En un país en què els que aposten per la seva desintegració tenen més influència que els que propugnen la unió i la igualtat, convé destacar aquells episodis que demostren que algunes coses importants encara funcionen de manera exemplar.
És el cas de la resposta que s'ha donat a la crisi de l'avió de Turkish Airlines que aquest dijous ha aterrat d'emergència a l'Aeroport de Barcelona després de patir una falsa amenaça de bomba.
El protocol de seguretat previst per a aquestes situacions ha funcionat amb rapidesa i eficàcia. I ha suposat la coordinació de diferents estaments públics nacionals i internacionals.
L'alerta ha implicat el Ministeri de Defensa (per coordinar dos caces francesos que han escortat l'Airbus A321). Ja a terra, sota la direcció d'Aena, l'avió s'ha desplaçat cap a una zona segura de l'aeroport. I allà ha pres el comandament la Guàrdia Civil, que ha comptat amb la col·laboració de la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra, la policia local, els bombers i Protecció Civil.
Després de desallotjar el centenar i mig de passatgers i tripulació, i després de registrar l'avió, la Guàrdia Civil ha iniciat una investigació que, en una primera fase, apunta a una broma de mal gust (que pot sortir-li cara al graciós de torn).
Però el més rellevant és que tot aquest procés s'ha executat sense cap retard dels enlairaments ni aterratges previstos a El Prat, ni ha afectat el trànsit aeri local, regional o nacional. I tot això quan Espanya manté el nivell 4 d'alerta terrorista (en una escala on 5 és el màxim).
L'incident d'aquest dijous hauria de ser un incentiu per plantar cara a aquells que, després de fracassar en el seu intent de treure Catalunya d'Espanya, ara avancen en el seu pla per treure Espanya de Catalunya.