Catalunya pentina els seus municipis per a la instal·lació de parcs solars i eòlics fins al 2050
El Govern calcula que, per complir amb els objectius d'energia renovable, les localitats han d'aportar l'1,2% del sòl de la regió
El PLATER comença a caminar cap a la seva aprovació, prevista al gener de 2027, amb l'inici de les converses amb els consells comarcals
T'interessa: El frustrat decret de les renovables torna al Govern amb les modificacions d'ERC
Notícies relacionades
L'anhelat PLATER comença a caminar. El Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, anunciat el 2023 per rellançar la generació d'energia renovable però encara sense aprovar, se sotmet des d'aquest dilluns a conversa amb els consells comarcals i ajuntaments de Catalunya.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat els resultats preliminars als presidents de les entitats supramunicipals, abans de sondejar els alcaldes dels 947 municipis catalans. Tots ells estan cridats a aportar sòl per a la generació de 58.000 megawatts (MW), necessaris per complir amb els objectius de descarbonització.
Una cosa que passa necessàriament per la instal·lació de parcs de plaques solars i aerogeneradors a l'1,2% del territori de Catalunya; una superfície sensiblement inferior als pronòstics inicials fets pel PROENCAT, el document que marca les fites de la regió en matèria de sostenibilitat per a les pròximes dues dècades i mitja.
Gener de 2027
La consellera i el seu equip mantindran reunions durant els pròxims dos mesos amb "el món local" abans d'obrir una fase d'exposició pública que durarà més temps de l'habitual --dels 45 dies previstos per llei fins als tres mesos-- i permetre així als ajuntaments presentar les seves al·legacions al PLATER.
Segons el calendari previst, el Consell Executiu podrà "aprovar-lo definitivament a finals de 2026, principis de 2027", ha explicat Paneque en una atenció als mitjans al costat de Anna Camp, directora de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) i el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, durant una roda de premsa al Palau de la Generalitat
1,2% del sòl
El PLATER delimitarà les zones on generar els 62.000 MW que Catalunya necessita per cobrir la seva demanda energètica. D'aquests, 14.000 procediran de les cobertes i façanes d'edificis, i d'altres infraestructures ja existents com els marges de les autopistes --vegeu el marge de la C-32 a Santa Susanna. En aquestes zones "artificialitzades" s'instal·laran principalment plaques solars.
Els 48.000 restants s'hauran de generar en sòl natural i procediran tant de parcs fotovoltaics com eòlics, que s'aixecaran sobre l'1,2% de la superfície de la regió; en total, 373 quilòmetres quadrats, i encara que serà en aquests on s'instal·larà el gruix de molins eòlics, la gran majoria es destinaran a plaques solars a causa de la seva extensió.
Aerogeneradors, en una imatge d'arxiu
Zones prioritàries
Ambdues infraestructures generen un impacte important en el paisatge que habitualment genera oposició municipal i del sector agrícola. És en aquest sentit que es donarà lloc a les converses amb els ajuntaments; tots els municipis hauran d'oferir sòl a la conselleria, que seleccionarà una part perquè sigui aquí on els promotors desenvolupin els seus projectes.
A falta de concretar ubicacions definitives, el Govern considera com a "zona prioritària" per a la instal·lació d'aerogeneradors la província de Tarragona --principalment el nord-- així com Girona, a la Costa Brava. El mapa, però, és més homogeni pel que fa a la col·locació de plaques solars.
Fonts del departament insisteixen, a més, que el PLATER és d'aplicació per a tota Catalunya. Aquest donarà "eines" als ajuntaments per fer front a "l'onada de projectes" als quals no podien donar sortida per manca de recursos humans i l'excés de burocràcia que comporten, i que "ordenarà" el pla un cop entri en vigor l'any vinent.
