Plataforma per la Llengua demana més multes contra els comerços que no rotulen en català: "Amb sancions, ho faran"

Plataforma per la Llengua insta a la Generalitat i a la resta de administracions públiques catalanes a redoblar la seva pressió i les multes lingüístiques contra els comerços que no rotulen en català. L'entitat ultranacionalista reconeix haver interposat ja "diverses centenes" de denúncies davant l'Agència Catalana de Consum en aquest 2025 contra aquells negocis que fan servir altres llengües -entre elles, el castellà, cooficial i materna de bona part de la ciutadania-. I li exigeix que sigui més ràpida contra ells.

Així ho va explicar el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en una entrevista al programa Més 324 de TV3, en el qual arriba a equiparar el fet de rotular en qualsevol llengua que no sigui el català amb delictes com ara conduir amb excés de velocitat, no pagar impostos a Hisenda, o incomplir les normes laborals. Una comparació que el porta a demanar a la Generalitat que es reprengui més en sancionar, un cop ha advertit als comerciants per obligar-los a canviar els seus rètols.

Plataforma per la Llengua desplega els seus 'espies lingüístics': pressions i advertiments a negocis que no fan servir el català

"Amb unes quantes sancions, la gent deixarà de fer-ho" 

"A la que hi hagi unes quantes sancions, la gent deixarà de fer-ho. És com si vas per l'autopista a 180 km/h, no vindran els Mossos a dir-te 'no corris tant, que potser faràs mal...': et colpejarà una multa que quedaràs distret", va manifestar Escuder a la televisió pública catalana.

"Està bé avisar la gent, però no els avisis set vegades per la mateixa cosa. Avísales, si cal, una vegada, i un cop passat un temps prudencial, si no ho fan, cal sancionar", va afegir.

Plataforma per la Llengua demana explicacions al Govern pel fitxatge de 600 infermeres andaluses

El dirigent ultranacionalista va recordar que l'Agència Catalana de Consum, a més de diversos ajuntaments i consells comarcals, tenen aquesta potestat d'inspeccionar i imposar multes a aquells que no rotulen en català. En ser preguntat per la presentadora del programa si hi ha "manca de voluntat política" per sancionar més, li va respondre: "Per acció o per omissió, és evident que sí. Deixa [tu] de pagar els impostos un dia i ja veuràs com Hisenda no vindrà a fer-te pedagogia de que això servirà per fer hospitals, carreteres o no sé què. O a un empresari que no compleixi les normes de seguretat laboral... I bé fet estarà. En llengua, qualsevol normativa també s'hauria de complir".

Escuder, a més a més, va assegurar que aquestes "centenars" de denúncies lingüístiques a comerciants que Plataforma per la Llengua ha interposat el 2025 encara "no s'han resolt ni positivament ni negativament, perquè encara s'estan gestionant les d'aquest any. Moltes vegades van a un any vista". I, en ser preguntat sobre quantes sancions lingüístiques d'aquest tipus es posen en un any, va contestar: "Sabem les dades que fa públiques l'Agència Catalana de Consum. L'any passat, diria que van ser 206".

La Generalitat va multiplicar per vuit la seva recaptació en una dècada

En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de Consum de la Generalitat, Isidor García, va explicar, també a TV3, que aquest organisme ha subscrit convenis amb associacions empresarials, gremis i consells comarcals per incidir, sobretot, en "formació". En especial, a petits empresaris, per tal que coneguin i aplicarin la normativa autonòmica sobre "drets lingüístics".

Les dades que maneja aquest ens demostren que, en deu anys, la Generalitat ha duplicat les seves inspeccions a negocis. En una dècada, l'import global que representen les multes lingüístiques s'ha multiplicat gairebé per vuit: va passar de 51.350 euros el 2014 a 409.105 euros el 2024, segons va explicar la televisió pública catalana. 

Davant el gran volum de denúncies dels últims tres anys -gran part d'elles, procedents de Plataforma per la Llengua, entitat que, al seu torn, es nodreix en bona mesura de les subvencions que li atorguen el Govern i altres administracions públiques catalanes-, García va indicar que molts expedients oberts van acabar sense sanció. En molts casos, perquè el comerciant va canviar la seva rotulació durant el termini establert, segons dades de l'agència. Plataforma per la Llengua, per la seva banda, es queixa que moltes queden arxivades o sense resoldre.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial