Els Serra, l'imperi assegurador de 6.000 milions que escapa del potent focus de la borsa

No va ser una exclusió de borsa qualsevol la que es va viure els darrers dies al parquet. L'adéu de Catalana Occident tanca un període proper als 150 anys de relació amb els mercats de valors. Poc o res té a veure aquella primigènia Societat Catalana d'Assegurances contra Incendis a Prima Fixa amb l'imperi forjat durant dècades per la família Serra, convertida, per mor de l'OPA d'Inocsa sobre l'asseguradora cotitzada, en la seva única propietària.

Les empreses del grup --Catalana Occident, Plus Ultra, Bilbao, NorteHispania-- actuen des de fa dos anys sota la marca comercial Occident.

Malgrat una relació tan longeva amb el medi borsari, els Serra no han acabat mai d'estar conformes amb la valoració que els mercats han fet de l'empresa. Especialment, pel que fa a la segona generació --liderada per l'actual president, Josep Maria Serra Farré-- i la tercera, la del seu fill Hugo Serra Calderón, que dirigeix de manera executiva el grup des del seu càrrec de conseller delegat.

Ben conegudes en cercles borsaris han estat les freqüents desavinences de la direcció de Catalana Occident amb les firmes d'anàlisi; i, fins i tot, amb les agències de ràting, que han portat a la ruptura de relacions comercials. 

Darrere d'aquest factor, entre d'altres, hi ha la decisió de posar punt final a un periple borsari tan llarg. Els sempre potents i exigents focus dels mercats ofereixen avantatges que, en el cas dels Serra, no han estat suficients per compensar els inconvenients. Especialment, el de sotmetre's a un permanent escrutini de transparència. En romanç paladí, haver de donar explicacions. 

Hi ha molt d'això en el perfil baix, summament discret dels Serra. Figuren entre les majors fortunes de Catalunya i de tot Espanya. I, tanmateix, ben pocs sabrien incloure'ls i situar-los en tal grup si se'ls preguntés de manera improvisada. 

Davant d'aquest escenari, la decisió familiar ha estat fer una valoració pròpia de Catalana Occident i comprar, segons aquest barem, el prop del 40% que no tenien. Com a resultat, gairebé 6.000 milions d'euros de companyia. I, per tant, de fortuna patrimonial.

Origen sense el cognom

Tan cert com que aquella Societat Catalana asseguradora contra incendis que va néixer a mitjans dels 60 del segle XIX no portava associat el cognom Serra. Fundada per Fernando de Delás i de Gelpí, va haver d'esperar gairebé un segle per ser adquirida per Jesús Serra Santamans.

És més, encara que figura en segon lloc a la denominació del grup, Occident va arribar primer per configurar el conglomerat que Serra Santamans començava a perfilar. El negoci assegurador sempre va estar a l'arrel dels negocis familiars. I al seu costat, una destacada afició per l'esport (convertida també en negoci) i una aposta decidida per créixer. I fer-ho a base de compres.

Així va ser com els petits emprenedories de Jesús Serra al voltant de la província de Barcelona es van estendre a Madrid amb l'adquisició d'Occident Companyia Espanyola d'Assegurances, a finals dels 50, a les portes de l'anomenada Espanya del desenvolupisme. Pocs anys després es va fer amb Catalana i, a finals dels 90, Catalana Occident ja va fer el salt definitiu a borsa al Mercat Continu des dels arcaics corros. 

Per aleshores, feia temps que la segona generació havia pres les regnes. I si Jesús Serra es va expandir per Espanya, el seu fill Josep Maria va ser l'encarregat d'obrir les portes de la internacionalització. De manera especial, a través de Crédito y Caución i Atradius.

Abans, per ser més forts a Espanya havien arribat al grup Lepanto, Multinacional Asseguradora, Seguros Bilbao i Norte Hispana. I ja en els darrers anys, Grup Provisora Bilbaina, Antares i Mémora, la darrera compra per situar-se en una posició de privilegi en el segment de serveis funeraris. 

El cognom Serra va netament associat a l'àmbit de les assegurances. Però no és l'únic. Un lloc tan emblemàtic i vinculat a la burgesia catalana com el de l'estació hivernal de Baqueira Beret és indissociable dels creadors de Catalana Occident. Jesús Serra Santamans figura entre els seus fundadors i primers propietaris. I actualment, el fill que porta el seu nom, tot i ser el menor dels germans, s'encarrega de recollir i gestionar tan valuosa herència. 

Esport i negoci

A finals de la primera dècada del present segle, la branca familiar de Jesús Serra Farré i la seva esposa, Icíar Usandizaga, va decidir separar-se del negoci assegurador i centrar-se en el de l'estació i els hotels propers, també propietat dels Serra. 

A més de l'establiment de la Vall d'Aran, aquesta branca també compta amb inversions en sectors com el químic, en empreses com Químiques del Cinca i SEDG Healthy Crops, enfocada als cures agrícoles.

A més de l'esquí, el tennis també ocupava un lloc privilegiat en les passions de Serra Santamans, cosa que es va plasmar en el seu paper de soci i president del mític Reial Club de Tennis Barcelona, que encara acull cada any l'edició del torneig Comte de Godó.