La implantació obligatòria de les balises V16 com a substitutes dels tradicionals triangles d'emergència es va presentar com un avanç inqüestionable en matèria de seguretat viària.

Menys atropellaments en evitar que els conductors baixessin del vehicle, més visibilitat i una senyalització més ràpida i moderna sense sortir del cotxe. Aquesta era la teoria. La que figurava als fullets, a les rodes de premsa i als missatges institucionals.

Però en passar de la teoria a la pràctica, el resultat ha estat una mica diferent. L'experiència real a la carretera està demostrant que la balisa és, en molts escenaris, menys eficaç del que semblava.

En vies amb canvis de rasant, corbes pronunciades o variacions d'inclinació, la llum no es percep amb prou antelació. La llum no apareix abans que el vehicle accidentat entri en el camp visual de la resta de conductors.

El resultat és que molts es troben el cotxe avariat o sinistrat pràcticament de cop, sense marge de reacció, perquè ja no existeix un triangle col·locat metres abans que adverteixi progressivament del perill.

Aquesta és precisament la crítica que comença a aflorar a les xarxes socials, on circulen cada vegada més vídeos i imatges que mostren situacions reals en què la balisa no compleix la funció preventiva que se li va atribuir.

Lluny de millorar la seguretat en tots els contextos, el nou sistema sembla haver-la debilitat en aquells escenaris on la visibilitat és més complexa i on el marge d'anticipació és crucial.

Comença a instal·lar-se, així, la sensació que, en alguns casos, el remei ha estat pitjor que la malaltia. Tesi que es reforça amb la darrera recomanació de la Guàrdia Civil, que ja insta a la utilització de la balisa obligatòria i dels triangles tradicionals. 

A aquesta percepció s'hi suma ara un nou element de desconcert: la retirada sobtada de l'homologació de diversos models de balises que fins fa pocs dies figuraven com a vàlids als llistats oficials.

La decisió s'ha produït pocs dies abans que entri en vigor la normativa que obliga a portar balises connectades a la DGT, cosa que multiplica la confusió, la inseguretat i l'enuig. Conductors que van comprar aquests dispositius confiant en la informació pública han descobert d'un dia per l'altre que la seva inversió pot no servir o quedar obsoleta.

Sense explicacions tècniques clares, sense un període transitori ben definit i sense un sistema de compensació, la sensació que s'estén no és només de desconcert, sinó d'haver tornat a ser enganyats. D'haver complert amb el que exigia l'administració per descobrir després que aquest compliment no garanteix ni validesa, ni seguretat, ni estabilitat normativa.

El resultat és una combinació especialment corrosiva: un canvi normatiu que genera dubtes sobre la seva eficàcia real, un sistema que no convenç en la pràctica i una administració que transmet improvisació en la gestió.

No es qüestiona la intenció de reduir atropellaments ni de millorar la seguretat viària, això és evident. El que es qüestiona és la manera com s'ha executat la transició: sense escoltar prou els usuaris, sense avaluar amb realisme tots els escenaris i traslladant el cost de l'error directament al ciutadà.

La balisa V16 va néixer com una promesa de modernització i protecció. Avui s'ha convertit en el símbol d'una política pública que ha generat més incertesa que confiança i més enuig que consens. I quan això passa en l'àmbit de la seguretat viària, el problema deixa de ser tècnic per convertir-se en profundament social.