Rodalies 'arribarà' a la Generalitat amb deures pendents: són aquests
Més enllà de les tragèdies ocorregudes aquesta setmana a la xarxa ferroviària catalana, el Govern rep el servei amb limitacions estructurals, com l'envelliment de trens i vies, trams saturats i el fet que gairebé la meitat de la xarxa funciona amb via única
Entre 2020 i 2025, s'han invertit 2.505 milions d'euros en modernitzar la xarxa, que encara manté trams amb una saturació superior al 75%
Contingut relacionat: A la zona zero de l'accident de Rodalies a Gelida: un mort i 37 ferits
Enmig del debat sobre la xarxa ferroviària espanyola, el diagnòstic comú apunta a una "insuficient inversió" en el manteniment de les infraestructures. En el cas de Rodalies de Renfe, tot i els recursos destinats al servei en els darrers anys, continua condicionat per l'envelliment de trens i vies, trams saturats i el fet que gairebé la meitat de la xarxa funciona amb una via única.
Aquests són alguns dels desafiaments que la Generalitat de Catalunya ha d'abordar amb urgència per millorar la fiabilitat i la capacitat de la xarxa, en un context en què el traspàs de la gestió ja ha començat amb la creació de l'empresa mixta la setmana passada.
Inversió
En paral·lel al canvi de mans, en els darrers anys Rodalies ha rebut diferents fons per a la seva modernització. Transports, en concret, va destinar uns 2.505 milions d'euros al Rodalies de Catalunya entre 2020 i 2025, dins del seu pla de millora fins al 2030, que preveu un total de 6.300 milions.
A aquest impuls s'hi sumen altres 77 milions anunciats pel Govern de Salvador Illa per a 2025 i 2026 com a “mesures urgents” a la xarxa.
Menys de la meitat
Però l'assignació de fons no sempre es tradueix en despesa efectiva. Entre 2015 i 2022, Renfe --l'operador de Rodalies-- només va executar el 42,2% de la despesa prevista a Catalunya, segons dades d'Hisenda.
Aquesta xifra se situa a 10 punts per sota de la mitjana espanyola i molt lluny del 67,8% de la Comunitat de Madrid.
Tot i que Catalunya va comptar amb les inversions previstes més grans d'Espanya, Madrid va acabar gastant més en termes reals en el període esmentat: 724 milions davant 501 milions a la regió catalana.
70% de cobertura
La xarxa de Rodalies connecta gran part de la població de Catalunya (71%) amb Barcelona i les capitals de província.
A l'àrea metropolitana, aproximadament tres de cada quatre trens en circulació pertanyen a aquest servei, fet que reflecteix el seu paper central en la mobilitat diària.
Demanda creixent
Aquest alt flux es tradueix en xifres creixents: 61,7 milions de viatgers només en el primer semestre de 2025 i 127 milions en tot 2024.
L'augment d'usuaris també ha anat acompanyat de més retards i suspensions, evidenciant la pressió sobre la xarxa i la necessitat de continuar modernitzant-la.
Una via
Pel que fa a la infraestructura, el 46 % de la xarxa de Rodalies circula per via única, fet que obliga els trens a esperar en determinats trams per creuar-se, generant colls d'ampolla i limitant la capacitat de la xarxa. En contrast, a Rodalies de Madrid el 82% de la xarxa és de via doble, mentre que la resta es reparteix entre via única (11 %) i via quàdruple (7 %) als trams de més densitat.
A aquest factor s'hi afegeix l'antiguitat d'algunes línies. Diversos corredors de Rodalies, com els que connecten Barcelona amb Vic, Manresa, Reus o fins a la frontera amb l'Aragó, superen els 40 anys d'antiguitat, mentre que la mitjana de les vies madrilenyes és d'uns 20 anys i només un 2% supera els 40 anys de servei.
Saturació
D'altra banda, alguns trams de Rodalies presenten nivells de saturació elevats, superiors al 75%, fet que indica un ús proper a la seva capacitat màxima, segons el 'Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030'.
Entre ells es troben: els túnels de Barcelona, el tram Sant Vicenç de Calders–El Prat de Llobregat, Blanes–Maçanet Massanes i Cerdanyola del Vallès–Cerdanyola Universitat.
