COP30-Belém i el futur del planeta: compromisos insuficients davant la crisi climàtica
"La intoxicació informativa a través de les xarxes socials condiciona cada vegada més la vida de les persones canviant la realitat, en ocultar els problemes reals i substituir veritats científiques per bulos repetits, que acaben calant en el pensament col·lectiu i modelant les seves accions"
En els darrers dies, una gran part del nostre futur com a humanitat es debatia a Belém, a les portes de l'Amazònia, un lloc que evidencia la situació crítica dels boscos tropicals, ecosistemes fonamentals per a l'equilibri climàtic mundial, els quals estan patint una destrucció sistemàtica.
Allí s'hi va celebrar la COP30. Malauradament amb un impacte mediàtic insuficient i davant la preocupant indiferència de bona part de la societat, que encara no ha assumit, amb plena consciència, la gravetat del canvi climàtic i el perill que comporta l'augment de la temperatura planetària.
Freqüentment, penso que la intoxicació informativa a través de les xarxes socials, impulsada per interessos ocults i bots, condiciona cada vegada més la vida de les persones canviant la realitat, com és en el cas del canvi climàtic, en ocultar els problemes reals i substituir veritats científiques per bulos repetits, que acaben calant en el pensament col·lectiu i modelant les seves accions.
De fet, analitzant diversos informes s'estima que entre un 10% i un 30% de comptes o publicacions a xarxes poden venir de bots, si bé en escenaris de desinformació o temes sensibles aquest percentatge pot pujar molt més, un percentatge elevat que té a més una gran capacitat d'influència en amplificar certs missatges, podent distorsionar debats i potenciar campanyes de desinformació.
Després de dies de negociacions, no totes amb la transparència requerida, va concloure la COP30 amb un balanç ambivalent. Malgrat els avenços en alguns fronts, persisteixen profundes divisions en la governança climàtica global.
En el text final no es fa menció explícita al petroli, el gas o el carbó (combustibles fòssils), tot i que molts països reclamaven una fulla de ruta per a la seva eliminació.
En aquest sentit, encara que s'han aconseguit progressos destacables, per exemple, en finançament i adaptació, no s'ha avançat prou en les causes bàsiques del problema climàtic.
La necessària fulla de ruta cap a una transició justa que acabi amb els combustibles fòssils no va poder concretar-se; l'oposició d'Estats productors i de grans economies emergents va bloquejar un consens.
Les tensions geopolítiques i els interessos divergents entre països han frenat un avenç real per frenar primer i eliminar després l'ús d'energies fòssils i la desforestació sistemàtica.
No obstant això, un gran èxit ha estat el reconeixement formal del concepte de transició justa, amb el compromís de donar suport a les comunitats i als treballadors que depenen dels combustibles fòssils durant la reconversió cap a una economia descarbonitzada. A més, es va triplicar el finançament per a l'adaptació climàtica.
Un altre fita de la COP30 és el llançament del fons Tropical Forests Forever Facility (TFFF) (Boscos Tropicals per Sempre), que establirà pagaments a llarg termini per la conservació verificada de boscos tropicals.
També es va reforçar el mecanisme de compromisos voluntaris per part d'actors estatals i no estatals, governs subnacionals, comunitats indígenes i empreses per protegir la natura.
Malgrat aquests avenços, la COP30 no ha aconseguit assolir els acords necessaris per fer el salt qualitatiu imprescindible per no sobrepassar el límit d'1,5 ° d'escalfament.
L'absència d'un consens sobre l'eliminació dels combustibles fòssils i la manca d'una fulla de ruta vinculant relega l'acord a un terreny de compromisos voluntaris, amb conseqüències potencialment catastròfiques, especialment per a les poblacions més vulnerables.
Ara, en la post-COP30, fugir de la complaença no és una opció, és imprescindible una crida col·lectiva a l'acció.
La COP30 ens recorda que la protecció dels boscos i la justícia climàtica no són causes llunyanes: està en joc la nostra vida, la nostra salut i el futur de les properes generacions.
Si permetem que la inèrcia política, els interessos econòmics i la manipulació sistemàtica de la informació, amb el suport de les xarxes socials i la IA, continuïn paralitzant decisions valentes, condemnarem les generacions presents i futures a pagar un preu molt alt.
La responsabilitat recau sobre tothom: ciutadans, amb el nostre estil de vida i el nostre vot; institucions, assumint compromisos a través dels seus directius; empreses, equilibrant beneficis presents i a llarg termini; i als governs, pensant estratègicament en el futur de les seves societats.
No n'hi ha prou amb prometre solucions; hem de fer que es materialitzin.
Hem d'assumir, veient les evidències palpables arreu, que el que està en joc és massa gran per romandre en silenci o mirar cap a una altra banda. Recordant que el rellotge no s'atura i la natura no negocia tractats, la pregunta que flota és clara: on i quan farem finalment el salt?
