Aquesta setmana s'ha commemorat el 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista. A Espanya hi ha hagut cinc feminicidis aquesta setmana, de moment, dos d'ells a la província de Màlaga. I amb les manifestacions del 25N mostrant un aspecte pírric i desangelat.

A Barcelona, amb prou feines 1.000 persones. Un fracàs de l'organització Novembre Feminista, que de feminista no en té res, però que cada any rep una subvenció municipal de l'Ajuntament de Barcelona, precisament per organitzar la mobilització (també la del 8M), que cada vegada congrega menys dones.

Això ho sap l'Ajuntament de Barcelona, però li és exactament igual. Ho sap perquè els col·lectius feministes de la ciutat l'hi hem dit, i cada any organitzem mobilitzacions paral·leles que no facin vergonya aliena en un tema tan seriós com la violència masclista, que enguany està a punt ja d'arribar al trist rècord de 90 assassinats de dones el 2025.

Però això que passa a Barcelona no és exclusiu d'aquí. Des del 2019 fins avui, els partits polítics han utilitzat les seves dones militants més servils per apaivagar el moviment feminista que continua sent, malgrat tot això, l'únic moviment polític organitzat i amb corpus teòric que planta cara tant a la dreta com a l'esquerranisme woke, arreu del món. I com que els partits ho saben, el seu únic objectiu és aigualir-lo.

Per això fa anys que remenen la paraula feminista i l'utilitzen de manera fastigosa cada vegada que els ha convingut, per justificar-ho tot, inclosa una cosa i la contrària. Per justificar, per exemple, la Llei del Sí és Sí, que es va saldar amb la reducció de condemna de més de 1.300 violadors, que sapiguem, i la excarceració directa de gairebé 300. Era feminista. O la Llei Trans, que implica la desaparició directa de les dones com a subjecte jurídic de qualsevol llei. També era feminista. I l'últim, la substituta del condemnat Fiscal General és bona perquè diu Pedro Sánchez que és feminista.

Cada vegada que un polític es posa als llavis el feminisme per, a continuació, no fer res de feminista, mor un gatet i s'emprenyen milers de dones a Espanya, que no és que hagin deixat d'anar a protestar a les manifestacions perquè ens hàgim cansat de lluitar. El que passa és que no ens dona la gana de compartir espais i foteta d'Instagram amb els polítics que remenen el feminisme, per després donar-li una puntada al cul o passar de tot. No ens creiem res.

També seria un greu error per part dels nostres polítics pensar que no sortim a protestar perquè estem d'acord amb les seves inexistents polítiques que garanteixin, almenys, la vida de les ciutadanes, que els recordo que mentre són vives paguen els seus impostos religiosament, fins que arriba un assassí feminicida i les mata.

Mentrestant, 5.000 milions d'euros ens hem de gastar cada any totes i tots en una jurisdicció especial dels jutjats de violència de gènere, per uns quants milers d'homes masclistes que peguen, violen i maten les dones perquè els dona la gana.

El nostre Codi Penal no contempla el tipus específic de feminicidi, i a la majoria dels agressors els despatxa amb una multa pírrica o un curset de noves masculinitats. A Itàlia acaben d'aprovar la cadena perpètua per als feminicides. Això és el que volem, mà dura als agressors i equiparar el delicte d'apologia del terrorisme a negar la violència masclista. No sembla tan complicat.

Però a la vista del menyspreu institucional i social, suposo que la gran majoria de dones hem convingut de manera tàcita que ja que no ens escolten als carrers, hauran de fer-ho a les urnes, amb un ensordidor silenci com el dels minuts als quals ja ni venen de casa cada vegada que assassinen una dona.

Fins llavors, els polítics continuaran matant gatets.