El Gremi d'Hotels de Barcelona és una associació necessària que, si no existís, caldria crear-la. Agrupa establiments de primer nivell, genera sinergies i valor afegit, intel·ligència turística i coneixement, i és una organització empresarial tractora. Tot això s'ha de reconèixer al Gremi, actor clau en la poderosa indústria vacacional catalana i player amb solera en l'economia barcelonina.

Segur que, sovint, els mitjans menystenim la tasca que desenvolupa aquesta organització quasi patronal. No la recordem prou. D'acord.

La pregunta és: reconeix el Gremi la legitimitat d'altres actors turístics? Treballa amb cura l'anomenada institucionalitat? Cal fer-se aquestes dues preguntes tenint en compte el que explica Crónica Global sobre l'ús de determinades institucions.

Que el Gremi utilitzi unes tàctiques o unes altres per aconseguir endurir la regulació sobre els pisos turístics --que són la seva competència directa-- és matèria ètica que cadascú valorarà segons la seva brúixola moral, o estratègia legal que els advocats valoraran.

Veig personalment més preocupant que es vetin operadors d'apartaments turístics d'entrar al Barcelona Convention Bureau (BCB). Des del meu punt de vista, sumar és multiplicar. El Convention, tractor del turisme de congressos a la ciutat, hauria de treballar amb actors de tota mena (legals i regulats, és clar) per afavorir que les empreses i operadors firals apostin per la Ciutat Comtal.

El segment de turisme corporatiu és tan competitiu que no ens podem permetre prescindir de ningú, sempre que aquest compleixi la normativa, pagui religiosament els seus impostos, compleixi les seves obligacions i aporti valor.

Un congressista del Mobile World Congress no pinta res en un pis turístic il·legal en una comunitat de Nou Barris, és evident. Perquè aquest allotjament vacacional no hauria ni d'existir com a tal. Però si Huawei o qualsevol altra firma xinesa demana dos pisos turístics de luxe al bell mig de l'Eixample de Barcelona durant la fira, unitats que tenen tots els serveis, llicència i neteja, i que acullen les pernoctacions de diversos dels seus directius, calls amb el país d'origen i fins i tot juntes de direcció --parlo d'un cas real--, cal dir-los que no? Cal enviar tot el grupet a un hotel per força?

Ho veig debatible: caldria donar totes les opcions perquè Huawei, o la tech que sigui, segueixi enamorada de Barcelona. Almenys fins al 2032, quan el govern municipal preveu extingir les llicències d'aquest tipus després del final del període transitori de la normativa el 2028 i de la pròrroga extraordinària que poden demanar els titulars del títol habilitant si veuen lesionats els seus drets.

Si el turisme el suportem entre tots, el turisme hauríem de ser tots. Si el debat de ciutat resol extingir els pisos turístics el 2028 o el 2032, així sigui. Que decideixi la majoria i, si algú hi recorre, els tribunals. Però mentrestant, cal maximitzar la posició de la nostra economia. I només amb les places hoteleres actuals això no passa.

Ara es pot defensar que els congressistes del MWC caben en les 88.000 places hoteleres existents, sí. I quan s'estreni el Hall 0 de Fira de Barcelona el 2027? En altres paraules: si l'aposta és per escalar el Mobile, pot semblar raonable dimensionar també les places per a aquest pic de demanda. S'ha de debatre.

Negre sobre blanc, el Gremi d'Hotels és un pilar, potser el principal, del turisme barceloní. Però no pot, ni ha de ser l'únic. Cal practicar la concertació, el diàleg, la sinergia i, també, el sentit de la institucionalitat. No queda clar que això estigui passant en aquests moments.