Salvador Illa presenta un munt de segells editorials de Catalunya a la Fira del Llibre de Guadalajara, a l'Estat de Jalisco. El president expandeix la cultura vernacla i bilingüe al cim de la celebració cervantina. Viva México, cabrones! Obre finestres i brilla amb la seva finta al nacionalista Artur Mas, que demana coaligar Junts amb Aliança Catalana perquè no quedi cap dubte que el supremacisme és una forma de barbàrie xenòfoba.

Illa versus Mas; la finor davant la pedanteria; la feina davant el crit; la força contra la luxúria; l'allegro andante com a antítesi de la raça; el color o la resistència davant la cova; la germanor dels pobles davant el llinatge monoglòssic. Les editorials catalanes representen bona part de la facturació editorial literària en castellà; gairebé la meitat de les editorials d'Espanya estan radicades a Catalunya, i Guadalajara és un trampolí per a la literatura en llengua catalana.

Barcelona continua sent el cràter d'aquesta irrupció. Els seus escriptors, les dones i els homes, que inventen oficis viscuts a l'instant, representen un ideal de subversió i de desig. Escriuen per no morir, com dirien aquell Palinuro de Mèxic de Fernando del Paso o Felipe Montero, l'historiador de Carlos Fuente, a Aura, atrapat per l'amor enmig de la desolació militar que aixafa els dorados de Villa i Zapata.

Gestionar l'espai públic és la millor manera de traslladar el rumb cap a la moderació; és negar l'Espanya de les bandositats. Enderrocar el mur que aixeca Vox com demana Aznar en el seu nou llibre, Orden y libertad. El polític que va mentir i que encara menteix sobre l'11M continua sent un polític. Para els peus a Santiago Abascal, encara que comet l'error de trepitjar, paral·lelament, el Govern de Sánchez, que no ha aixecat cap mur.

L'extrema dreta del tret al clatell no hi té cabuda, diguin el que diguin els sondejos entre els joves sense futur, l'antimatèria aixafada per la qual es llisquen molts milers sense esperances. Aznar és el de sempre; reclama una refundació del PP trist de Núñez Feijóo i del poc estètic portaveu, Miguel Tellado, actor burlesc emparat en els tòpics del sòrdid. Aznar obre la porta al conservadorisme, sense les falanges troteres. Em direu que l'expresident amaga el massís de la raça al seu xaleco, sobrevolat pels colls de camisa d'almidó blanc i corbata lletja. Doncs sí. Però assenyala un camí trillat a la recerca de l'alternança.

Ningú coneix el programa del PP, el partit que amaga les ales disposat a governar amb els pantalons abaixats en una coalició falsament anomenada de centredreta. 

Però abans que torni Don Pelayo, la cultura ens traurà de l'embolic. Els regnes de Taifa són negligents.

L'expansió del model Illa guanya a la caverna del model Mas, ajudat per Aznar. Davant el mur ultra, Jalisco, no et facis enrere!