Gerard Esteva (UFEC): “Els clubs esportius de Barcelona es moren, el 80% han desaparegut des dels JJOO”

Gerard Esteva (Barcelona, 1984) és una de les figures més influents i polifacètiques de l'ecosistema esportiu a Catalunya. Va assumir la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) el 2014, i la liderarà, com a mínim, fins al 2031. Sota la seva direcció, l'entitat ha viscut una transformació radical, passant de ser una simple gestora d'instal·lacions a un grup empresarial diversificat que factura més de 40 milions d'euros, amb una independència financera que li permet actuar com a contrapès de la societat civil davant els abusos de l'administració.

En una xerrada amb Crónica Global, Esteva llança un missatge de socors per la mort silenciosa del teixit esportiu de base. També denuncia el greuge que pateix l'esport, que genera el % del PIB català, però amb prou feines rep el 0,17% de la despesa pública. El dirigent analitza l'impacte d'aquest infrafinançament –que xifra en 1.000 milions d'euros acumulats– i assenyala directament la "miopia" d'una classe política a la qual acusa de clientelisme i d'haver castigat pressupostàriament la UFEC pel seu esperit crític.

Quan acabi el seu actual mandat, farà 15 anys que estarà al capdavant de la UFEC. Què el motiva a seguir en el càrrec?

Quan lideres una institució i no canvies res, en vuit anys ja n'estàs tip. Però si ets capaç de transformar-la i renovar-la, és una altra cosa. És el que ens ha passat al capdavant de la Unió de Federacions.

Què han canviat?

Quan vam arribar, l'entitat només es dedicava a la gestió d'instal·lacions. Nosaltres hem comprat universitats, hem fet créixer una asseguradora pròpia i l'hem venuda, hem creat una agència de viatges i ens hem convertit també en el primer grup de Catalunya amb més concessions municipals. La facturació ha escalat de 8 a més de 40 milions d'euros. Tot ho hem fet per ajudar les entitats associades, invertint en serveis jurídics, fiscals, laborals, comptables, d'imatge, premsa, protocol, subvencions, medalles i finançament. Donem ajudes de 5 milions a fons perdut cada any.

Quina part del seu pressupost és públic?

No arriba al 2%, rebem uns 800.000 euros. Tot són recursos propis gestionats de manera exigent i transparent.

Si no depens de l'administració econòmicament, ets més lliure.

Passa com als matrimonis antics. Les dones depenien econòmicament dels homes i quedaven subjugades. Per molt que guanyis drets, si no existeix la independència econòmica, no ets lliure. El nostre repte aquest mandat és que les federacions recuperin la dignitat que avui han perdut per la manca d'inversió pública.

L'ha decebut l'administració?

Sí, he vist com actuen per revenja i clientelisme. És una llàstima, perquè al final la democràcia és llibertat de pensament i d'acció. Els polítics haurien de recordar que els diners que gestionen no són seus, són nostres, dels cotitzants, i haurien d'estar subjectes a l'interès general. Malauradament, no és així.

Expliqui's.

El 2021, la subvenció de la UFEC va passar d'1 milió d'euros a 400.000. La retallada coincideix amb l'arribada de Pere Aragonès a la Generalitat i d'Anna Caula a la secretaria general d'esports. Quina casualitat. Nosaltres vam ser crítics amb ells i exigíem més finançament, millor gestió i solucions a diferents problemes. Vam alçar la veu i ens van retallar. Ens van trucar un 28 de desembre, vaig pensar que era una broma pesada. Com que no estàvem alineats amb ells, ens van treure 600.000 euros.

L'esport rep el 0,17% de la despesa pública, però genera el 3% del PIB català.

És una dada flagrant. Fa 25 anys rebíem el 0,5%, però hem perdut pistonada. Hi ha altres partides, com cultura, que ha passat de l'1% al 2%. Som un sector maltractat.

Quantifiquen en 1.000 milions d'euros el perjudici.

Fa 25 anys rebíem 160 milions, una xifra que el 2015 es va reduir a 60. Tot i superar la crisi, mai hem tornat a superar els 100 milions. Només actualitzant l'IPC, hauríem de rebre ara 220 milions anuals. El total acumulat supera els 1.000 milions.

Passa el mateix a la resta d'Espanya?

No! Aquest és el problema. Les federacions espanyoles que van retallar, avui han duplicat els seus pressupostos previs a la crisi. A la resta de comunitats tenen el doble, aquí la meitat. En política el que importa és el pressupost, no les paraules boniques.

Es comparen amb la despesa en cultura. Què fan ells bé i vosaltres malament per reclamar més diners?

Estem molt contents que la cultura tingui pressupostos, però hi ha un greuge comparatiu. Aquí el problema és que el sector de l'esport no s'ha queixat, mentre que la cultura està més professionalitzada. L'esport sovint es gestiona de manera voluntària, per això les seves exigències no són tan dures. Per això som nosaltres els que hem de donar la cara pels clubs.

Els pressupostos que es negocien a la Generalitat suposaran una millora?

Hi ha un precedent esperançador: la creació d'una conselleria pròpia per a l'esport, la qual cosa li dona una intencionalitat política al sector que fins ara no tenia. A més, el conseller Berni Álvarez vol més pressupost i així ens ho ha manifestat. Ara queda convèncer la resta del Govern i explicar el perjudici que representa aquest infrafinançament.

Com es trasllueix aquesta manca d'inversió?

Significa que hi ha nens que no poden fer esport. El 40% dels menors de l'Àrea Metropolitana de Barcelona està en risc d'exclusió social. No poden menjar tres cops al dia i, evidentment, tampoc podran fer esport. L'esport pot donar respostes a aquesta emergència. Quan es deixa d'invertir en esport, es deixa d'invertir en la societat. No és el mateix un nen addicte a una pantalla que un nen corrent.

També integra.

Un dels principals reptes del país és la immigració. L'únic instrument real d'integració és l'esport. L'escola ja s'ha demostrat ineficaç. Quan llences una pilota a un camp, tant se val la religió, la cultura, els diners... Els nens juguen junts.

Els clubs catalans són institucions molt arrelades a Catalunya. Avui estan en perill?

Des de les Olimpíades, més del 80% dels clubs de Barcelona han desaparegut. El 1992 n'hi havia més de 900 i avui en queden tot just 250. No estan en perill, s'estan morint. No hi ha inversió, no hi ha instal·lacions i no hi ha professionals. I tenen totes les mateixes obligacions legals que qualsevol empresa, però sense cap benefici.

Això podria canviar amb la nova llei catalana de l'esport?

Ens hem posat d'acord amb tot el sector perquè la nova llei protegeixi, en primer lloc, els clubs, i que quan hi hagi concessions municipals es puguin presentar i protegir-se davant les ofertes dels fons d'inversió.

JP Morgan, per exemple.

La gestora Forus, que controla el banc més gran dels Estats Units, es presenta a aquests concursos a preus ridículs. Es queden amb clubs i els forcen a desaparèixer fent-los fora de les seves instal·lacions. Corrompen el sistema per apropiar-se'n. Garanteixen una part de la facturació i generen un petit marge que manté els seus diners en moviment, que és el que volen. Acaba de passar, per exemple, a Sant Joan Despí amb sis instal·lacions esportives. Només s'hi han presentat fons que tenen departaments especialitzats per aconseguir aquestes concessions. Si la llei no protegeix els clubs, tots moriran.

L'esport encara es percep com un hobby, no com una activitat professional.

L'administració és miop.

Veurem algun dia seleccions esportives catalanes?

No és una utopia, és possible. La llei diu que aquelles federacions que tinguin reconeixement internacional han de ser ajudades i promocionades. Per exemple, la federació de futbol no vol selecció pròpia, però n'hi ha d'altres, com la de corfbol, que està reconeguda internacionalment i sí que vol aquest suport. Si el Consell Superior d'Esports hi està a favor i es donen els condicionants necessaris, hauria de ser possible. Ja ho hem vist amb la selecció de pilota basca.

Quantes seleccions catalanes complirien aquests condicionants?

Hi ha 21 federacions reconegudes internacionalment, però no són les més conegudes. La situació és complexa, perquè sense suport econòmic, el recorregut internacional és molt complicat.

Heu notat millores després de la creació d'una conselleria pròpia per a l'esport?

Tenim molt bona sintonia amb el conseller, estem molt alineats amb ell i la millora la notarem quan hi hagi pressupostos.

Gerard Esteva entrarà algun dia en política?

La política està molt lluny del que jo aspiro. Crec en una societat civil forta, els lideratges no només han d'estar en política. I com que no tenim governs forts, almenys hem de tenir una societat civil forta. Hem de treballar per tenir país, amb independència i un discurs que pugui complementar i ajudar el govern.