El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha validat la presidència de Joan Soteras al capdavant de la Federació Catalana de Futbol (FCF). La segona instància judicial ha desestimat el recurs de Juanjo Isern, candidat opositor, que va denunciar que Soteras era inelegible quan va guanyar les eleccions federatives de 2023. El TSJC no avala les seves tesis, per la qual cosa Soteras continuarà a la presidència.
Així es desprèn d'una sentència de la secció cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del TSJC, que confirma que, "en el moment de la proclamació de candidatures", ni Soteras ni ningú de la seva junta "incorrien en causa d'inelegibilitat".
Així mateix, el directiu i el seu equip, "tampoc" eren inelegibles "en el moment de la votació i en el de la proclamació del resultat". Quina és la raó? "Perquè s'havia produït el cessament com a president i membres de la junta directiva", assenyala el text judicial.
Confirmat tot i la polèmica
A més, les ponents, María Luisa Pérez, María Fernanda Navarro i Asunción Loranca emfatitzen que "tant [...] Soteras com els components de la seva candidatura van complir els requisits estatutaris per ser proclamats candidats".
Els membres de la candidatura "van dimitir" abans de l'inici del termini de presentació de candidatures. Per això, i en aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional, es confirma Soteras en la presidència de la FCF.
Joan Soteras, el polèmic president de la Federació Catalana de Futbol i número dos de la RFEF
Una resolució del TCE
D'aquesta manera, el TSJC també aclareix l'abast d'una resolució del Tribunal Català de l'Esport (TCE) del 10 de gener de 2023, que va decretar l'anul·lació de les eleccions de l'any anterior per irregularitats.
Després d'aquesta resolució, Soteras i el seu equip van romandre 16 dies al capdavant de l'organisme federatiu fins a convocar la nova cita electoral. Tanmateix, això no és suficient per considerar que van incórrer en una "inelegibilitat sobrevinguda", conclou el tribunal.
Enmig de l'embolic judicial
Aquesta resolució arriba en plena investigació penal per la presumpta falsedat documental i administració deslleial atribuïda a la cúpula de Soteras, després de les sospites d'un possible manipulació de les últimes eleccions de la FCF.
Segons va avançar aquest mitjà, un informe de més de 400 pàgines elaborat pels Mossos d'Esquadra revela l'existència d'un presumpte pla de falsificació de signatures, mitjançant el qual s'haurien confeccionat actes notarials fraudulentes per permetre el vot de treballadors de la federació a favor de la candidatura de Soteras.
L'atestat policial sosté que es van falsificar les signatures de presidents i secretaris de diversos clubs, la qual cosa hauria permès introduir vots no autoritzats en el procés electoral.
Un procediment que divendres passat va celebrar una jornada clau amb la declaració d'alguns dels perjudicats i de la majoria dels imputats, a excepció de Joan Soteras que va al·legar motius de salut per esquivar la compareixença.
"Soteras va falsejar les nostres signatures"
En aquesta sessió, tres dels denunciants pel presumpte manipulació de les eleccions de 2023 van ratificar davant el Jutjat d'Instrucció 2 de Sabadell que l'actual equip de govern va manipular les seves signatures per assegurar la seva reelecció. Els tres compareixents, membres de juntes directives de diferents clubs catalans, van qualificar els fets d'“escàndol” i van reiterar que aquelles signatures no els pertanyien.
Segons van informar fonts del cas a Crónica Global, després de la jornada de divendres encara queden tres assumptes pendents: en primer lloc, que Soteras es recuperi i estigui en condicions de declarar; en segon lloc, que el jutjat de Sabadell s'inhibeixi a favor dels jutjats de Barcelona; i, finalment, que es dicti el decret d'obertura de judici oral.