La vaga és un dels drets fonamentals dels treballadors, pertinentment reconegut a la Constitució Espanyola. Tanmateix, no té un caràcter il·limitat. És a dir, no totes les aturades laborals estan permeses ni s'adapten a la legislació vigent. Entre aquestes hi ha l'anomenada vaga encoberta.
Arran de la decisió dels maquinistes de Rodalies de no prestar servei aquest dijous a Catalunya, en protesta per les deficiències observades en el traçat viari, la ombra de la vaga encoberta plana sobre el servei que un bon nombre de ciutadans utilitzen cada dia com a mitjà de desplaçament.
Es tracta d'una de les modalitats d'aturada laboral que es consideren abusives, il·legals o incompatibles amb la normativa. Consisteix en l'absència massiva dels treballadors, bé sota el pretext de baixes per motius de salut o, directament, de manera injustificada.
En el cas dels maquinistes de Rodalies, la incompareixença massiva als llocs de treball s'ha produït fora del context de l'aturada laboral que han convocat formalment per als primers dies del proper mes de febrer. La convocatòria i avís previs es troben entre els requisits formals que s'exigeixen per a una adequada execució d'una aturada laboral en defensa dels drets dels treballadors.
L'accident de Rodalies a Gelida, foto a foto
A més, en aquest cas es tracta d'una activitat que s'inclou entre les considerades com a serveis essencials (com passa amb d'altres com la sanitat, l'educació o la seguretat). D'aquesta manera, tota convocatòria de vaga en aquest context requereix l'establiment d'uns serveis mínims, acordats entre les parts.
Cap d'aquests elements apareix en l'escenari plantejat pels maquinistes de Rodalies, cosa que obre la porta a considerar aquesta acció coordinada com una vaga il·lícita.
Possibles sancions
D'aquesta manera, la participació dels treballadors en una aturada considerada fraudulenta o il·legal pot derivar en conseqüències negatives per a ells. A més de perdre el dret a la percepció del salari corresponent als dies no treballats (cosa que també es dóna en el cas d'una vaga que compleix amb els preceptes normatius), podran ser sancionats per l'empresa.
Tot i que els règims sancionadors són amplis i variats, en funció de les empreses i els sectors, la participació en una vaga d'aquest tipus podria tenir com a conseqüència fins i tot l'acomiadament. La penalització econòmica, en forma de suspensions temporals de feina i sou, i l'obertura d'expedients disciplinaris són altres potencials conseqüències.
Una situació que contrasta amb la que es dóna en el cas que la vaga compleixi amb els preceptes normatius. En aquest cas, els treballadors que optin per secundar l'aturada compten amb una protecció reforçada, de manera que l'empresa no pot aplicar cap mena de multa, penalització o represàlia.
No obstant això, cal tenir en compte que, en qualsevol cas, l'empresa haurà de denunciar la possible vaga il·legal i demostrar aquest caràcter, cosa que no sempre és possible. "El sistema tendeix a ser garantista amb els treballadors; de vegades, no és possible demostrar el caràcter injustificat d'una absència al lloc de treball, encara que hi hagi indicis d'això", assenyalen des d'un despatx especialitzat en laboral.
Jurisprudència clau
En aquest sentit, també resulta significatiu que, a dia d'avui, no existeixi una norma específica que reguli tot el relacionat amb el dret de vaga, tot i que el text constitucional preveiés un desenvolupament futur.
Des de la restitució de la democràcia, el precepte de referència emprat pels tribunals per dirimir aquest tipus de conflictes és el Reial decret llei 17/1977, sobre relacions de treball, aprovat amb anterioritat a la Constitució però que encara es manté en vigor.
D'aquesta manera, la jurisprudència representa un paper clau per dirimir aquest tipus de conflictes. Les diferents sentències emeses pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional constitueixen la base per resoldre les diferències generades en un escenari tan complex.