La dada no és menor: falten 10.000 habitatges a l'any. La xifra la van donar ahir dues fonts tan solvents com la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que van alertar que, o la regió construeix més, o el mercat de l'habitatge continuarà tensionat.

En paral·lel, segons el policy brief de la Càtedra APCE-UPF Habitatge i Futur, el pressupost públic dedicat a construir llars protegides per a la ciutadania és insuficient. Davant d'això, es planteja una solució: acompassar els esforços públics i privats per alleugerir la càrrega extra que pateix el mercat.

La fórmula no és nova, però sí que semblarà novedosa a alguns que aposten per velles receptes populistes de fallida factura. A tenor de la crisi habitacional actual, el públic i el privat, i si és en coordinació i sintonia millor, han d'activar d'una vegada per totes la màquina de construir. I ho han de fer alhora.

Ha de ser així per donar sortida a la demanda poblacional. No debades, la mateixa Càtedra alerta que el ritme de construcció d'habitatges ha passat de 40.000 anuals fins al 2000 a menys de 10.000 en els darrers 25 anys. En canvi, la població no ha disminuït, sinó que ha crescut.

L'habitatge ja no és un problema social de primer ordre, sinó que constitueix un factor que insufla pànic a les ja molt malmeses classes mitjanes espanyoles. Ho expliquen els nostres companys d'El Español avui: la signatura d'hipoteques a Espanya s'ha disparat davant la por de quedar-se sense un sostre.

Els símptomes d'escassetat són evidents. I es poden continuar llençant culpes creuades, però si diuen els experts que la solució al problema de l'habitatge és multifactorial, l'estímul a la construcció ha de ser una d'aquestes línies d'intervenció principals.

Cal tallar d'arrel algunes pràctiques que, més que encarnar la picaresca, són directament un frau de llei, sí. Però sobretot, el sector públic s'ha de posar mans a l'obra i començar a construir. En aquest sentit, el Govern sembla haver entès la fotografia i està actuant en conseqüència. Avui, donarà més detalls sobre la fulla de ruta per ampliar el parc residencial.

Caldrà fer més, com suscitar la confiança i el concurs còmplice del sector privat, una cosa que fins ara no sempre ha passat a Catalunya. Perquè sense la capacitat operativa de promotors i constructors, no cobrirem l'esmentat gap de les 10.000 unitats. Veurem si som capaços de fer-ho.