Uns articles sensacionals, i certament inquietants, de Gemma Saura i Carina Farreras a La Vanguardia, sobre el catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona Ramón Flecha (Bilbao, 1952), que acaba de jubilar-se després de ser suspès cautelarment de les seves funcions com a catedràtic emèrit mentre s'investiga la denúncia de 14 dones, que l'acusen de mantenir relacions íntimes amb subordinades en un context de desigualtat jeràrquica, d'exercir manipulació emocional i de vincular oportunitats acadèmiques amb favors sexuals, m'han portat a visitar les xarxes socials a veure què diu en la seva defensa el tal professor.

He llegit uns tuits del senyor Flecha i la veritat és que resulten poc tranquil·litzadors. Així explica els motius de la persecució que pateixen ell i la seva obra educativa, CREA (Comunitat d'Investigació sobre Excel·lència per a Tothom), entitat per ell fundada i que segons les denunciants vindria a ser poc menys que una secta: “Durant dècades he guanyat molts enemics i enemigues simplement per dir que mai he estat ni seré puter”.

Bé, aquesta és una defensa certament feble i sona força extemporània i estranya. Ja que aquí ningú ha parlat d'aquest tema. I que és totalment improbable guanyar-se enemics per proclamar que un no freqüenta el sexe de pagament, com per no agradar-li la filatèlia. O potser cal creure que hi ha una societat secreta de perversos puters que detesten el senyor Flecha per no ser un d'ells? Això és ximple i molt poc versemblant.

En un altre dels seus tuits diu: “Els qui van pensar que aquesta campanya de greus calúmnies impediria la meva denúncia d'un violador de nens de menys de deu anys s'equivocaven”. Aquest missatge no menys estrany vol dir que les seves acusadores encobreixen un pedòfil, pels motius que siguin, i que l'han agafat amb ell per fer-lo callar. És una pel·lícula poc versemblant. Si no dius el nom del pedòfil que has denunciat o penses denunciar no pots aspirar a gaire credibilitat.

El 2004 i el 2016, Flecha va afrontar dues denúncies col·lectives, que van acabar arxivades per la Fiscalia. També en aquelles ocasions el seu grup va atribuir les acusacions a conspiracions ordides per presumptes maltractadors i assetjadors, en venjança perquè Flecha els havia plantat cara.

En un altre tuit es vanta el catedràtic que CREA va inventar i proposar el primer protocol contra la violència de gènere per als centres universitaris, protocol que ha inspirat molts altres. Tampoc això té gaire a veure amb l'acusació de 15 denunciants ni amb la investigació que ha obert sobre les seves activitats la Universitat de Barcelona. (El rector, Joan Guàrdia, va dir ahir que aviat es farà pública la resolució de la comissió investigadora sobre el cas).

Sembla que des de la seva fundació CREA fa molt d'èmfasi en la igualtat i la protecció dels drets de la dona, especialment de les joves que ingressen a la universitat. Potser més xocant que aquests missatges a les xarxes socials que acabo de citar sigui el fragment d'un llibre, Amistats creadores, que ha publicat CREA i que és lectura inclosa en la formació al professorat de les comunitats d'aprenentatge, segons les esmentades periodistes:

“Tots dos [és a dir, el senyor Flecha i el seu soci en la fundació de l'entitat educativa] han estat homes molt desitjats per moltes dones, al mateix temps que extraordinàriament conseqüents amb els plantejaments feministes (...). Mai es van aprofitar d'aquest atractiu per fer res que fos en contra dels valors i sentiments feministes i no perquè reprimissin el desig de fer-ho, sinó perquè no ho desitjaven; des d'edats molt primerenques, aquests sentiments sortien del més profund de les seves vides”.

Però, bé! Aquesta prosa, plena de cursileria i unció, de bava i encens, és un text acadèmic? Qui presum, fa fum. I a l'espera de les conclusions de la comissió d'investigació, i de la possible elevació de l'assumpte a la fiscalia, jo m'avançaré i condemnaré el senyor Flecha i els seus col·laboradors, per estridents. Frases així no tenen perdó de Déu. Ni meu.