, la majoria joves compromesos amb l'espai convergent en el seu moment més baix. I també primeres espases, com el president del Parlament, Josep Rull, el secretari general, Jordi Turull, o els diputats Albert Batet i Mònica Sales, entre molts d'altres. Tots ells han esperat que els tècnics aconseguissin que l'organitzador del referèndum de l'1-O aparegués a la pantalla.
Els postconvergents, aclamats
Quan això va passar, la sala va esclatar en víctors. Una alegria que també havia rebut abans Mas, qui ha demostrat mantenir la forma. Aquesta rebuda es va limitar a l'aplaudiment –intens, però sense filigranes– en el cas dels exdirigents republicà i socialista. Amb tots sobre l'escenari –el físic i el virtual–, el conductor Pol Esquefa, secretari de formació i militància de la JNC, encetava la conversa.
En els primers minuts semblava que Puigdemont no escoltava; a les seves tímides negatives amb el cap li va seguir després un missatge escrit: “Ara sí”. Aquest va aparèixer a la mateixa pantalla sobre la qual es projectava la seva imatge, quan Montilla ja havia acabat la seva primera intervenció, per la qual cosa es va perdre quan aquest va dir que “Catalunya necessita un catalanisme el més fort possible per aconseguir la màxima quota d'autogovern”.
Una proclama que bé es podria sentir en el si d'una trobada del socialisme català, però sota la calor de l'independentisme més acèrrim i amb una estelada independentista darrere, aquesta es va mimetitzar amb l'ambient.
José Montilla, expresidente socialista de la Generalitat, se ha prestado a participar en el 45º aniversario de las juventudes de Junts
Immigració
Mas va agafar el testimoni per llançar una reflexió sobre la immigració i els més de vuit milions de catalans: “Som la Catalunya que som i això provoca tensions i situacions concretes que s'han de saber abordar des del catalanisme amb un poder de convicció i d'atracció”.
En aquest sentit, va cridar a “treballar sobre la Catalunya real i no una de teòrica”, i a discernir “quin grau de sobirania necessitem per fer front a aquest repte”, juntament amb el de “mantenir el nostre Estat del benestar, que es diferencia de la resta del món”, entre d'altres.
Puigdemont crida a trencar amb Espanya
En prendre la paraula, Puigdemont va repetir la seva màxima d'aconseguir el “progrés social” trencant amb Espanya perquè, segons ell, “l'Estat no pot garantir la llibertat lingüística”. “La dependència d'Espanya tampoc permet la gestió del repte demogràfic, ni tenir accés a un habitatge digne”, va afegir, censurant també el “col·lapse” de la xarxa de Rodalies de Renfe i que “un català no pugui matricular-se en medicina perquè hi ha un districte únic universitari”, en referència a una de les últimes reivindicacions al Govern provinents de Waterloo.
Anant més enllà, va defensar fins i tot “assumir l'elevat cost” que es derivi d'una ruptura, desitjada per tots els presents –amb permís del federalista Montilla– i que ell mateix va suspendre després de proclamar-la al Parlament el 2017.
Artur Mas, expresidente de la Generalitat, en un coloquio organizado por la Joventut Nacionalista de Catalunya
Problemes tècnics
Havent baixat ja a la sorra, l'expresident va constatar un nou problema tècnic, que va xivar de nou una notificació a la pantalla. “Quan parlo, em torna el retorn i em despista”, va posar mentre parlava Aragonès.
Precisament, el republicà va subratllar l'“anomalia” que, vuit anys després de la seva primera fugida, el seu antecessor encara romangui a Brussel·les; això, el mateix dia en què l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar amb matisos la llei d'amnistia que es resisteix a aplicar-li el Tribunal Suprem.
Montilla va treure pit per l'Estatut i va qualificar de “bufetada” la retallada del Tribunal Constitucional sobre el mateix el 2010. Mas va defensar "traduir políticament" el malestar que això va generar davant un Govern en majoria del PP. I Aragonès va desitjar haver tingut “més força i unitat” en la seva negociació amb l'Executiu en minoria de Pedro Sánchez.
Pere Aragonès, presidente de la Generalitat, en el 45º aniversario de la JNC
