'Portaenrere.cat', la 'newsletter' de Gerard Jara des d’on es va dissenyar l’ofensiva contra Griñó
La documentació aportada a la causa confirmaria que la Fundació Jara Barceló també va finançar els llibres, la web i les presentacions públiques del projecte, amb una despesa documentada de 97.927 euros
Contingut relacionat: Les mentides contra Griñó: així es va fabricar el cas
La querella que denuncia una presumpta campanya de desprestigi contra el grup Griñó ha obert una finestra inesperada al darrere d’un dels projectes mediàtics que suposadament van encapçalar l’ofensiva: el digital portaenrere.cat.
El que fins ara es presentava com a periodisme d’investigació independent apareix, sempre segons la documentació incorporada al procediment, com una peça més dins d’una estratègia presumptament dissenyada des de l’entorn de Gerard Jara.
Finançament directe
Crónica Global ha pogut concretar que la Fundació Jara Barceló va destinar almenys 43.200 euros el 2024 a finançar directament el digital dirigit per Rafael Marrasé Brull, des d’on es van publicar les principals informacions que vinculaven Griñó amb el tràfic de residus tòxics.
Un finançament que, segons la defensa —liderada pel penalista Fermín Morales—, no va ser puntual ni neutre, sinó: estructural.
Pressupost destinat als projectes de la Fundació Jara Barceló
La investigació recull, a més, el testimoni de Jesús Llungueras, exdirector de màrqueting del grup empresarial de Jara durant 12 anys, la declaració del qual constitueix —sempre segons la defensa— una prova clau per acreditar l’existència d’una “estratègia deliberada”.
Tal com es recull a la querella, Llungueras va confessar que era ell qui indicava els titulars que s’havien de publicar a portaenrere.cat i qui ordenava retirar o modificar continguts que no encaixaven amb el relat prèviament dissenyat.
Però hi ha més, molt més
Però hi ha més. A aquesta base s’hi suma ara un nou informe elaborat per l’agència de detectius Método 3 i que aporta un nivell addicional de detall sobre el finançament real del projecte.
Segons el document, Rafael Marrasé —guionista i responsable de Porta Enrere— es presenta públicament com a director d’un mitjà de comunicació “sense publicitat”, quan en realitat “gairebé els seus únics ingressos provenen de Gerard Jara”.
L’informe sosté que els projectes vinculats a Marrasé van representar el 55% de la despesa fundacional de la Fundació Jara Barceló.
Imatge de la portada de Porta Enrere
Així mateix, la documentació confirma que Jara no només va finançar el mateix diari digital, sinó també els llibres, les edicions, els viatges, la web i les presentacions públiques del projecte, amb una despesa documentada de 97.927 euros entre 2022 i 2023.
A més, segons el mateix informe, Jara hauria finançat amb altres 100.000 euros el documental vinculat a Marrasé titulat És a l’aire.
També contra l’Ajuntament
Amb tot, la querella sosté que la publicació reiterada d’informacions que vinculaven Griñó amb xarxes criminals internacionals respon a un disseny previ orientat a erosionar la reputació del grup i condicionar la seva posició empresarial i jurídica.
En aquest marc, Porta Enrere hauria funcionat com a plataforma de difusió d’un relat construït des de fora del mateix mitjà, finançat per la fundació de l’empresari implicat i supervisat des de dins per directius del grup Jara, segons la versió de la defensa.
Tanmateix, actualment els reportatges de Porta Enrere no es limiten únicament a Griñó.
I és que, en els darrers mesos el mitjà ha intensificat també la publicació d’informacions molt crítiques amb la gestió de l’Ajuntament de Tarragona, especialment en tot el relatiu al port i a diferents procediments administratius vinculats a la seva activitat.
L’estructura societària de Jara
Però, què s’hi amaga darrere de tot això? En el mateix informe es detalla que Candor Capital, el holding patrimonial de Jara a Espanya, és una societat unipersonal dedicada a la tinença de participacions empresarials, amb un patrimoni superior als 3,7 milions d’euros i beneficis nets de més de 770.000 euros en l’últim exercici.
Però el rellevant no és tant la mida del holding espanyol com la seva funció dins d’una arquitectura empresarial molt més àmplia.
Segons la documentació, l’estructura principal del grup Jara s’articula fora d’Espanya, amb societats a Delaware (Estats Units), Itàlia i Califòrnia, des d’on es facturen la major part dels ingressos, tributant a Espanya només una part menor del conjunt.
Estructura societària vinculada a Gerard Jara i a la Fundació Jara Barceló
L’objectiu: netejar la seva imatge
Però, quina intenció pot tenir Jara per mobilitzar tota aquesta campanya? Segons l’escrit judicial, la motivació d’aquesta presumpta campanya no seria una competència directa en el sector dels residus, sinó una operació de neteja d’imatge corporativa per part del mateix Gerard Jara.
La querella recorda que empreses vinculades al seu grup haurien estat objecte en el passat d’investigacions en altres països, inclosa Itàlia, on se les hauria assenyalat per comercialitzar productes presumptament contaminats amb substàncies potencialment cancerígenes, com plom o mercuri.
Planta de residus Griñó Ecològic
Segons aquesta tesi, desviar el focus cap a una suposada contaminació ambiental a Tarragona —atribuïda a la indústria petroquímica, a la gestió municipal i als gestors de residus com Griñó— permetria a Jara justificar eventuals problemes de qualitat en els seus propis productes i reconstruir el seu posicionament reputacional.
El resultat va ser immediat: en el pla borsari, la Griñó va patir un desplom del 27,87% del valor de l’acció, la qual cosa es va traduir en una pèrdua de més de 3,64 milions d’euros de capitalització en un curt espai de temps.
