Fitur posa a prova el nou 'AVE lent' Barcelona-Madrid

A més del tancament de les línies d'AVE que connecten la capital amb Andalusia, les restriccions a la velocitat dels trens imposades per Adif per al trajecte des de Barcelona generen complicacions, retards i canvis de plans des de les últimes hores de dimarts.

En aquest sentit, ahir a la nit, el gestor de la infraestructura ferroviària va imposar als maquinistes que circulen per la línia Madrid-Barcelona un límit de velocitat de 160 quilòmetres per hora en una desena de trams que sumen uns 180 quilòmetres --entre Mejorada del Campo (encara a la província de Madrid) i Alhama de Aragón (Saragossa)--, tot i que ha aixecat aquesta mesura a primera hora de dimecres en gairebé tots els punts.

Adif limita la velocitat de l'AVE de Barcelona a Madrid després de l'accident d'Adamuz

Avui, Adif manté només aquestes limitacions de velocitat en un tram, i de 230 quilòmetres per hora en altres quatre punts, dos en cada sentit. Així, la línia recuperarà en la seva majoria els 300 quilòmetres per hora, la qual cosa permetrà recuperar els retards acumulats, i que han afectat la primera jornada de la fira internacional del turisme de Madrid.

La mesura d'Adif pretén garantir la seguretat dels viatgers mentre s'avaluen potencials riscos. L'empresa pública preveu aixecar la restricció en el moment en què finalitzi l'avaluació, sempre que aquesta no faci aflorar l'existència de situacions que posin en perill la circulació.

Façana d'una seu d'Adif Europa Press

Sense restriccions ni incidències, l'alta velocitat permet la connexió entre la Ciutat Comtal i la capital del Regne en poc més de dues hores i mitja.

L'AVE connectarà Barcelona i Madrid en menys de dues hores i passarà per l'aeroport d'El Prat

Molts més problemes tenen aquells que volen arribar a Madrid des de la zona sud. El tancament de les línies d'alta velocitat ha elevat de manera notable la demanda de vols i també de places d'autobús. Un fet que s'ha traduït en sobtats increments de preus, no exempts de polèmica.

Més enllà de la situació excepcional, i presumiblement passatgera, de les últimes hores, el luctuós accident del passat diumenge ha fet aflorar una situació que ja es venia gestant els darrers mesos.

Les nombroses incidències en el trànsit ferroviari ja posaven en qüestió un mitjà de desplaçament que s'havia revelat com a ideal per als nombrosos moviments relacionats amb els negocis i amb esdeveniments com Fitur a l'interior del país.

"Plou sobre mullat"

"El problema no és tant que durant uns dies es trigui més a arribar a Barcelona o a Madrid; és que plou sobre mullat", apunta un petit empresari de la capital que utilitza la línia cada setmana.

Els retards i les anomalias de qualsevol tipus s'han fet cada cop més habituals. "La reducció de velocitat no ens sonarà estranya als més habituals. És un fenomen freqüent últimament, encara que per si mateix no hi hagi limitacions. Són decisions motu proprio dels maquinistes", apunta la font.

Viatgers afectats per incidències a l'alta velocitat a l'estació d'Atocha (Madrid) / EP

Des de cercles empresarials es fa una crida pública i de manera discreta a la prudència a l'espera que tot torni a la normalitat. Tanmateix, en privat alerten que l'alta velocitat ha patit una certa pèrdua de popularitat en l'àmbit dels negocis.

Les deficiències a l'hora de prestar el servei, especialment pel que fa a la durada dels desplaçaments, han fet que els atractius que presenta aquesta alternativa per als desplaçaments interiors quedin en un segon pla.

Passatgers a l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat GALA ESPÍN

Entre ells es troben la comoditat del viatge, l'estalvi de les sempre incòmodes esperes i l'arribada a un punt cèntric de les ciutats, amb múltiples alternatives per completar el trasllat.

Tots aquests elements havien portat l'alta velocitat a desplaçar l'avió com a mitjà de transport ideal per cobrir el trajecte entre les dues principals ciutats espanyoles. Fins al punt de posar damunt la taula del debat polític la conveniència de limitar o fins i tot vetar els vols interiors.

L'aeroport del Prat frega els 44 milions de passatgers i torna a batre rècords històrics

El principal afectat ha estat, fins ara, el pont aeri, l'horitzó del qual apareixia en plans més que incerts. La tragèdia fèrria d'Adamuz incorpora als retards i incidències l'element de la manca de seguretat, pràcticament impensable no fa gaire temps.

Fitur serà una primera pedra de toc per avaluar la situació i les possibilitats d'un canvi de paradigma en l'hàbit del transport relacionat amb els negocis. Tanmateix, els veritables efectes trigaran una mica més a conèixer-se.