Publicada
Actualitzada

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) té un peu fora del Consell Rector del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), empresa sanitària que dóna assistència sanitària a prop de 250.000 catalans. Així ho ha anunciat aquest dimecres el consistori d'aquest municipi, que iniciarà els tràmits pertinents per formalitzar la seva sortida de l'entitat sanitària. Una decisió dràstica, ja que Vilanova és el major soci del grup. 

La notícia ha arribat de cop, però quin és el motiu real? Tot gira entorn a la decisió del Consorci de limitar l'horari del servei de cafeteria de l'Hospital Sant Antoni Abat, una mesura aparentment menor que ha actuat com a detonant d'un conflicte més profund.

Formes

Segons manifesten fonts properes a Crònica Global, la disconformitat no es centra tant en el contingut de la decisió com en les formes “autoritàries” i “dictatorials” amb les quals la gerència del Consorci Sanitari del Alt Penedès i Garraf, a càrrec d'Olga Farré Lladó, la hauria adoptat.

A més a més, denuncien una “manca total de transparència”, i acusen la direcció del consorci d'actuar com un òrgan tancat que ignora les veus del territori.

La mesura, que afecta a aquesta remodelació de l'horari de la cantina de l'hospital, es va comunicar a la reunió del Consell Rector del passat 30 de setembre, però mai es va debatre ni se sotmeté a votació, la qual cosa ha generat l'enutjament.

Un servei digne i accessible

D'altra banda, l'Ajuntament de Vilanova va fer pública la decisió de sortir del Consell Rector aquest dimecres a la pàgina web oficial del consistori. Segons el comunicat, l'alcalde socialista, Juan Luis Ruiz, considera que la qüestió és força més trascendent que l'horari de la cafeteria. “No podem formar part d'una institució que pren decisions que perjudiquen a la ciutadania”, insisteix.

Cafeteria de l'Hospital Sant Antoni Abat Ajuntament de Vilanova

Segons el seu judici, la reducció del servei té un impacte social tangible, tant per a les persones usuàries com per al personal de l'hospital, i forma part d'un “desmantellament progressiu de l'atenció pública” que socava un servei que hauria de ser digne, accessible i humà.

Un malestar que ve de lluny

El desacord no sorgeix de la res. En els últims mesos, diverses entitats locals i sindicats sanitaris ja havien mostrat la seva preocupació per la gestió del consorci, al qual acusen de “manca de diàleg” i de prendre decisions sense comptar amb el territori.

Tingui relació o no, fa unes setmanes va dimitir la directora mèdica del segon hospital del consorci: el de Vilafranca. La polèmica sobre la cafeteria, segon entrebanc, ha estat la gota que ha fet vessar el got.

És possible un acord?

Ara, en la carta enviada al president del consorci, Joan Miquel Carbonell, Vilanova deixa clar el seu rebuig a la mesura i reclama un servei que compleixi les necessitats de la població. 

Paral·lelament, Ruiz ha sol·licitat una reunió amb la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, juntament amb l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Francisco Romero Gamarra, i l'alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Anna Herrera, per abordar la situació.

Tot i així, el consistori no tanca del tot la porta al diàleg. “Si es produeix un punt d'inflexió, podrem replantejar la decisió”, matitza l'alcalde. 

Un futur incert per al consorci

La possible sortida de Vilanova i la Geltrú, encara en tràmit, obre una crisi interna al CSAPG, que presta serveis de salut a més de 250.000 ciutadans entre l'Alt Penedès i el Garraf. La decisió podria tenir implicacions en la governança de l'entitat, en la financiació compartida i en la representació institucional dels municipis implicats.

La crisi del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf no només posa sobre la taula un conflicte administratiu, sinó que reobre el debat sobre el model de gestió sanitària consorciada a Catalunya, un esquema que requereix de consensos complexos en implicar diversos actors. 

De moment, la pilota està al teulat del CSAPG, que haurà de decidir si corregeix el rumb o amaigüeix la ruptura amb un dels seus socis fundadors. És, de fet, el major, almenys en població. 

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial