La Loteria de Nadal és un gran èxit, però pot deixar de ser-ho

A Espanya, el joc d'atzar més emblemàtic és la Loteria de Nadal. Hi participa la majoria dels espanyols, inclosos aquells que no juguen a cap altre sorteig durant la resta de l'any. En l'exercici passat, dues xifres deixen clara la seva enorme popularitat: 27,1 milions de persones (66,7% de la població adulta) tenien un dècim o una participació d'aquest sorteig, i l'import destinat a ell va suposar el 12% de la despesa anual en joc. Dos percentatges molt elevats, impossibles de trobar en una loteria de qualsevol altre país europeu.

L'objectiu principal dels jocs d'atzar és aconseguir algun premi, especialment el de més quantia. No obstant això, la loteria de Nadal no destaca per l'import de les seves gratificacions ni per les possibilitats que resulti premiat un dècim. A l'Euromillones, en algunes ocasions un jugador pot arribar a guanyar més de 200 milions d'euros amb una inversió de només 2,5 euros. En el sorteig d'El Niño, la probabilitat d'obtenir una recompensa és del 37,8%, mentre que en el del 22 de desembre només d'un 15,8%.

La Loteria de Nadal constitueix un sorteig especial, ja que fa feliços molts dels que hi juguen, encara que no els toqui res. Entre ells hi ha els que ho fan per mantenir la tradició, compartir la sort o la dissort amb els companys de feina, amics i familiars, o per donar suport a algunes associacions o col·lectius. És el cas dels qui adquireixen paperetes vinculades a una AMPA, grup d'estudiants o club d'escacs.

El 2024, només el 2,5% dels diners jugats en sortejos de Loterías y Apuestas del Estado va procedir de jugadors en línia. La majoria continua anant a les administracions per comprar els seus dècims, tot i que els resultaria molt més còmode fer-ho a través d'aplicacions digitals. Per això, els dies previs al sorteig, els establiments més icònics registren cues de més d'un centenar de persones. Una espera probablement explicada per la tradició i la superstició.

Per a mi, el 22 de desembre sempre serà un dels millors dies de l'any, tant si em toca un premi com si no, ja que recordo la passió amb què vivien l'esdeveniment la meva mare i les meves tietes. Em permet viatjar en el temps, concretament fins a la dècada dels 70 del segle passat, ja que el sorteig gairebé no ha canviat. Excepte el pas del blanc i negre al color, la retransmissió televisiva tampoc no ha variat de manera significativa.

No obstant això, reconec que la Loteria de Nadal corre el risc de deixar de ser el que ha estat durant dècades, ja que una part substancial dels joves la té en poca o cap estima. Per a ells, el 22 de desembre és simplement un dia més, en què té lloc un sorteig poc emocionant. Per això, molts no compren cap dècim i, si tenen algunes paperetes, és més per compromís que per desig.

Els principals motius de preocupació són els següents:

1) L'augment de la competència. En les darreres dècades, el nombre de jocs comercialitzats per la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE) ha augmentat substancialment. A més, a Catalunya, la Generalitat ha creat cinc sortejos, entre ells la Grossa de Cap d’Any, un rival directe de El Gordo. Tanmateix, l'amenaça principal no prové de les altres loteries, sinó de les apostes en línia, ja que permeten jugar en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

El 2024, segons CEJUEGO, els ingressos generats pel joc van ascendir a 11.888 milions €, un cop descomptades les guanys dels jugadors. D'aquesta quantitat, un 87,5% va procedir de la modalitat presencial i un 12,5% de la en línia. No obstant això, entre 2019 i 2024, els diners proporcionats per la segona opció van créixer a un ritme molt més elevat que els facilitats per la primera (100,3% enfront de 8,8%).

En l'exercici passat, els ingressos del joc en línia van arribar per tres vies: les apostes esportives (42%), les màquines (32,9%) i els jocs de casino, ruletes i pòquer (25,1%). La recaptació aportada a les empreses comercialitzadores per la primera font va superar en més d'un 300% la obtinguda per les quinieles per a la SELAE. Una dada que reflecteix l'escàs atractiu dels butlletins esportius tradicionals i la necessitat d'adaptar-ne el disseny a les preferències actuals dels consumidors.

2) Els impostos. Fins al 2012, els premis de la Loteria Nacional estaven exempts del pagament d'impostos. Per tant, l'import premiat coincidia amb la quantitat percebuda pel jugador. El 2013, va finalitzar l'exempció, en establir el ministre Cristóbal Montoro un gravamen del 20% sobre qualsevol gratificació superior als 2.500 €. D'un any a l'altre, els afortunats per El Gordo van passar de rebre 400.000 a 320.000 €.

En el moment de la seva aprovació, Montoro va assegurar que es tractava d'una mesura temporal, donant a entendre que desapareixeria quan el dèficit públic deixés de ser un problema rellevant per al nostre país. No obstant això, no ha estat així, ja que segueix vigent actualment, tot i que el 2025 el desequilibri previst en els comptes públics només serà del 2,8% del PIB. En l'any actual, els premiats amb El Gordo percebran 328.000 €, ja que des del 2020 estan exempts de tributació els primers 40.000 € obtinguts.

3) El Gordo aprima. Els avantatges oferts pel primer premi de la Loteria de Nadal vénen determinats per tres factors: la quantitat de la gratificació rebuda, el preu del dècim i el poder adquisitiu atorgat pel Gordo. El quocient entre les dues primeres variables, anomenat multiplicador de la generositat, indica el guany obtingut per cada pesseta o euro invertit. Per tant, com més gran sigui el seu valor, proporcionalment més elevat serà el benefici aconseguit per l'afortunat, i viceversa

El 1980, el preu del dècim era de 2.500 pessetes (15,02 €) i el primer premi ascendia a 25.000.000 de pessetes (150.253 €). En canvi, el 2025, l'import del primer és de 20 € i el del segon de 400.000 €. No obstant això, en estar subjecte a gravamen, la quantitat de l'últim baixa fins a 328.000 €.

Tot i així, en els darrers 45 anys, el multiplicador de la generositat ha evolucionat de manera favorable per als premiats, en passar de 10.000 a 16.400 unitats. En relació al capital invertit, els afortunats amb El Gordo aconsegueixen ara una rendibilitat força més elevada que la que s'aconseguia fa quatre dècades i mitja.

Tanmateix, la conclusió és diferent si s'analitza la capacitat de compra del premiat entre ambdues dates. Entre l'1 de gener de 1981 i el 30 de novembre de 2025, l'import del primer premi ha augmentat un 118,3%, mentre que el cost de la vida ho ha fet en un 507,6%. Per tant, el seu poder adquisitiu ha disminuït un 64,1%. Fa 45 anys, el beneficiat podia adquirir set habitatges de 80 m² a l'Eixample de Barcelona, actualment només n'aconseguiria un de 60 m² en un dels barris de menor renda per càpita d'aquest districte.

4) El sorteig és avorrit. És pràcticament el mateix des de fa 50 anys, ja que els organitzadors aposten decididament per la tradició. Al meu parer, resulta excessivament llarg, poc emocionant i tediós després de l'aparició del primer premi. Per això, crec convenient introduir alguna dosi de modernitat, per aconseguir un major seguiment de la retransmissió i despertar l'interès de les generacions més joves.

Les meves propostes per millorar el sorteig de la Loteria de Nadal són les següents:

a) Eliminació de l'impost que grava els premis. Per augmentar l'import percebut pels afavorits amb algun dels tres primers premis, recomanaria a Hisenda fer una excepció amb el sorteig d'El Gordo i suprimir l'actual gravamen. Els motius adduïts serien dos: la data en què se celebra i el seu caràcter emblemàtic. La seva eliminació no tindria cap efecte sobre la resta de gratificacions, ja que cap supera els 40.000 euros, sent aquest el llindar actualment exempt de tributació.

Si Hisenda atengués la meva proposta, deixaria d'ingressar 180.180.000 €. En termes absoluts, una quantitat elevada, però relativament escassa, si es compara amb la recaptació fiscal anual derivada del pagament d'impostos i cotitzacions socials. En l'exercici actual, si la pressió tributària és idèntica a la de l'últim any (37,3%), els ingressos fiscals obtinguts per l'Administració serien aproximadament de 610.000 milions €. Per tant, la butlla atorgada a la Loteria de Nadal només suposaria una minva de recaptació del 0,03%.

b) Creació d'un nou premi: el Gordíssim. En el sorteig de 2025, 1980 dècims seran afortunats amb el primer premi. De les 198 sèries d'El Gordo, proposo que una d'elles proporcioni als seus posseïdors el Gordíssim. L'import obtingut pels beneficiats seria de 4.000.000 € per dècim i el cost per a la SELAE de 40 milions €.

A diferència del que passa ara, la quantitat anterior eliminaria de per vida les preocupacions econòmiques de les famílies afortunades, si decidissin destinar 3.500.000 € a inversions la rendibilitat anual de les quals després del pagament d'impostos ascendís a un 3%. Si així ho fessin, l'import obtingut cada any seria de 105.000 €, una xifra superior a la percebuda per més del 90% dels treballadors espanyols.

El nou premi no hauria de reduir el benefici obtingut de la Loteria de Nadal per la SELAE, sinó que hauria d'augmentar-lo. Així succeiria si les vendes de dècims creixessin significativament i el seu preu pugés un euro. En aquest cas, el saldo favorable superaria els 150 milions €, ja que els ingressos addicionals derivats d'ambdues mesures serien d'uns 200 milions €.

c) Un sorteig més curt i emocionant. Per reduir la durada del sorteig, quan un número surt del bombo i li correspon la pedrea (100 € per dècim), recomano l'extensió de la gratificació a l'immediat anterior i posterior. Per augmentar l'emoció, suggereixo dividir l'espectacle en cinc parts i que, al final de cadascuna d'elles, aparegui una de les xifres que compondran El Gordo.

Un cop conclosa la part tradicional del sorteig, aquest hauria de tenir dues pròrrogues de curta durada. En la primera, es determinaria la posició de cadascun dels guarismes que formen part d'El Gordo. En la segona, la sèrie afortunada amb El Gordíssim. Aquesta estructura impediria que, després de l'aparició del primer premi, una part substancial de l'audiència deixés de seguir-lo. Amb el nou format, el millor sempre arribaria al final.

En definitiva, la loteria de Nadal és un gran èxit, però podria deixar de ser-ho, si les noves generacions no senten per ella la mateixa passió que els seus pares i avis. Per evitar el seu declivi, convindria escurçar la durada del sorteig, dotar-lo de més emoció i millorar la quantia dels tres primers premis declarant-los exempts del pagament d'impostos. No obstant això, la millora més rellevant seria la creació d'una gran gratificació (El Gordíssim) que permetés als afortunats viure de les rendes generades per la inversió del capital obtingut.

El futur d'aquesta loteria mai hauria de ser similar al present de les quinieles, un mític joc d'atzar que actualment és una ombra del que va ser. La competència de les cases d'apostes i una oferta desfasada expliquen el seu declivi. Una caiguda agreujada per la passivitat de la SELAE, una entitat pública que no ha fet res rellevant per impedir-la.

El sorteig d'El Gordo és molt més que un simple joc, ja que forma part de la nostra cultura i constitueix un gran fenomen social. Per això, cal protegir-lo i preservar-lo. Per aconseguir-ho, la clau està a combinar adequadament tradició i innovació. No canviar res gairebé mai garanteix l'èxit i en moltes ocasions constitueix un camí directe al fracàs.