Fa uns dies, arran del meu article titulat Europa necesita recuperar su industria: no es un eslogan, es una necesidad estructural, amb uns companys de l'associació El País de Demà vam organitzar una trobada per debatre sobre la necessària sobirania tecnològica i sobre el fet que la Unió Europea es troba en un moment decisiu.

La combinació de tensions geopolítiques i la seva elevada dependència tecnològica externa conformen una dualitat que ha posat sobre la taula una evidència inqüestionable: la sobirania tecnològica ja no és una opció, sinó una necessitat estratègica.

El debat ens va portar a la conclusió que, per assolir-la, és imprescindible un canvi d'enfocament en les polítiques públiques. La prioritat ha de situar-se en impulsar la innovació, valorar els avenços científics, focalitzar la inversió en àmbits estratègics i estimular el creixement econòmic, assegurant que arribi efectivament a les famílies, per augmentar-ne les capacitats i l'autonomia i reduir la necessitat de suports externs i subvencions, siguin públics o privats.

Aquest canvi d'enfocament ha de recolzar-se en instruments adequats i coherents, com ara una política industrial activa, mecanismes de compra pública innovadora, instruments financers orientats a l'escalat industrial i una utilització més estratègica dels fons europeus.

Tot això exigeix polítiques orientades a vertebrar i reforçar el sistema productiu, mitjançant una simbiosi real i estable entre la indústria, els centres de recerca i les universitats. Només així serà possible treure profit de les capacitats existents i recolzar-se decididament en la indústria, l'únic sector capaç de transformar el progrés científic i tecnològic en PIB, ocupació de qualitat i benestar social.

Un conjunt d'actuacions que ha d'orientar-se, alhora, a què la creació d'ocupació de qualitat continuï sent la clau. Tanmateix, aquest objectiu només serà sostenible si es recolza en una doble palanca: d'una banda, empreses competitives, capaces d'operar en un entorn global i tecnològicament avançat; de l'altra, autònoms i emprenedors, tant aquells que presten serveis especialitzats com els qui aspiren a escalar projectes industrials o tecnològics.

En aquest sentit, la sobirania tecnològica ha d'incorporar també una clara dimensió social, orientada a reduir desigualtats, millorar la cohesió territorial i garantir que els beneficis del progrés tecnològic es tradueixin en oportunitats reals per al conjunt de la ciutadania, potenciant el progrés socioeconòmic.

Europa i regions de la Unió amb una sòlida tradició industrial com Catalunya no parteixen de zero. Existeix una base empresarial resilient, un ecosistema científic-tecnològic de primer nivell, universitats, centres de recerca d'alta qualitat i una experiència acumulada que no pot ser ignorada.

La sobirania tecnològica es construeix aprofitant el que ja funciona, aprenent dels encerts i els errors, i escoltant empresaris, directius i industrials que coneixen bé els problemes. Tot això exigeix, a més, repensar els criteris d'elaboració pressupostària, evitant continuar aplicant esquemes que van ser adequats en el passat, però que ja no responen als reptes actuals.

Assolir la sobirania tecnològica requereix persones formades, empreses fortes i un mercat que incentivi innovar i produir a Europa. Per això, en l'actual context d'incertesa geopolítica, transformació dels mercats i de les aliances internacionals, i de riscos que incrementen la fragilitat econòmica en un marc de creixent desafecció social, cal actuar.

Cal reforçar propostes orientades a reduir les dependències externes estratègiques (energia, tecnologia, productes crítics); prioritzar la producció i les compres locals i europees; reorientar les ajudes públiques cap a projectes que incrementin la productivitat, la competitivitat i el capital humà; impulsar un mix energètic propi, sostenible i segur; i facilitar la recapitalització empresarial i l'accés al crèdit productiu.

Tot això s'ha de fer assumint, cal insistir-hi, que resulta imprescindible apropar la recerca i la universitat al teixit productiu, valorar la transferència de coneixement, promoure capital risc especialitzat i reforçar una cultura emprenedora industrial, especialment en sectors intensius en coneixement com la digitalització, la intel·ligència artificial, la robòtica, l'energia o els semiconductors.

Europa es troba davant d'una cruïlla, però també davant d'una oportunitat històrica. Existeixen capacitat, recursos, talent i solucions per avançar cap a la sobirania tecnològica. Per assolir-ho, cal assumir, com afirmava Albert Einstein: "No pretenem que les coses canviïn si sempre fem el mateix".

Això requereix, a més, una governança europea més coordinada i eficaç, capaç d'alinear polítiques industrials, tecnològiques, energètiques i socials, reduir la fragmentació reguladora i garantir una visió estratègica compartida que permeti desplegar tot el potencial productiu i tecnològic del continent.