Sembla una obvietat, però no ho és. La mobilitat són moltes coses, esferes diferents de la vida dels ciutadans que abasten tant l'àmbit personal com el professional.

En el cas d'aquest darrer àmbit, els desplaçaments per anar al lloc de treball --que concerneixen la majoria, després de l'auge i caiguda de l'ocupació a distància-- o tornar al domicili esdevenen fonamentals. Cal arribar a l'oficina, indústria, obra, taller o coworking, entre d'altres llocs. I cal fer-ho a temps per complir la jornada diària.

D'una manera o altra, aquests trajectes reposen en infraestructures costejades amb diners públics, siguin carreteres, carrers o el transport públic en tota la seva dimensió, que és molt àmplia. Infraestructures que, per descomptat, han de ser segures, tant per als usuaris com per a tots els treballadors. Aquest principi ens el recorda el fet que s'ha perdut un jove empleat en formació a l'accident de tren de Gelida dimarts.

Vinculat a això, Catalunya fa anys que debat sobre els deures que falten per fer a la xarxa de ferrocarril de proximitat que gestiona Rodalies. Amb el traspàs a la Generalitat de Catalunya, s'entén que la gestió serà més afinada, propera als ciutadans i amb participació de l'Administració autonòmica.

Però fins que es concreti aquest lliurament del servei, Rodalies continua arrossegant problemes que ha d'abordar. I segurament, molts no tenen res a veure amb l'accident del comboi de la R4 de fa dos dies. Però no per això són menys importants.

En altres paraules, més enllà de les conclusions que aporti la investigació del tràgic xoc de Gelida, el fet és que la carpeta Rodalies encara conté massa dossiers per abordar.

Cal completar el traspàs del servei amb la màxima celeritat possible, posar en marxa la nova empresa pública, i no perdre ni un minut en invertir en material rodant, senyalització i personal, i reorientar i formar els equips necessaris.

Per això, és clar, caldrà coordinar-se amb Adif, que és el titular de la infraestructura, almenys fins que, paulatinament, es passi la titularitat dels rails també a la Generalitat. Es començarà per la R1, la línia que creua la comarca del Maresme.

La feina ha de ser intensa i encertada. Perquè l'usuari, uns 400.000 catalans cada dia, utilitza la xarxa ferroviària de proximitat per, així és, desplaçar-se i tornar de la feina. Entre totes les administracions, operadors i actors, cal garantir la seva mobilitat, més enllà d'accidents que puguin succeir de manera puntual.

Perquè la mobilitat també és economia.