L'aparició a Collserola de cadàvers de senglar amb pesta porcina africana podria haver suposat una tragèdia per a la indústria porcina espanyola i, de moment, tot queda en un bon ensurt amb un impacte econòmic acotat.

En qualsevol cas, no podem obviar que les crisis sanitàries provocades per malalties contagioses són una bomba de rellotgeria. Només cal recordar els primers dies de la Covid-19, on només hi havia casos puntuals i vam acabar amb més de 100.000 morts i milions de contagiats.

Trigarem molt a estar plenament tranquils, però, de moment, cal reconèixer que les Administracions, totes, han funcionat bé.

La pesta porcina africana és una malaltia amb un comportament que cal entendre. Afecta, amb una taxa de mortalitat pràcticament del 100%, a l'espècie porcina tant domèstica com salvatge. El porc o el senglar que s'infecta mor en una o dues setmanes. Però, afortunadament, el virus només ataca els porcs, per la qual cosa no es transmet a altres espècies, tampoc a la humana.

Com que la seva mortalitat és tan alta, els països lliures de pesta porcina no permeten la importació de porcs vius o de carn de porc per evitar que es contagiï la seva cabana porcina, però sí que se sol permetre la importació de carn processada.

Actualment, hi ha 64 països afectats per la PPA, 65 amb Espanya; 13, ara 14, són de la Unió Europea, entre ells Itàlia i Alemanya. Tot i això, la mortadel·la o les salsitxes no tenen cap problema perquè es tracta de carn processada i, a més, els països amb PPA tenen mesures de control sanitari i traçabilitat especials.

Un porc nascut a Itàlia no podrà ser sacrificat a Espanya, però res impedirà que entri pernil de Parma si compleix amb els controls que se li exigeixen.

Espanya és el sisè productor mundial de carn de porc i el quart per nombre de caps (els nostres porcs són més petits que els d'altres països), amb 35 milions de caps. El 4,4% dels porcs del món són espanyols, mentre que els humans només representem el 0,6% de la població.

Les actuacions fetes se centren en dos objectius, contenir el brot i defensar la imatge del país per reduir l'impacte econòmic. Alguns països no volen saber res dels porcs espanyols, si més no de moment. D'altres accepten que les prohibicions es limitin a la província de Barcelona i d'altres, a Catalunya.

No és el mateix prohibir l'exportació de 35 milions de caps (Espanya), 8 (Catalunya) o 2 (Barcelona). El Ministeri d'Agricultura està fent la seva feina de manera callada, però efectiva, com gairebé sempre.

En la contenció del brot també s'està fent bé. S'ha reaccionat ràpidament tractant de limitar el moviment dels senglars malalts. De moment s'està aconseguint, ja que encara no s'ha registrat cap positiu en una granja.

De la contenció s'ha passat al sacrifici d'animals a les zones impactades per assegurar que el brot no s'estén, una cosa no tan senzilla quan parlem d'animals salvatges.

Donant per bo que s'aconseguirà contenir el brot, hauran de passar mesos per estar tranquils i fins a un any perquè Espanya torni a declarar-se lliure de PPA, estatus en què portàvem 31 anys.

Quan hi ha excés de població d'animals salvatges sense un depredador natural, solen desenvolupar-se malalties infeccioses que regulen les poblacions. I avui hi ha molts senglars a Espanya, més de dos milions, per sobre del 10% de la població mundial, una barbaritat. I això passa per la creixent mania de veure la natura com un jardí que no es pot tocar. Els boscos es cremen més i pitjor perquè no es netegen. I els senglars creixen exponencialment perquè no se'ls caça.

Amb un caldo de cultiu tan propici només calia una guspira per arrencar el brot. Podrien haver estat unes restes de menjar contaminat o la fuga del virus des d'un laboratori, l'IRTA-CReSA, una cosa que cada vegada pren més força per la ubicació dels cadàvers i, sobretot, perquè el virus correspon a una soca, la Geòrgia 2007, usada en investigació i diferent de les que corren per Europa, ja que aquestes són successives mutacions d'aquella.

De tot aquest embolic, que sortirà car al sector ramader, almenys es pot veure que algunes institucions funcionen, cosa que avui dia és una gran alegria per tractar-se d'una cosa gairebé excepcional.

El virus es va detectar de manera ràpida, es va actuar amb diligència, es van demanar mitjans, es va desplegar un dispositiu eficaç per contenir el problema i s'està treballant amb intensitat per defensar la imatge, i els interessos, dels ramaders espanyols.

De moment, 19 països veten totalment el porcí espanyol, però 24, entre ells l'importador més gran del món, la Xina, només veta els porcs de la província de Barcelona. Gràcies a tota la bona feina que s'està fent, dels 9.000 milions d'euros que s'exporten anualment, de moment només se n'han perdut uns 12. Se'n perdran bastants més, però tant de bo la situació segueixi com està ara.