Antoni Gaudí, aquell “separatista”
"Ja té nassos que 'l'arquitecte més universal' fos, en realitat, un home de províncies"
Acabem d’entrar a l’Any Gaudí –molt millor que l’any Franco que acabem de deixar enrere–, commemoratiu del centenari de la seva pujada als cels a causa de les ferides sofertes per l’atropellament d’un tramvia. I ja tenim polèmica al voltant de la seva figura.
Diguem que els actes d’homenatge no han començat de la millor manera. A la seva Reus natal, la Federació Espanyola de Patinatge i l’ajuntament van presentar un espectacle en què van recrear amb IA l’arquitecte… i el van fer castellanoparlant.
Ai Déu meu! Ell, que era un fervent defensor del català. Ell, que va ser detingut per negar-se a parlar en castellà a la policia. El castellà, “la llengua que Gaudí es va negar a parlar i que el va portar a la presó”, segons la sempre neutral i objectiva ANC.
Les bajanades no van acabar aquí. I això que només han passat 14 dies del 2026! Ara, una exhaustiva investigació ha descobert que Gaudí era “separatista”. Almenys, així va quedar reflectit en alguns articles de premsa de principis del segle XX.
No només era “separatista”, sinó que odiava “Castella i tots els espanyols”. Ja té nassos que “l’arquitecte més universal” fos, en realitat, un home de províncies. Però, quina importància té a hores d'ara el seu posicionament polític? Esmentem-ho, és clar, però no iniciem una croada per això.
La seva obra és el que queda. Única al món. Amb els seus admiradors i els seus detractors –per a gustos, colors–. I, en efecte, era català. Però també avui és un atractiu per a Espanya, encara que a alguns els molesti que certes persones vulguin “apropiar-se’l”.
També ens carregarem Gaudí? Per política? Maleït revisionisme històric. Maleïdes enveges. Maleïts nacionalismes. I maleïts babaus. Si us plau, que el facin sant ja, abans no ens en penedim!
