Instal·lats en la rebequeria i en fer la guitza des que van perdre el poder polític, les restes de l'independentisme s'agafen ara a qualsevol cosa per tal de fer la punyeta els socialistes.

Ja hem vist la que li han muntat a Jaume Collboni per la seva beca per a escriptors sud-americans que vulguin donar la seva versió de Barcelona. I el seu cap de files, Salvador Illa, tampoc no s'ha estalviat les ires del llazisme, encara que a mi em semblin més de cara a la galeria que altra cosa.

Amb la crisi de la pesta porcina africana, els ha faltat temps per dir-li al president de la Generalitat que deixi d'atipar-se de tacos i margarites a Guadalajara, Mèxic, i torni aquí per donar la cara sobre la trista situació en què es troben els nostres germans els senglars. De fet, li estan aplicant el mètode Mazón, com si el pobre Illa estigués de gresca a Guadalajara mentre aquí els catalans caiem com mosques.

És tan urgent el retorn d'Illa com ens ho pinten els indepes? Jo diria que no, així que l'aplicació del mètode Mazón crec que només obeeix a les ganes d'empipar (a les quals s'han sumat, entusiasmats, els columnistes de tots els digitals de l'ancien regime, que l'acusen de no saber governar, amb la bona gestió que feien els seus, responsables d'aquella monumental pèrdua de temps i de diners que va ser el maleït prusés!).

Vegem: una cosa és eternitzar-se a El Ventorro mentre la població se t'ofega en massa, i una altra quedar-se tranquil·lament a Mèxic, departint amb Eduardo Mendoza, Javier Cercas i Joan Manuel Serrat (per molt botiflers que siguin), encara que a Catalunya hagin mort uns quants senglars, assumpte que poden afrontar dignament el conseller de torn, el ministre espanyol del ram i la Unitat Militar d'Emergències (això últim també ha caigut malament entre els llazis, que de seguida tenen la impressió que ens estan envaint els del país del costat).

La pesta en qüestió no es transmet als éssers humans, així que no hi ha cap perill de baixes ciutadanes. Sí, és una contrarietat que pot afectar l'exportació de porcs catalans, però sembla que està funcionant la regionalització i que no en sortirem tan malparats com semblava.

Illa és a Mèxic en visita oficial, representant Catalunya i Barcelona, que és la convidada d'enguany del certamen literari de Guadalajara. Deixar tothom amb la paraula a la boca perquè a casa t'han mort uns quants senglars seria una descortesia que no podrien alleujar ni totes les beques del senyor Collboni.

Però em temo que la representació barcelonina a la fira tampoc deu ser del gust dels nostres hiperventilats, ja que s'hi han colat uns quants escriptors en castellà amb l'excusa que són molt coneguts a Mèxic i a tota l'Amèrica del Sud: ja en tenen prou d'aguantar que Rosalía sigui més famosa internacionalment que Els Pets per haver de topar, un cop més, amb Mendoza i Cercas.

Aquí, del que es tracta és d'insinuar que a Illa li va gran el càrrec de president de la nostra estimada comunitat autònoma, que no sap reaccionar com Déu mana als incidents de la realitat porcina.

Des d'aquest punt de vista, el senglar és un català més del qual es passa olímpicament perquè és més divertit passar-se el dia a la cantina, escoltant ranxeres. Només els ha faltat patentar algun eslògan model Tots som porcs senglars! per assenyalar la displicència criminal d'aquest sociata que en mala hora va arribar a president de la Generalitat.

I així s'entretenen mentre lamenten haver perdut la seva posició preeminent en la política local per la seva inconsciència. Sobretot, els de Junts, als quals Pujol va llegar un partit que era una màquina de maneflejar i guanyar diners insuperable i ara s'han de conformar amb les alegries sadomasoquistes que els ofereix la seva tèrbola relació amb Pedro Sánchez, convertit, com José Luis López Vázquez a Atraco a las tres, en un admirador, un amigo, un esclavo, un siervo.