Fracassos sonats de l'independentisme davant la justícia europea: de Junqueras i Turull a Mas i Torra

“Algun dia sabrem què passa al TEDH, però ara mateix no podem confiar que imparteixin justícia sobre la carpeta catalana”. Aquesta recent frase de Josep Costa, un dels exdirigents més vehements de l'ultranacionalisme català, reflecteix a la perfecció la sensació d'impotència del secessionisme davant els continus revessos que està rebent als tribunals comunitaris en assumptes relacionats amb el procés.

I és que, una rere l'altra, desenes de demandes contra Espanya de polítics i activistes afins a aquesta causa han anat topant amb el rebuig tant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com -en menor mesura- del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Bona part d'aquestes acaben sent desestimades.

Així ha tornat a passar aquest dijous, dia en què una nova sentència del TEDH ha descartat que el Tribunal Suprem vulnerés els drets polítics de Jordi Turull (Junts), Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (ANC) per ordenar el seu ingrés a presó provisional després del cop secessionista de l'octubre de 2017 i impedir-los participar a les eleccions autonòmiques del desembre d'aquell mateix any.

La justícia europea rebutja la demanda de Torra i Costa contra Espanya per suposat espionatge amb Pegasus

Del 9-N a l'1-O

Aquest cas se suma a molts altres de similars. L'exemple de Costa, exvicepresident del Parlament amb Junts per Catalunya des de 2018 a 2021, ha estat els darrers anys un dels més significatius, ja que les seves quatre demandes interposades davant el TEDH han estat inadmeses. Les dues últimes, el passat mes de maig: una, relacionada amb la seva detenció per negar-se a comparèixer davant el tribunal català (TSJC) en el seu judici per desobediència per haver tramitat resolucions independentistes al Parlament; i l'altra, presentada conjuntament amb l'expresident de la Generalitat Quim Torra, per un suposat espionatge del seu telèfon mòbil amb el software espia Pegasus.

Nou revés de la justícia europea a Josep Costa: el TEDH rebutja la demanda per la seva detenció en el 'procés'

I és que, tot i que nombrosos mandataris, activistes i advocats del procés van posar les seves esperances a Europa després de no acabar de forma favorable els seus judicis i denúncies a Espanya, davant els jutges d'Estrasburg i Luxemburg s'han topat amb una realitat molt similar. La seva llista de derrotes, a dia d'avui, és llarga, i abasta tot tipus de qüestions relacionades amb el cop secessionista de Catalunya: des de la consulta del 9N de 2014 fins a iniciatives independentistes del Parlament, passant per la sindicatura electoral i les càrregues policials del referèndum il·legal de l'1-O de 2017, la posterior suspensió temporal de l'autonomia per l'article 155 de la Constitució, les presons preventives dels seus dirigents, fins a les denúncies per suposada manca d'imparcialitat judicial o el presumpte espionatge amb Pegasus.

La demanda de Mas, desestimada per unanimitat

En aquest sentit, un dels entrebancs més sonats de l'independentisme en els darrers anys el va protagonitzar Artur Mas, president de la Generalitat des de 2010 a 2016, que l'any passat va veure com el TEDH desestimava per unanimitat la seva demanda contra Espanya en la seva condemna per desobediència com a responsable de la consulta separatista del 9 de novembre de 2014. I amb una circumstància curiosa, ja que segons el tribunal, ni l'exlíder de Convergència (CiU) ni el seu advocat els van respondre quan havien de presentar observacions en la seva resposta a l'Estat.

Punts foscos i incògnites del presumpte espionatge a Artur Mas amb Pegasus

De la mateixa manera, tampoc va prosperar una altra demanda sobre el 9N del seu correligionari i exconseller Francesc Homs. 

Cara i creu de Junqueras

Un altre destacat exmandatari de la Generalitat, Oriol Junqueras -vicepresident d'Economia del Govern durant el mandat de l'1-O- es va veure en una tessitura semblant quan, poc abans de Nadal de 2022, el TJUE va desestimar en última instància un recurs seu contra l'Eurocambra per haver-li negat la seva acta d'eurodiputat al gener de 2020. Aquest tribunal va avalar així una primera decisió del Tribunal General de la UE (TGUE) donada la seva situació jurídica, estant condemnat a Espanya a una pena de 13 anys de presó i inhabilitació -de la qual acabaria sent indultat pel Govern al juliol de 2021.

El líder d'ERC, tanmateix, s'havia apuntat prèviament un triomf en una altra sentència del TJUE, que el 19 de desembre de 2019 va fallar a favor seu en pronunciar-se sobre la qüestió prejudicial del Tribunal Suprem sobre si havia de tenir la immunitat parlamentària o no després de ser elegit a les eleccions a l'Eurocambra quan es trobava en presó preventiva. En aquell moment, la justícia comunitària sí va considerar que havia d'haver estat reconegut com a eurodiputat. I el Parlament li va acabar admetent aquesta condició entre el 2 de juliol de 2019 i el 3 de gener de 2020, dia en què la Junta Electoral Central va confirmar la seva ineligibilitat.

Escletxa legal... i Puigdemont se'n beneficia de rebot

Aquesta decisió inicial sobre Junqueras -possiblement, el major èxit fins ara per als líders del procés- va servir, de fet, d'aval a tres eurodiputats de Junts fugits de la justícia espanyola -Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- per reclamar l'accés als seus respectius escons.

Els motius d'alegria de Puigdemont davant la justícia comunitària, però, no han anat gaire més enllà d'això. És més: a finals del passat setembre, el líder de Junts es va endur una altra decepció en desestimar el TJUE el seu recurs -i el de Comín- contra l'Eurocambra per no haver-los reconegut inicialment com eurodiputats després de les eleccions europees de maig de 2019, ni la seva immunitat.

Batacades de la majoria independentista del Parlament

Tampoc la majoria independentista al Parlament ha tingut èxit en el seu afany que la justícia europea desautoritzi l'espanyola. Tots els seus intents fins ara han acabat en fracàs. El primer revés li va arribar amb una resolució del TEDH que, a finals de maig de 2019, va rebutjar per unanimitat la demanda presentada per l'expresidenta de la Cambra catalana, Carme Forcadell -i rubricada per Puigdemont i els 76 diputats de Junts pel Sí i la CUP- contra la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre un ple del 9 d'octubre de 2017, en el qual s'havien de proclamar els resultats del referèndum il·legal de l'1-O i, per tant, la ruptura amb la resta d'Espanya.

Lluís Rabell: "El TEDH ha desmuntat la barraca a l'independentisme"

En dates molt més recents, ja al febrer de 2025, el TEDH va rebutjar igualment una altra demanda de 32 diputats secessionistes que deien haver patit discriminació per raons polítiques, i va avalar les ordres del Constitucional -incloses les de 2015 i  2017- d'anul·lar i bloquejar aquest tipus de resolucions rupturistes del Parlament. Entre els demandants hi havia dirigents de Junts com Quim Torra i Elsa Artadi.

Estrasburg va considerar legítimes, "proporcionades" i "necessàries" les suspensions dels plens independentistes per protegir l'ordre constitucional, el compliment de la llei i els drets de tots els ciutadans.

Empara a la presó provisional dels líders del ‘procés’

Tornant a Forcadell, el TEDH també la va desautoritzar per un altre motiu diferent, en rebutjar en el seu dia la seva demanda contra la presó provisional dels dirigents del procés mentre s'instruïen els seus casos abans de ser jutjats el 2019.

El jutge va inadmetre l'escrit de la dirigent d'ERC en considerar que no va esgotar totes les vies internes a Espanya, ja que el Constitucional no havia resolt el seu recurs contra l'ingrés a presó.

Arxiu de les càrregues de l'1-O i aval al 155

En aquells temps convulsos, el Tribunal d'Estrasburg també va arxivar les dues primeres demandes contra Espanya, presentades per dos particulars, contra les càrregues policials de la jornada del referèndum il·legal de l'1-O. En l'escrit d'inadmissió, la resposta va ser que “no sembla que s'hagi produït una vulneració dels drets i llibertats” de la Convenció Europea de Drets Humans.

Així mateix, al juliol de 2019, el TEDH va avalar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autogovern de Catalunya a la tardor de 2017, en arxivar una demanda signada per 83 persones adscrites a l'Associació per la Democràcia de Lleida.

Multes als síndics electorals

L'organització del referèndum il·legal de 2017 també es va estavellar davant la justícia europea en una altra qüestió: el rebuig, per part del TEDH, d'una demanda contra el Constitucional per les multes als síndics electorals de l'1-O.

En concret, Montserrat Aumatell, membre de aquesta sindicatura, va recórrer a Estrasburg una sanció de 6.000 euros en considerar que això vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans. La justícia comunitària no ho va veure així, i va recordar en el seu escrit que la sanció estava “ordenada per llei” i la recurrent "era conscient que la seva conducta podia portar a multes i un procés penal".

Porta tancada a Òmnium i Plataforma per la Llengua pel 25% de castellà

A la llista de batacades judicials comunitàries figuren, també, algunes de les entitats secessionistes més influents. Com, per exemple, Òmnium i Plataforma per la Llengua. Aquest mateix maig de 2025, totes dues han encaixat un fort cop del TEDH, encara que per una altra qüestió no directament relacionada amb el procés: la inadmissió d'una demanda en la qual denunciaven la seva suposada "exclusió", com a entitats defensores del monolingüisme obligatori en català a les escoles, del procés judicial sobre el 25% de classes en castellà a Catalunya.

Plataforma per la Llengua denuncia Espanya al TEDH pel 25 % de castellà

El que els nacionalistes anomenen "agenda catalana" ha estat, per tant, ben present al llarg de la darrera dècada davant els tribunals europeus, que continuen tramitant, i encara han de resoldre, sobre altres casos relacionats amb el procés. A l'espera de les seves decisions figuren encara dirigents com Jordi Turull (Junts) i altres líders empresonats en el seu dia. Fins ara, l'èxit dels afins a la seva causa ha estat molt escàs.