Durant els segles XIX i XX, Catalunya va ser la fàbrica d'Espanya, va liderar l'economia espanyola especialment la industrial encapçalant un sector de gran importància estratègica com era la indústria ferroviària.

En aquest context és obligat fer referència a dues grans empreses metal·lúrgiques catalanes: la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) i Material i Construccions S.A. (MACOSA).

Van ser dos pilars de la indústria ferroviària espanyola amb trajectòries i emplaçaments diferenciats que, però, van contribuir al paper dominant que va jugar el sector ferroviari en la modernització industrial del país. La Maquinista, fundada a Barcelona el 1855 i ubicada al barri de Sant Andreu de la capital catalana, va ser durant gairebé dos segles l'epicentre metal·lúrgic català: especialitzada en la fabricació de maquinària pesada, material ferroviari (locomotores i trens), calderes per a centrals tèrmiques, motors dièsel marins... La seva existència no només va ser un centre de fabricació, sinó que a més va contribuir a crear un espai de know-how tecnològic de primer ordre a la ciutat de Barcelona. El seu creixement va reflectir l'evolució del capitalisme industrial a Catalunya, estretament lligat al desenvolupament tecnològic i la generació d'ocupació qualificada, en indústries com el metall i el tèxtil.

MACOSA, per la seva banda, va tenir a la Comunitat Valenciana la seva factoria més rellevant. Nascuda el 1947 com a agrupació d'empreses metal·lúrgiques valencianes i barcelonines, MACOSA va desenvolupar una important capacitat de producció, la seva factoria valenciana va arribar a ser un gran centre de fabricació de material ferroviari que va abastir tant el mercat nacional com l'exterior.

A mitjans del segle XX, MTM va consolidar la seva posició com a principal fabricant ferroviari espanyol, participant en els programes de modernització i renovació del material rodant de RENFE. La seva capacitat productiva i tecnològica la va convertir en referent en enginyeria electromecànica, disseny i producció integral de trens. Paral·lelament, a València, MACOSA s'afirmava com un altre dels grans pols ferroviaris del país. Ambdues companyies simbolitzaven l'esforç per dotar Espanya d'una indústria ferroviària pròpia, amb alt valor afegit i capacitat exportadora.

Durant el transcurs del segle XX, MTM i MACOSA van representar no només centres de fabricació i innovació industrial, sinó també van ser escenaris de lluita sindical i transformació social. Especialment la factoria de Sant Andreu va ser un referent destacat del moviment obrer català, amb una forta organització sindical protagonista de les lluites reivindicatives per les llibertats sindicals, els drets laborals i la democràcia.

És important no oblidar aquests dies el protagonisme de la classe treballadora en la defensa de l'aprovació de la Constitució del 78. Recordo amb satisfacció no exempta de nostàlgia, les assemblees celebrades aquells dies al centre de treball de Sant Andreu, on les organitzacions sindicals van jugar un paper rellevant en la reivindicació d'una Constitució que suposava la defensa de les llibertats democràtiques i els drets sindicals. Al final l'assoliment va ser aconseguit, des de fa gairebé mig segle, els catalans i la resta d'espanyols gaudim d'una “llei de lleis” democràtica i progressista.

Les dues empreses citades van contribuir al desenvolupament d'un teixit industrial que va col·laborar en l'electrificació, la renovació de material i l'expansió de serveis ferroviaris de Rodalies, Mitja i Llarga Distància en territori espanyol. Apostant per un ferrocarril del futur, vector d'innovació tecnològica, instrument de política industrial, i generador d'ocupació de qualitat. El ferrocarril va contribuir a crear un ecosistema que va afavorir la descarbonització, potenciant el desenvolupament de tecnologies que milloressin l'eficiència energètica, contribuint a la mobilitat sostenible.

A finals del segle XX, en un context de liberalització industrial i globalització tecnològica, MTM i MACOSA van ser adquirides i integrades a la multinacional Alstom Transport, procés que va culminar en els primers anys del present segle, en una nova factoria situada a Santa Perpètua de Mogoda, incorporant el llegat tecnològic, social i professional de les dues empreses a la xarxa industrial global de la multinacional. Aquesta integració va facilitar la connexió de la nostra indústria ferroviària amb cadenes productives i tecnològiques globals, permetent no només mantenir la indústria ferroviària al nostre país, sinó la participació en els grans projectes europeus de tecnologia punta en Alta Velocitat, aplicacions IA com la monitorització i el manteniment predictiu del material rodant, la interoperabilitat que va facilitar la integració dels diferents sistemes de control de trànsit, la qual cosa va permetre una gestió de flota per optimitzar rutes, horaris i consum.

El llegat de MTM i MACOSA, on van arribar a treballar més de 3.500 treballadors, perdura en l'excel·lència tecnològica, la cultura industrial i la consciència social que van marcar generacions de treballadors. La seva història simbolitza el lideratge industrial de Catalunya durant el segle XX i alhora la seva contribució decisiva a l'avenç del ferrocarril com a instrument de modernització, cohesió territorial i sostenibilitat. Sens dubte un símbol de la Catalunya ferroviària, de la seva classe treballadora, de la seva capacitat productiva i tecnològica innovadora.

La Catalunya del XXI, allunyada dels somnis identitaris que tant de mal van fer al seu desenvolupament econòmic i industrial, està obligada a donar resposta als nous reptes tecnològics d'una societat digital, connectada i algorítmica.