Sílvia Orriols recorre a la seva essència, la llengua catalana, per conquerir Barcelona. Perquè no s'ha d'oblidar que la líder d'Aliança Catalana és una independentista de cap a peus.

Sap bé que la fractura d'Espanya és avui una quimera. Per això, prioritza altres qüestions, enfocades a deixar una Catalunya més ordenada i a punt per a quan arribi el moment.

Posar fre al descontrol de les ajudes als immigrants, un imant per a ells, i a la màniga ampla de la qual gaudeixen els multireincidents, i reduir la burocràcia i la servitud són dos dels seus objectius.

Però n'hi ha un altre que, pel seu atractiu discurs –avui seria tercera força a Barcelona i segona a Catalunya–, passa per alt: la imposició del català.

Orriols només parla en català. I únicament concedeix entrevistes en aquesta llengua, la seva llengua, així com la de milions de ciutadans, que és cooficial a Catalunya.

No li ha anat malament fins ara. Amb el seu discurs ha convençut molts ciutadans, farts, que ni tan sols són independentistes. Però la seva ofensiva pot passar-li factura.

Aliança Catalana ha iniciat una croada a Barcelona contra el castellà, llengua majoritària i igualment oficial: 700 denúncies a comerços que no retolen en català.

Cal reconèixer-li que predica amb l'exemple, no com els catalans de postureig, que reclamen tecnologia en aquest idioma i després configuren en castellà els seus dispositius.

Ho diu un nou estudi de Plataforma per la Llengua, també coneguda com els espies del pati, que revela “profundes incoherències” entre el que es demana i el que es fa.

Pel que sembla, la meitat dels catalans (50%) reclama a les empreses que operen a Catalunya que tinguin una versió en català de les webs, però actua de boca.

L'estudi afirma que només el 20% de la població procura “molt” tenir els dispositius en català –sobretot els jubilats, amb un 45%–, i un 60% –joves– no hi para atenció.

És cert que el 77% dels catalanoparlants exclusius –que no deuen ser gaires– sí que ho fa, davant del 13% dels castellanoparlants i un 14% dels bilingües.

Orriols sabrà què fa, però el seu públic objectiu és reduït, i la seva aposta pot restar-li algunes simpaties. No importa. Encara que guanyi, no governarà la Generalitat.

Bona entrada d'any!